La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona s’ha encarregat, a instàncies del Servei de Promoció i Desenvolupament Local de la Diputació, d’elaborar l’informe, centrat a determinar les possibilitats d’impuls del comerç de proximitat a les comarques gironines
Hostalric, Vidreres i Llagostera han actuat com a municipis pilot d’un projecte a mitjà termini dirigit a la possible transformació digital i al desplegament d’un canal de venda en línia
La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona ha estat l’encarregada d’elaborar l’estudi «Anàlisi per a la dinamització del teixit comercial», que ha impulsat i coordinat el Servei de Promoció i Desenvolupament Local de la Diputació de Girona. L’objectiu és determinar les possibilitats d’impuls del comerç de proximitat en tres localitats com a municipis pilot d’un projecte ampliable a mitjà termini a les comarques gironines, dirigit a la seva possible transformació digital i al desplegament d’un canal de venda en línia. Els municipis escollits han estat Hostalric, Vidreres i Llagostera.
Aquest matí, se n’ha fet la presentació a la sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona, amb la participació de Jordi Camps, diputat delegat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local i també alcalde de Vidreres, i Andrea Bikfalvi, professora de la Universitat de Girona i una de les autores de l’estudi. També hi han assistit l’alcalde de Llagostera, Antoni Navarro, i el regidor de Promoció Local, Eduard Díaz.
«El comerç de proximitat actua com a eix vertebrador dels municipis, enriquint la cohesió i la convivència ciutadana. És sinònim de qualitat i excel·lència, i s’ha anat consolidant amb la tenacitat i l’esforç dels professionals del sector. La complexitat del moment actual, marcat per la crisi i els canvis en els hàbits de compra, exigeix a aquest sector trobar eines per ser més competitiu», ha destacat Jordi Camps. L’estudi s’ha basat en entrevistes a 22 establiments i 186 enquestes en format paper o digital d’hàbits de compra en els tres municipis escollits. L’anàlisi de les fortaleses i febleses del comerç ha posat de manifest els temors d’alguns comerciants en relació amb el comerç electrònic, però reconeix bones pràctiques, sobretot en l’ús d’Instagram i la comunicació amb els clients a través de Whatsapp. Quant al comportament dels clients, la botiga tradicional es manté com la primera opció perquè en valoren la qualitat del producte (el 80 % hi ha comprat més el darrer mes i el 77 % hi ha fet més despesa), per bé que el 56 % dels enquestats admeten que compren més a botigues en línia que fa dos anys. Els productes d’alimentació i begudes, reparacions i productes de la llar són els més adquirits en el comerç tradicional, mentre que l’allotjament, els espectacles i el transport ho són a través d’Internet.
L’estudi aposta per un disseny d’una estratègia local de digitalització comercial a partir d’una plataforma que agrupi les botigues de cada poble. «Es tractaria d’una plataforma que ha de ser capaç de generar confiança, en la qual el client trobi el que busca i finalment opti per comprar», ha explicat la doctora Andrea Bikfalvi, membre de l’equip redactor de l’estudi, en què ha treballat durant els últims mesos. En aquest sentit, ha subratllat la bona predisposició dels comerciants per afrontar aquest repte, tot i que s’ha constatat que tenen poca maduresa digital i encara els falta capacitat organitzativa i de recursos.
