La Diputació de Girona ha presentat, aquest dimarts, el número 335 de la Revista de Girona, que conté el dossier «Barris populars: orgull i reivindicació», coordinat per Xavier Casademont.
L'acte, ha tingut lloc a l'aula A de la Casa de Cultura de Girona, hi ha consistit en una taula rodona en la qual han intervingut la psicòloga Verònica Rincón; la politòloga Kumba Sakoli; el politòleg i coordinador del dossier, Xavier Casademont, i el vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira. Ha moderarat el debat el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué.
La Diputació de Girona ha publicat el número 335 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de novembre i desembre de 2022. Aquest nou número inclou el dossier que porta per títol «Barris populars: orgull i reivindicació».
Els diferents articles de la psicòloga Verònica Rincón; els politòlegs Kumba Sakoli i Xavier Casademont, i de Judit Font, Aliou Diallo i Bernat Quintana, Imma Quintana i Javier Martín, mostren els barris com a realitats territorials inserides en un context espacial i sociocultural més ampli, els municipis, però que presenten especificitats que els atorguen una identitat pròpia a partir de variables diverses.
Aquest monogràfic analitza sis barris de les comarques gironines: la Plantera de Blanes, Sant Miquel d'Olot, Juncària Parc Bosc de Figueres, la Farga de Banyoles, Santa Eugènia de Ter de Girona i el Barri Centre de Salt. Unes barriades majoritàriament populars, de zones de costa i d'interior, de ciutats mitjanes i grans que, malgrat les diferències, comparteixen una sèrie de característiques.
El director de la Revista de Girona, Gerad Bagué, a l'editorial, recorda Francesc Candel, que el 1957 va posar el focus en suburbis de l'àrea metropolitana de Barcelona amb la novel·la titulada Donde la ciudad cambia su nombre, on retratava uns espais degradats i perifèrics amb concentració de població pobra que s'han fet habituals a les ciutats grans i mitjanes del país. «Moltes de les descripcions del llibre de Candel són vàlides avui. Moltes de les crítiques a la inacció dels poders públics, que li van valer la censura d'alguns paràgrafs, tenen avui la mateixa vigència», escriu Gerard Bagué.
Altres temes
En aquest número també hi ha una entrevista a Cristina Vila Peñuelas, amb el títol «Les relacions de poder entre homes i dones s'han establert en moltes cultures», en què la periodista Gemma Busquets, ens descobreix la figura d'aquest sociòloga especialitzada en igualtat de gènere, coeducació i prevenció de violències masclistes. Cristina Vila parla amb la mateixa passió i creativitat que usa a l'hora de prevenir violències masclistes fent servir la simbologia i els mites dels contes clàssics.
El reportatge de Josep Clara tracta dels militars demòcrates a Girona. L'autor exposa la Unión Militar Democràtica (UMD) com a organització clandestina de militars professional que arrelà en diverses guarnicions peninsulars, especialment a Barcelona, on es va fundar l'estiu de 1974. A Girona se'n van constituir dos nuclis de seguidors. Els seus afiliats pretenien estendre, dins l'exèrcit, una consciència democràtica, desvinculada de tota opció partidista, i negar-se a executar tasques més brutes de la dictadura. Es va dissoldre el 1977, a Esplugues de Llobregat, un cop celebrades les primeres eleccions democràtiques.
El reportatge fotogràfic, signat per Àlvaro Ciudad, mostra a «Un Salt a l'espiritualitat» fotografies que permeten veure com després de dècades plenes de moviments migratoris, canvis socials i creixement poblacional, Salt és avui dia una de les localitats amb més diversitat religiosa del territori català. L'autor del reportatge fotografia la pràctica espiritual dels fidels de les quatre principals religions de la vila l'any 2022: el cristianisme catòlic, el cristianisme evangèlic, l'islam i el sikhisme.
Al perfil, David Fajula ens mostra la Marina Vilalta, la pastora en actiu més vella de Catalunya i la primera que té una entrada pròpia a la Viquipèdia. Riallera, extravertida i vital. «La pastora de Bruguera» s'ha convertit, amb noranta-cinc anys, en un referent del món rural.
