El projecte té una durada de cinc anys i focalitzarà les actuacions en el Parc Natural del Cap de Creus, una de les zones amb penya-segats litorals més afectades a Catalunya per aquesta problemàtica
La flora exòtica invasora suposa una amenaça sobre la biodiversitat i el paisatge genuí del territori, i també repercuteix negativament en la salut humana i en l'economia
El Mas des Caials, a Cadaqués, ha estat l'escenari aquest divendres de la presentació del projecte LIFE medCLIFFS, que té el propòsit de concretar, durant els cinc propers anys, una línia estratègica per a la gestió de la flora exòtica invasora, cada cop més present en el medi natural del nostre territori.
Aquestes espècies exòtiques o al·lòctones s'introdueixen en un medi del qual no són originàries i tenen la capacitat d'adaptar-se al nou ecosistema. Les comarques de Girona, especialment les zones costaneres, concentren el gruix d'aquestes plantes a Catalunya per factors com ara un clima temperat, un alt grau d'activitat humana i l'enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d'infraestructures que afavoreix el pas i l'expansió de molts organismes.
Posar-hi remei és imprescindible des del moment que la flora exòtica invasora amenaça els hàbitats naturals i es converteix en una de les causes principals de la crisi mundial de la biodiversitat, a més de repercutir també en la salut humana i en les activitats econòmiques. L'acte d'avui ha servit per explicar les línies mestres d'aquest projecte, que neix amb una vocació integradora, i en aquest sentit s'hi han involucrat administracions públiques, científics, voluntaris, empreses i agents locals.
Hi han participat l'alcaldessa de Cadaqués, Pia Seriñana; el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat; la secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas; el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu; la directora de l'Institut Botànic de Barcelona, Teresa Garnatje, i els tècnics encarregats del desenvolupament del projecte.
Les accions d'erradicació del projecte LIFE medCLIFFS es duran a terme íntegrament al Parc Natural del Cap de Creus, una de les zones més afectades del país per aquesta problemàtica. En concret, en l'actualitat hi ha en total 313,6 hectàrees d'hàbitats (penya-segats litorals) amenaçats per la flora exòtica invasora.
Com a primer pas, s'han signat aquest migdia algunes de les autoritzacions i cartes de compromís amb propietaris dels terrenys, organismes públics i entitats per ajudar a promoure la participació ciutadana principalment. La Diputació de Girona és l'encarregada d'executar aquesta acció.
Objectius específics
Tot i que algunes espècies de plantes exòtiques invasores s'han introduït accidentalment, es considera que la jardineria i l'ús de plantes ornamentals són la causa principal del seu establiment. El projecte, mitjançant campanyes d'educació i divulgació en el mateix Parc Natural i en altres llocs turístics costaners, incidirà en la conscienciació social sobre els efectes nocius d'aquestes espècies invasores i la necessitat de reduir-ne la propagació. A més, en aquesta línia, estan previstes també les accions següents:
- Redacció d'una guia de bones pràctiques, incloent-hi una llista amb les espècies innòcues i la flora ornamental que cal evitar.
- Creació d'una etiqueta de qualitat per als proveïdors (vivers, empreses de jardineria i cadenes de supermercats, entre d'altres).
- Redacció d'un reglament d'ús de flora ornamental a escala municipal i aprovació en els municipis costaners de la demarcació de Girona.
El projecte LIFE medCLIFFS també comprèn accions demostratives per controlar i erradicar espècies exòtiques ja establertes _com les figueres de moro, l'ungla de gat i la gazània_ per reduir-ne l'impacte en àrees sensibles que allotgin espècies endèmiques amenaçades _com el Limonium geronense i el Seseli farrenyi, úniques al món. En anys anteriors, la Diputació de Girona, en col·laboració amb el Parc Natural del Cap de Creus, ja va desenvolupar projectes a la zona amb metodologies innovadores que ara s'aplicaran a més escala i se'n va demostrar l'eficàcia amb una perspectiva integrada, produint i difonent protocols ja provats.
En paral·lel, es crearan xarxes participatives per a la detecció primerenca i el control de la flora exòtica invasora. Les integraran voluntaris amb diferents nivells d'experiència que aportaran una informació cabdal per actualitzar i calibrar un nou sistema de resposta ràpida. Aquestes estratègies de detecció precoç d'aquestes espècies es portaran a terme mitjançant un sistema automàtic d'avaluació (RISKMAPR), desenvolupat pel grup australià CSIRO Health & Biosecurity i adaptat a les condicions locals de la Costa Brava. La Generalitat de Catalunya, com a institució competent a Catalunya, incorporarà aquesta eina en la seva estructura de gestió, un cop implementada.
Aquest projecte, cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, està encapçalat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a través de l'Institut Botànic de Barcelona, i compta amb cinc socis: el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya i l'Associació Flora Catalana.
