El vicepresident i diputat de Cultura, Albert Piñeira, destaca que la reforma modernitza el centre després de tres mesos d'obres
El nou cicle expositiu està dedicat a l'evolució dels cítrics en la història cultural italiana
Aquest divendres ha tingut lloc l'acte d'inauguració de les obres de rehabilitació de Les Bernardes i del cicle expositiu «Paisatges de melodies i perfums», i l'inici de la commemoració dels quaranta anys de l'Espai de Cultura Contemporània Les Bernardes de Salt. Hi han assistit Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Núria Heras, regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Salt; Toni Vidal, conseller comarcal del Gironès; Daniela Colafranceschi, cocomissària de l'exposició «El país on floreix el llimoner»; Paolo Galeotti, antic conservador de museus de la Toscana; Vittorio Caminiti, director del Museo Nazionale del Bergamotto de Reggio de Calàbria; Cristina Navarro, artista de Múrcia i comissària de l'exposició «Ready made en la huerta»; Xavi Ramiro, artista de Portbou i comissari de l'exposició «Música il·lustrada»; Robert Fàbregas, director gerent de Les Bernardes i comissari del cicle «Paisatges de melodies i perfums», i extreballadors de Les Bernardes, entre altres assistents.
La mostra «Paisatges de melodies i perfums» que s'ha inaugurat avui servirà per donar a conèixer la nova imatge del centre, com a referent de la cultura contemporània de la demarcació gironina, després de més de quatre mesos d'obres.
La reforma ha servit per modernitzar el centre, en l'any del seu 40è aniversari. Com a novetat, l'accés d'entrada a l'edifici ja no serà pel carrer Major, sinó des de la plaça de la Diputació, i el centre oferirà una imatge més moderna, sobretot a l'interior, amb l'objectiu de potenciar la visita a les exposicions.
El vicepresident Albert Piñeira ha destacat: «Amb la reforma de l'edifici, adaptant l'espai per fer-lo més adequat, més pertinent i en sintonia amb la projecció que es vol donar a Les Bernardes, un espai de cultura contemporània per vincular el territori i la producció artística, iniciem també la commemoració del 40è aniversari d'aquest centre cultural (1983-2023)». «Amb aquesta reforma s'ha fet l'edifici més accessible, més amable, mitjançant la creació d'un nou accés, un nou vestíbul i l'obertura de l'entrada per la façana oest, amb una nova imatge exterior. I això facilita l'accessibilitat a tots els usuaris i públics. Perquè el que volem és despertar l'interès del públic àvid de cultura», ha afegit el diputat de Cultura.
Les obres han tingut un cost de 158.290,10 euros, finançats exclusivament per la Diputació de Girona, i han durat uns tres mesos. Amb aquesta reforma es guanyen espais expositius i l'accés a l'església es fa més diàfan, amb l'enderroc de la paret de la volta, que s'ha substituït per una paret de vidre.
«Paisatges de melodies i perfums» té com a objectiu transmetre l'embruix i la bellesa dels arbres fruiters, els cítrics, oriünds de l'Àsia tropical i subtropical, que arribats a Occident en onades successives des del segle IV aC, primer amb els exèrcits d'Alexandre el Gran i més tard amb diversos viatgers i exploradors, van trobar una nova llar a les riberes del Mediterrani. El fil conductor de la mostra és el bell i suggeridor llibre d'Helena Attlee El país on floreix el llimoner, en el qual l'autora va desgranant les històries i les aventures dels cítrics a Itàlia, país on ocupen un lloc especial en l'imaginari nacional. Els cítrics i els seus fruits també han tingut un paper fonamental en la història social i política d'Itàlia i han aportat una gran riquesa a alguns dels llocs més pobres del país.
En aquest viatge s'entrellacen l'arquitectura, l'art, el comerç, la política i la vida privada dels col·leccionistes obsessionats en l'acumulació i l'exhibició. Amb aquesta mostra el públic farà un viatge per Itàlia recorrent Sicília, Calàbria, la Toscana, Garda o Gènova. Tot plegat sense sortir de Les Bernardes. Per exemple, la història de la màfia no es comprèn sense els cítrics. Durant el segle XIX, al preciós escenari de verdor conegut com la Conca d'Or de Palerm, hi van tenir lloc alguns fets sinistres i delictius.
Els cítrics i les seves curioses i extravagants mutacions i formes també van ser objecte d'adoració i de col·leccionisme de les famílies més poderoses del Renaixement, com els Mèdici, i van arribar a constituir un element essencial dels jardins de les sumptuoses vil·les renaixentistes, on es comptaven per milers. Durant la primavera i l'estiu, els arbres fruiters vorejaven els senders i els esglaons del jardí i es col·locaven en grups al voltant de les fonts i les estàtues. Cultivats en testos, rebien cures especials, i a l'hivern es protegien del fred a les limonaie o hivernacles especialment construïts per a aquestes plantes. El seu cultiu a Itàlia s'estenia des del fons nevat dels Alps, al llac de Garda, fins als boscos de Calàbria, on s'extreu la bergamota, a l'extrem meridional de la península italiana. Els cítrics també són omnipresents a la gastronomia italiana, com a condiment per realçar la pasta en forma de salses, com a melmelada, com a component de galetes i pastissos, en forma d'exquisits sorbets, licors i orujos, o com a begudes gasoses, com ara el Chinotto.
Les exposicions
Sala Berta Casas, sala Photo, sala 29m2, L'Església, sala Sant Jordi: «El país on floreix el llimoner».
La Lateral: Cristina Navarro, «Ready made en la huerta».
La Lateral: Agrupació Fotogràfica Salt. «Lliga social 2021-2022».
La Talaia: Xavi Ramiro. «Música il·lustrada».
