El dimarts 26 de juliol, va tenir lloc la presentació del volum Creus de terme, una nova guia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» escrita conjuntament per Josep N Pujol i Toni Cruanyes.
La creu és el símbol per excel·lència del cristianisme i, com a tal, ha estat un motiu recurrent en moltes de les representacions artístiques de l'art sacre.
Aquesta obra analitza quina és la repercussió funcional, iconogràfica i artística del símbol de la creu en les marques termeneres del bisbat de Girona, i també quina vinculació hi ha entre aquestes mostres d'art popular i les altres creus de caràcter commemoratiu i processional, per establir un diàleg amb aquest símbol, dotat de funcions civils i religioses.
La gran quantitat de creus de pedra, de fusta o de metall que presideixen les cruïlles de camins, places, carrers, processons, valls i cims de muntanyes són l'exemple clar de la cristianització del mateix sòl i, per tant, mostren les creences de les persones que les bastiren al llarg dels segles.
La tradició popular ha assenyalat Jaume I com el primer gran personatge històric interessat a marcar amb fites les seves conquestes. El llibre considera «evident que aquestes fites havien d'estar coronades amb la creu (símbol primordial dels cristians). Però tot això, que deuria passar al voltant del segle XIII, no es pot provar ni arqueològicament ni documentalment».
A més, la proliferació de creus a les terres conquistades havia de respondre a una tradició o a una manera de fer ja arrelada al territori històric que es coneix com a Marca Hispànica. Per tant, al bisbat de Girona, la tradició de senyalar amb fites els indrets importants ja ve de lluny.
La primera notícia històrica que es té de creus de terme al bisbat de Girona data del 1089 i és d'una creu posada com a fita als confins d'una parròquia, en la consagració de Santa Maria de Lladó.
També es té notícia de la consagració del monestir de Vilabertran amb una creu limítrofa (segons consta a l'acta) datada del 1100. Així doncs, es disposa de dues referències clares sobre l'ús de la creu com a element per marcar espais sagrats.
El fet que les creus de terme més antigues conservades al bisbat de Girona (i a Catalunya en general) siguin de manufactura gòtica ha calat en l'imaginari col·lectiu, i això fa que els conceptes creu de terme i art gòtic hagin anat estretament units.
La gran majoria de creus són posteriors al segle xv i és per això que, tot i haver estat elaborades en èpoques posteriors, mantenen un gust per les formes gòtiques.
Cal tenir en compte que moltes de les creus conservades es troben lluny o bé fora del seu emplaçament original, circumstància que dificulta molt determinar-ne el veritable ús.
També hi ha diversos capitells que han perdut la seva creu original i, fins i tot, capitells guardats als magatzems de museus gironins i dels quals es desconeix la procedència.
La demarcació del bisbat no coincideix exactament amb la provincial. Donat el caràcter religiós de l'objecte d'estudi, s'han inclòs també algunes creus que, tot i que són de fora de la província, pertanyen al bisbat de Girona.
A l'acte de presentació hi van participar Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»; Josep N. Pujol, autor de l'obra Creus de Terme; David Guixeras, filòleg medievalista i Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona.
Els autors
Josep N. Pujol és llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona i llicenciat en ciències religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat diversos articles relacionats amb l'art, les religions i la literatura. Actualment exerceix de professor de religió i d'art.
Toni Cruanyes és llicenciat en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Ha publicat articles relacionats amb l'art, la música i la cultura popular.
Ha treballat com a editor i gestor cultural. Actualment exerceix de tècnic de cultura.
La col·lecció
El volum Creus de terme és el número 217 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», i el 93 de la sèrie «Guies».
Aquesta col·lecció, que actualment dirigeix Rosa Maria Gil i Tort, es va crear l'any 1985, i ja compta amb més de dues-centes monografies locals i més de noranta guies de contingut específic.