Notícies

Presentació d'una nova monografia dels «Quaderns de la Revista de Girona» dedicada a Ripoll

Foto : Fotògraf: M. Millan

El passat divendres, 8 d'abril, va tenir lloc, a l'Ajuntament de Ripoll, la presentació de la monografia local dels «Quaderns de la Revista de Girona» dedicada a aquest municipi i que ha escrit Agustí Dalmau i Font. L'acte va anar a càrrec d'Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; de l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell; i del mateix autor, Agustí Dalmau.

La capital del Ripollès disposa de diverses monografies. La majoria, però, tracten només els temes més comuns pels quals és coneguda la població, com és el cas, sobretot, del monestir de Santa Maria i els personatges que hi han estat vinculats.  

Aquest quadern comprèn tres característiques destacables: va més enllà d'aquesta part de la història, recull molts altres aspectes civils i populars de la vila, amb un discurs amè i actualitzat, i és, encara que sembli insòlit, la primera monografia generalista escrita sobre Ripoll.

S'hi tracten aspectes com el nom i l'escut de Ripoll, la història de Guifré el Pelós i els primers comtes, però també aspectes de l'època més recent, el Ripoll d'abans del 1839, la sanitat, els mercats, el nou Ripoll, els canals, l'inici del tèxtil, les colònies fabrils, el tren, les tradicions locals, el turisme, l'esport i les entitats culturals, entre d'altres.

El recorregut va des dels orígens de Ripoll, que es remunten al segle ix, quan el comte Guifré I el Pelós va fundar el monestir de Santa Maria, i quan els habitants de la parròquia de Ripoll vivien principalment de la pagesia, fins als darrers anys del segle xix.  

Aleshores, part de la població va passar a treballar a les fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques instal·lades a les ribes del Ter i del Freser, un motor econòmic que va generar l'increment demogràfic i va plantejar la necessitat d'habitatges per als nouvinguts. La dada és significativa: l'any 1954 hi treballaven 4.573 ripollesos. Tenint en compte que Ripoll tenia 7.664 habitants, resulta que el 60 %, és a dir, sis de cada deu, eren obrers tèxtils.

L'obra també explica el motiu pel qual Ripoll disposa de ferrocarril, que no és altre que l'explotació de les mines de carbó de Surroca (Ogassa). Els projectes ferroviaris inicials tenien l'objectiu d'unir Sant Joan de les Abadesses amb Roses per fer arribar el carbó a altres ports catalans, tot i que la línia no va prosperar.

Precisament l'arribada del ferrocarril el 1880, la construcció de la carretera de Vic i la restauració de l'església i el claustre del monestir van provocar l'embranzida definitiva del turisme a Ripoll com a lloc de repòs i estiueig.

L'autor

Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969) és historiador i arxiver. És autor de les obres Llanars (1999), Ogassa (2011), Vilallonga de Ter (2015) i Sant Pau de Segúries (2020), dins d'aquesta mateixa col·lecció, «Quaderns de la Revista de Girona».

També ha escrit les monografies Ripoll: imatges i records (1996), El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll (2005), Ripoll 1939-1976: Imatges de la nostra història (2006), El cremallera de Núria: Més de 75 anys d'història (2006), L'abans de Ripoll (2008), Ferran Tallada, un enginyer einsteinià (2019), La Vall de Camprodon desapareguda (2020) i La Vall de Núria desapareguda (2021). És coautor de 100 anys de futbol a Ripoll (2007) i de Fonts de Ripoll (2014).

La col·lecció

El volum Ripoll és el número 216 de la sèrie de monografies locals dels «Quaderns de la Revista de Girona», una col·lecció editada conjuntament per la Diputació de Girona i l'obra social "la Caixa", divulgativa i plural dedicada a la difusió del coneixement multidisciplinari sobre les terres gironines. Consta de dues sèries: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a temes d'abast general).

Iniciada l'any 1985, la col·lecció s'ha convertit en una veritable enciclopèdia popular de les terres gironines. Es tracta d'un model original de col·lecció que pretén arribar a tots els lectors, i per això utilitza un estil planer i no especialitzat, sense que això suposi renunciar al rigor i la qualitat. En cada títol hi té cabuda la investigació, convenientment sintetitzada, i també el testimoni personal, el saber popular i l'anècdota local.