Notícies

La Diputació de Girona presenta Els goigs, una nova guia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»

Foto : Fotògraf: Eddy Kelele

Aquest dijous, 1 de juny, a les 17.30 h, ha tingut lloc la presentació d'una nova guia, Els goigs, de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», escrita per Pep Vila Medinyà.

Aquest llibre explica que, malgrat la progressiva secularització de la societat, els goigs, nascuts dels himnes de l'Església, continuen sent objecte d'estudi, de devoció i de col·leccionisme encara avui en dia.

La lectura dels goigs ens fa entrar en un món que hem rebut per tradició i que ens acosta a la transcendència, a un espai sobrenatural poblat de verges, sants i màrtirs tradicionals. Són textos que, a més de l'interès religiós, tenen un valor etnogràfic, poètic, antropològic i toponímic. 

Aquest llibre ofereix, en una tria acurada que forçosament ha de ser parcial, una visió dels goigs difosos a les comarques gironines i de les seves advocacions, molt arrelades en la vida i en l'imaginari del poble.

En els diferents goigs trobem informació d'ermites, temples i altars, i dels centenars de sants que han deixat empremta en la mística popular i en l'espiritualitat catalana. L'autor també destaca que en determinades èpoques, en què el català no ha estat present a l'escola ni en altres mitjans de difusió, els goigs han estat l'únic contacte dels fidels catalans amb la seva llengua comuna (Mallorca, el País Valencià, l'Alguer, la Catalunya del Nord). Eren fàcils d'imprimir i de transportar plegats d'un lloc a l'altre, i tenien un cost assumible per l'editor i per qui els adquiria. Aquest tipus de cançó popular ha fet un gran servei a les lletres i a la música catalanes.

Aquesta guia ens mostra els goigs com a part de la cultura popular, i ens parla de la seva història i la seva procedència. També incideix en aspectes més formals, com ara els diferents estampats i gravats, l'ornamentació, el format i la tipografia.

L'autor també parla sobre el costum de cantar els goigs, i a l'apèndix «Aspectes musicals», redactat pel musicòleg Josep Pujol i Coll, es descriuen les característiques musicals de les melodies, a partir de la tesi El cant dels goigs orals a Catalunya i Andorra, d'Ester Garcia Llop, que analitza les melodies de més de cinc-cents goigs catalans i en destaca set patrons melòdics bàsics. Així mateix, s'explica que a banda d'aquests set models, n'hi ha d'altres de molt locals, cantats en un sol lloc i de creació recent. 

Els set goigs de la catedral de Girona

Els set goigs de la catedral de Girona són unes composicions anònimes del segle XV que narren els moments més assenyalats de la vida de la Verge Maria i que deriven de l'himne llatí Gaude, virgo mater Christi.

L'obra també mostra goigs històrics, polítics i profans, així com goigs censurats, la seva transmissió, la llengua i la toponímia.

Finalment convé destacar el vocabulari gogístic recollit al final del llibre, que ens facilita la comprensió d'aquests textos literaris de caràcter religiós.

L'autor
Pep Vila Medinyà (Celrà, 1952) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de diversos articles, estudis i llibres sobre cultura popular, dietaris, teatre religiós i receptaris de cuina i d'adrogueria, i també sobre aspectes de la llengua i la cultura catalanes al Rosselló. En aquesta mateixa col·lecció, «Quaderns de la Revista de Girona», hi té publicats dos volums: El teatre (1998) i Els sentits d'Eros (2008).

La col·lecció
El volum Els goigs és el número 227 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», i el 97 de la sèrie «Guies». 
Aquesta col·lecció, que actualment dirigeix Rosa Maria Gil i Tort, es va crear l'any 1985, i ja compta amb més de cent monografies locals i més de noranta guies de contingut específic. 

La coberta d'Els goigs 
La coberta del llibre mostra una imatge dels goigs de la verge i màrtir santa Quitèria de Sant Martí de Campmajor (sense any i sense impremta, cap a 1920).