Notícies

Pau Presas assisteix a l'acte d'investidura de Pere Portabella com a doctor honoris causa de la UdG

Foto : Pau Presas assisteix a l'acte d'investidura de Pere Portabella com a doctor honoris causa de la UdG

El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, ha assistit aquest dijous al migdia a la sessió acadèmica d'investidura de Pere Portabella com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona.

L'acte ha comptat també amb la presència del rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi; els exrectors Anna Maria Geli, Josep Maria Nadal i Joan Batlle; la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral; el subdelegat del Govern espanyol a Girona, Albert Bramon; el diputat i vicealcalde Quim Ayats, entre altres representants institucionals.

La sessió d'investidura ha tingut lloc a l'aula magna Modest Prats de la Universitat i Àngel Quintana ha estat el padrí del doctorand i qui ha elogiat els seus mèrits.

La distinció honoris causa s'atorga a personalitats rellevants de l'àmbit acadèmic, científic, cultural i social que hagin mantingut un lligam amb la Universitat de Girona i que hagin excel·lit en la seva tasca.

Atorgar el títol d'honoris causa implica reconèixer un mestratge, una expertesa, un referent, reconèixer una persona i, en conseqüència, que aquesta persona s'incorpori al Claustre de la Universitat, el seu patrimoni més preuat. Els mèrits acumulats pel doctorand en són la justificació, però també el detall que defineix el respecte per la seva obra i la seva figura.

En aquesta ocasió s'ha proposat la distinció a Pere Portabella.

Pere Portabella Ràfols (Figueres, 1927) ha tingut una rellevància especial en el terreny del cinema, les avantguardes artístiques i la política. En el món del cinema va ser fundador de la productora Films 59, amb la qual va guanyar la Palma d'Or de Canes per Viridiana, de Luis Buñuel. Des de l'any 1967 és autor de diversos llargmetratges, com ara Vampir-Cuadecuc (1970) o El silenci abans de Bach (2007), que l'han convertit en un referent per al cinema i per al món dels grans museus d'art contemporani, com el MOMA de Nova York o el Centre Georges Pompidou de París. En el terreny de la política va ser un ferm lluitador antifranquista, fundador de l'Assemblea de Catalunya i un dels principals promotors del Congrés de Cultura Catalana. En les primeres eleccions democràtiques va ser escollit senador per l'Entesa dels Catalans i diputat al Parlament de Catalunya. Des del 2001 és president de la fundació Alternativas, que pretén dur a terme un diàleg permanent sobre les alternatives polítiques generades des de l'esquerra.