Notícies

El vicepresident Albert Piñeira, en la inauguració de l'exposició «Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari»

Foto : Fotògraf: Pere Duran/Nord Media i Fundació La Caixa

La mostra tindrà lloc del 27 de setembre de 2022 al 26 de febrer de 2023 al CaixaForum Girona

Aquest dimarts a la tarda ha tingut lloc al CaixaForum Girona la inauguració de l'exposició «Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari», que redescobreix els orígens del cartell artístic modern com a reclam publicitari i com a obra d'art. Els visitants hi podran trobar una selecció de cartells important, que reflecteix la modernitat artística, industrial, social i cultural de l'Europa del 1900.

En la inauguració hi ha participat Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Quim Ayats, vicealcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona; Albert Bramon, subdelegat del Govern a Girona, i Anna Colomer, directora del CaixaForum Girona. També hi han participat Ricard Bru, historiador i comissari de l'exposició; Gerard Martí, col·lecció Marc Martí; Jordi Pons, director del Museu del Cinema, i Montserrat Puigdevall, conservadora del Museu del Cinema, entre d'altres.

«Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari», comissariada per Ricard Bru, es podrà veure al CaixaForum Girona fins al 26 de febrer de 2023, i després viatjarà fins a Tarragona. La mostra s'ha pogut visitar anteriorment al CaixaForum Sevilla i al CaixaForum Lleida. Es tracta d'una oportunitat única de contemplar un conjunt de cartells històrics de gran qualitat, que són el testimoni dels canvis socials, estètics, industrials i de costums del període d'entre els segles XIX i XX; en definitiva, de l'inici de la modernitat contemporània.

L'exposició està constituïda per una selecció molt cuidada del valuós fons històric de cartells del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), museu d'on procedeixen la majoria de les peces, a banda d'alguns préstecs de centres i col·leccions públics i privats. Es tracta d'una col·laboració entre el Museu Nacional i la Fundació "la Caixa", que des de fa anys treballen conjuntament en projectes expositius i artístics.

S'hi exposen 109 peces d'artistes de la talla de Jules Chéret, Henri de Toulouse-Lautrec, Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Joaquim Sorolla, Théophile A. Steinlen, John Hassall, Santiago Rusiñol o Antoni Utrillo. Aquests autors van plasmar en els seus cartells els grans canvis de la societat moderna en temes com el paper de la dona, l'auge de la publicitat, la industrialització i el consum, la preocupació per la salut, les noves aficions o la vida nocturna.

El cartell publicitari va inundar els carrers de les grans ciutats d'Europa i dels Estats Units per anunciar productes de tot tipus (alimentació, nous invents, etc.), però també locals d'oci i espectacle, com un símbol indiscutible de la vida moderna i urbana, i de l'inici de la cultura de masses. La qualitat i l'exquisidesa artística d'aquestes peces es deuen al fet que pintors i il·lustradors importants de l'època es van apuntar a l'execució de cartells amb un llenguatge artístic innovador, com també al desenvolupament de noves tècniques de reproducció litogràfica.

Un total de 75 obres del conjunt de l'exposició provenen del fons de cartells del MNAC, en concret, del Gabinet de Dibuixos i Gravats, el qual disposa de diversos centenars de cartells històrics, procedents sobretot de les adquisicions de les antigues col·leccions de Lluís Plandiura (1903) i d'Alexandre de Riquer (1921). Per raons de conservació i d'espai, al Museu Nacional només s'hi exposa una part molt reduïda d'aquest fons.

A banda del fons del MNAC, l'exposició es completa amb obres de nou prestadors públics i privats més: la Col·lecció Marc Martí, la Col·lecció Anglada-Camarasa de la Fundació "la Caixa", el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol de Girona, el Museu de les Arts Escèniques - Institut del Teatre i el Museu Frederic Marès. Amb motiu d'aquesta exposició, s'han restaurat 56 dels cartells inclosos en la mostra, tant del Museu Nacional com d'altres col·leccions, alguns dels quals són totalment inèdits per al públic. Dels cartells del Museu Nacional, un total de 22 han estat restaurats per especialistes externs sota la supervisió del museu i amb el finançament de la Fundació "la Caixa", mentre que 23 han estat intervinguts per l'equip de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La mostra ha estat concebuda i produïda conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, dues institucions que des de fa anys col·laboren en diversos projectes expositius i artístics, com per exemple les exposicions «Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939» i «Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose» (que es van poder veure a CaixaForum Girona), a banda de «Temps de somni: Andalusia en l'imaginari de Fortuny» (que es va poder veure a CaixaForum Sevilla la tardor del 2017), «Blau. El color del modernisme» i «Ramon Casas. La modernitat anhelada», i el treball de restauració i museïtzació de l'absis de l'església romànica de Sant Climent de Taüll.

Pel vicepresident segon i diputat de Cultura, Albert Piñeira: «La publicitat s'ha convertit en una poderosa eina de persuasió. En el llenguatge publicitari (com també en el cas de la política) evolucionen els suports, els canals, els formats i les tècniques que la publicitat ha revalorat i, també, els llenguatges i el to que s'han considerat adequats en cada època».

«Conèixer com ha evolucionat l'art publicitari és una manera de reconèixer el pols de la societat. Observar els canvis que hi ha hagut en els codis visuals que s'han utilitzat ens ha de portar a reflexionar sobre com haurien de canviar les estratègies comunicatives tant en la cultura com en la política, en l'economia i en les noves relacions socials», ha destacat Albert Piñeira.

«Per tot plegat, a la Diputació de Girona estem especialment satisfets d'aquesta col·laboració, dins de la nostra tasca de dinamització i difusió cultural, i de contribuir així a un acostament transversal a l'època daurada del cartellisme català», ha conclòs el vicepresident Piñeira.