L'artista i parella de Tarrés va organitzar l'acte, on va presentar unes peces creades especialment per a l'ocasió
Aquest divendres es va aplegar al Palau de Caramany una nodrida representació del món cultural de Girona per recordar la figura de Josep Tarrés en la commemoració del segon any de la seva mort.
L'acte, organitzat per qui va ser la seva parella, l'artista Pia Crozet, va comptar amb l'assistència de diferents personalitats del món cultural i artístic de la ciutat en el que va ser un sentit homenatge a aquest activista cultural, poeta i escriptor que, entre altres coses, té el mèrit de ser un dels impulsors i gran promotor de Temps de Flors i, sobretot, artífex de la revaloració del call jueu. Dos dels elements clau i imprescindibles en l'impuls de la ciutat de Girona com a centre cultural i turístic, com a espai d'intercanvi de coneixements entre cultures i religions.
Pia Crozet va crear per a l'ocasió una escultura d'inspiració floral i unes il·lustracions de la mateixa temàtica que remetien a la delicadesa i la fugacitat de les flors, recordant la vinculació de Tarrés amb la mostra floral que cada primavera obre patis i omple de gent els carrers del Barri Vell. En el mateix acte, es va projectar un audiovisual, obra del videoartista Carlus Camps, on conjuga elements de la Girona medieval, del call jueu, i motius florals en una combinació cromàtica i musical que remet al passat de la ciutat que tan bé va conèixer i promoure Josep Tarrés a través de la seva obra literària.
Va obrir l'acte Carles Duarte, poeta i amic de Tarrés, que va fer una glossa de la seva trajectòria literària. Seguidament, Ricard Planas, director de BonArt, va resseguir la trajectòria artística de la parella Tarrés-Crozet, i la seva important vinculació amb el món de l'art de Girona i el seu rol com a difusors del patrimoni local. La intervenció de M. Àngels Planas, vicepresidenta quarta de la Diputació de Girona, va seguir la mateixa línia, destacant que «sense la seva decidida i visionària aportació i iniciativa, avui la ciutat de Girona i la seva projecció serien molt diferents». Planas va recordar, també, la vinculació de la parella amb el municipi de l'Escala, on «van participar activament en la vida cultural i en la recuperació del patrimoni artístic i natural: l'Alfolí de la Sal, avui convertit en un equipament cultural de primer ordre, i el cementiri mariner, on Pia Crozet va realitzar l'escultura d'homenatge a les víctimes de la Guerra Civil». La darrera intervenció va anar a càrrec de Marta Madre nas, alcaldessa de Girona, que va evocar la figura de Tarrés, molt especialment el seu vessant literari i artístic, recordant la seva gran sensibilitat i capacitat per captar el valor i la potencialitat del patrimoni cultural.
L'acte va concloure amb la lectura del poema de Josep Tarrés «La balada de la captiva Ermessenda de Carcassona», acompanyada de l'execució d'unes peces musicals amb clavicèmbal.
El Palau de Caramany
L'espai on va tenir lloc l'acte és un edifici senyorial del segle XVI, molt transformat el XVIII, que pertanyia originàriament a la família Caramany. Situat al xamfrà del carrer de Bonaventura Carreras i Peralta i la pujada de Sant Domènec, consta d'una planta baixa i de dues plantes més, i s'organitza al voltant d'un pati interior d'aspecte elegant. Els baixos es van construir al segle XVI, però la resta pertany al XVII. Al segle XVIII s'hi van fer altres reformes, i entre el 1912 i el 1913 el cèlebre arquitecte gironí Rafael Masó va portar-hi a terme una profunda restauració. Masó va dissenyar les sanefes i els esgrafiats exteriors.
A la planta baixa, el grup El Claustre havia regentat una prestigiosa galeria d'art, on s'exposaven peces d'artistes avantguardistes. El pati ha estat escenari de diferents concerts de música.
