Notícies

Cloenda del Centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya

Foto : Autoria: Generalitat
El vicepresident segon de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha assistit a la cloenda del Centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat i que ha estat presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Cultura, Laura Borràs.

Durant l'acte, s'han lliurat diplomes als responsables i alcaldes dels municipis on es van obrir les cinc primeres biblioteques populars: Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques i Canet de Mar, que ja han complert els cent anys. El Pla de Biblioteques fou un dels projectes culturals més importants que engegà el govern de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la primera institució d'autogovern que s'estenia per les quatre províncies catalanes des del 1714.

En l'acte s'ha anunciat que enguany es posarà en marxa un carnet únic d'usuari de biblioteques perquè els usuaris puguin emprar els serveis de totes les biblioteques públiques catalanes, amb un catàleg únic i un servei de préstec unificat.

Actualment les prop de 150 biblioteques dels territoris de Tarragona, Girona, Lleida i les Terres de l'Ebre comparteixen un catàleg bibliogràfic anomenat Argus, mentre que les aproximadament 250 de les comarques de Barcelona s'agrupen mitjançant el catàleg Aladí. Amb el futur carnet comú es preveu que els usuaris de totes les biblioteques puguin tenir accés, a través d'un catàleg unificat, a llibres i materials d'arreu del territori. A més, es treballa en la posada en funcionament d'un servei de préstec interbibliotecari que funcioni a tot Catalunya.

La bibliotecària Carme Renedo, actual directora dels serveis territorials del Departament de Cultura a Girona, ha fet un resum de la història de les biblioteques catalanes, i ha recordat per començar que les biblioteques s'enriqueixen en temps de democràcia i llibertat i que s'aprimen en moments d'opressió i dictadura. També ha dit que en temps de la Mancomunitat les biblioteques, molt modernes, van ser tot un símbol de difusió de la cultura.

La consellera Laura Borràs ha reivindicat la tasca cultural desenvolupada abans de la Guerra Civil, que va ser destruïda pel franquisme.

El president de la Generalitat s'ha referit al Pla de Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya i ha destacat que aquesta institució «va fer de la cultura la seva raó de ser». En aquest context, ha citat la frase de Jules Romains, que el 1920 va dir que «moltes nacions han estat fundades per l'espasa. La nova Catalunya ha estat fundada pels llibres». I ha posat en relleu que «nosaltres hem advocat i advoquem sempre per la força de la raó en lloc de la raó de la força».

Per a la Diputació de Girona, que com a institució treballa per la promoció i la dinamització econòmica i sociocultural del territori, vetllar per les biblioteques és una manera de salvaguardar i transmetre coneixement, perquè les biblioteques són un vehicle d'inclusió i cohesió social, que ens aporta allò bàsic per participar activament en la societat. La Diputació contribueix a aquest projecte de modernitat política i social que no pot quedar en l'oblit, ja que va ser per mitjà de l'agrupament de les quatre diputacions catalanes en la Mancomunitat de Catalunya que es van bastir els fonaments per construir un país modern.