Es podrà visitar fins al 10 de febrer i se celebra com a activitat prèvia al festival Ara Poesia. XXVII Festival de Poesia de Girona
«Art i paraula» és una mostra que busca els vincles entre els artistes visuals i els poetes, un trajecte des de la mirada del creador visual que, amb la seva obra, vol retre homenatge a l'artista de les paraules, i que recorre el camí d'anada i tornada de la xarxa d'unió entre el llenguatge escrit i el llenguatge visual. L'exposició es va inaugurar aquest dimarts a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, amb la participació del vicepresident segon i diputat de Cultura, Albert Piñeira, i els comissaris Jesús Galdon i Fina Duran.
Aquesta mostra se celebra com a activitat prèvia al festival Ara Poesia. XXVII Festival de Poesia de Girona, que tindrà lloc del 2 al 25 de febrer.
10 artistes i 11 poetes
Les mirades dels artistes de diferents generacions ens descobreixen la poesia d'Ausiàs March, Ramon Llull, Joan Oliver, Salvador Espriu, V. A. Estellés, J. V. Foix, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Carles Hac Mor, Joan Brossa i Àngels Moreno.
Com deia Joan Brossa quan citava una frase de Leopoldo Fregoli, «L'art és vida i la vida és transformació». I és aquesta transformació de la paraula en imatges, i a l'inrevés, la que els comissaris Fina Duran i Jesús Galdón volen mostrar en aquesta exposició: un petit recorregut per diferents obres duals on el poeta i l'artista esdevenen una unitat.
Els artistes que hi exposen són Gerard Altaió, Ester Xargay, Josep Guinovart, Amèlia Riera, Francesca Llopis, Jesús Galdón, David Ymbernon, Mar Arza, Jordi Tolosa i Anna Llimós.
L'exposició es podrà visitar fins al 10 de febrer (de dilluns a divendres de 10 a 20 h, i els dissabtes d'11 a 18 h). Els festius estarà tancada.
Clausura amb Mireia de Querol i Neus Borrell
El divendres 10 de febrer (19 h), com a cloenda de l'exposició, es podrà veure una acció de veu i dansa a càrrec de Mireia de Querol i Neus Borrell a la mateixa sala d'exposicions. L'acció posarà veu i cos als poemes de tres dones: Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster i Àngels Moreno.
Llistat d'obres
Gerard Altaió
Gerard Altaió, definit com a «artista del text», experimentant sempre a través de l'art conceptual i la paraula per explorar els límits dels significats. És impossible d'esbrinar on comença l'artista visual i on acaba el poeta. Ausiàs March és l'objecte del seu reconeixement. Les seves obres completes suporten el pes i equilibren el desajust de la cadira on ens recolzem.
Ester Xargay
Tampoc es poden definir els límits on es pot situar la creació d'Ester Xargay: poeta, videoartista, agitadora cultural? En aquest projecte ha desenvolupat una obra visual per apropar-nos a l'obra de Felícia Fuster, una poeta que va desenvolupar la seva obra des de la figuració expressionista fins a uns paràmetres més abstractes.
Josep Guinovart
Josep Guinovart ha intuït la força expressiva del llenguatge en l'obra de Pere Quart Decapitacions, de la qual va afirmar que els poemes estaven vinculats a la tragèdia humana i formaven part de la història de l'home.
Amèlia Riera
En el cas d'Amèlia Riera, es tracta d'una de les primeres dones que va sobresortir en la foscor de la postguerra abordant l'art des d'una posició d'avantguarda i que va saber fugir de l'informalisme imperant per crear un llenguatge propi que emparentava perfectament amb el dels poetes. El mateix Salvador Espriu li va dedicar un poema on deia: «des de la nit em dreço a l'ordre», i ella, des de la foscor del seu món fantasmagòric, dedicava una peça al poema en què Espriu parla de la casa que tenia vora el mar, el seu somni.
Francesca Llopis
Francesca Llopis s'uneix amb Maria Mercè Marçal per fer una crida a la llibertat i al valuós món interior, tot unint els fragments del mirall múltiple d'una reflexió de dona que suma la mirada de l'artista, la poeta, la feminista, la intel·lectual, la mare... En definitiva, el calidoscopi que ens acosta a les diverses possibilitats d'una realitat.
Jesús Galdón
Carles Hac Mor explicitava, parlant del seu Filacteri d'infrallengua, que qualsevol cosa, qualsevol, podia ser un poema visual, i Jesús Galdón va recollir el desafiament visualitzant el poema i convertint en realitat el pas de l'escriptura a l'art en una obra on no dir res és dir-ho tot.
David Ymbernon
Si qualsevol realitat pot ser expressió artística, la creada per David Ymbernon pren forma en la peça presentada a partir d'una anècdota de la biografia de Joan Brossa; l'experiència viscuda esdevé una obra que ret homenatge al poeta des del món lúdic de l'artista, que ha creat un univers de llibertat i creació.
Mar Arza
La materialitat de la paraula és treballada per Mar Arza en una obra on el Llibre de les meravelles ens fa transitar entre la llum del llibre de Ramon Llull i la llum molt més real de l'obra de V. A. Estellés, en una mostra clara de la capacitat de la poesia per obrir i ampliar la mirada creadora.
Jordi Tolosa
De la immaterialitat de la llum de les paraules transitem cap al material alquímic del ferro que, treballat per Jordi Tolosa, transforma les paraules de J. V. Foix dedicades a un altre poeta, Joan Salvat-Papasseit, tot mesurant els paràmetres de profunditat amb mesures que fan immesurable l'expressió del missatge poètic i artístic.
Anna Llimós
Una mirada del futur cap al passat es fa realitat en l'obra de les dues representants de les noves generacions, Anna Llimós, artista visual, que fa material la paraula de la poeta Àngels Moreno, la qual ens descobreix un missatge a l'amor i la memòria.
