El monestir de Sant Llorenç de Sous ha estat l'escenari aquest dimarts al migdia de la celebració de la festivitat de Sant Llorenç, a la qual ha assistit el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
L'acte també ha comptat amb la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo; el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach; la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Sònia Martínez; l'alcalde d'Albanyà, Joan Fàbregas, i l'alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda, entre altres alcaldes dels diferents pobles de la zona, així com representants del Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Un monestir amb història
El monestir de Sant Llorenç de Sous apareix esmentat per primera vegada l'any 871, amb el nom Sant Llorenç del Món, com una cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d'Aguja. Al segle XI, ja com a abadia benedictina plenament independent, Sant Llorenç esdevé un monestir important dins del comtat de Besalú, del qual rep donacions i privilegis.
Aquest context favorable permet a la comunitat engrandir progressivament el monestir, en un procés que culmina, al segle XIII, amb la construcció del claustre. Al segle XIV, coincidint amb la crisi econòmica general del país, comença un període de decadència que s'agreuja com a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el Pirineu català a l'entorn del 1427-1429. Després dels terratrèmols, aquest conjunt monumental va quedar abandonat i enrunat. Tot i així, una part va funcionar com a església parroquial de la petita població de Sous, funció que va mantenir fins després de la Guerra Civil. La parròquia va patir un abandonament i una destrucció progressius, que van durar fins a començaments els anys vuitanta.
La Diputació col·labora en la restauració
L'acció restauradora es va iniciar a mitjan anys vuitanta amb la realització de tasques puntuals de desbrossament, per part de diversos particulars i entitats, i l'inici de la restauració de la coberta de l'antiga parròquia. Ateses les grans dimensions del monument, des de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, a instàncies del desaparegut polític Joan Saqués i Roca (que va ocupar càrrecs públics en totes dues institucions), es van emprendre un seguit de camps de treball per desenrunar el monestir, sota direcció arqueològica, que van finalitzar a finals dels anys noranta.
Paral·lelament, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi va fer les primeres intervencions de consolidació i restauració. Durant els anys següents, la Diputació va continuar l'actuació restauradora amb petites inversions encaminades a impedir que l'obra caigués en l'abandó. Va ser durant aquesta etapa quan es va acabar d'adequar l'església. Finalment, després d'un breu període de pausa, a partir de la signatura, l'any 2007, d'un conveni de cessió entre el Bisbat de Girona i la Diputació, les tasques de restauració i consolidació es van reprendre, amb més mitjans econòmics i humans, i amb la clara voluntat d'adequar el conjunt per poder-lo obrir al públic. També es van accelerar les intervencions arqueològiques, que han fet possible conèixer més bé la història d'aquest monestir.
En concret, les actuacions restauradores van consistir a adequar cadascuna de les parts del conjunt, a mesura que s'hi excavava, per permetre'n la visita. En primer lloc, es van finalitzar els treballs en l'àrea de l'antiga església romànica, l'any 2002. En segon lloc, es va intervenir a la zona del claustre, on es va refer la teulada de la volta de l'ala nord (l'única que es conservava), alhora que s'adequava el claustre per a la visita. La darrera fase de restauració la va dur a terme principalment la brigada del Servei de Monuments, i va consistir en el desmuntatge de la darrera fase constructiva de la rectoria, del segle XIX, per recuperar la sala del dormitori dels monjos.
Actualment, el conjunt monumental és obert al públic. Així, els visitants poden contemplar una de les meravelles del romànic català i fer-se una idea de com era la vida monàstica a l'edat mitjana.