Notícies

Commemoració del centenari de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres

Foto : Fotografia: Ajuntament de Figueres

El diputat Jordi Masquef participa en l'acte d'aquest dissabte, en el qual l'escriptor i periodista Màrius Serra farà el discurs inaugural

Les activitats que s'han programat tindran lloc del 2 de juliol al 31 de desembre de 2022

Avui dissabte ha tingut lloc la festa de celebració del centenari de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, com a inici de les diferents activitats que tindran lloc al llarg de tot l'any per commemorar-lo.

A la festa de celebració hi han intervingut la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; la directora de la Biblioteca Fages de Climent, Nati Vilanova; l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó; el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez, entre altres representants del consistori i el públic assistent.

L'acte ha consistit en una representació de l'espectacle Alive, a l'exterior de la biblioteca, a càrrec de la companyia La Sala, amb una peça de dansa en el marc del festival Figueres es Mou.

Seguidament, els assistents s'han traslladat a l'interior de l'edifici, on s'han fet els parlaments, conduits per Xavier Sais, treballador de la biblioteca.

Des de la biblioteca han constatat que, al marge de l'habitual programació cultural de la Biblioteca de Figueres, amb motiu del centenari s'han programat un seguit d'activitats per a tots els públics que transmeten l'estima pels llibres i la lectura i, alhora, reivindiquen la importància de les biblioteques com a equipaments culturals transversals oberts a la ciutadania. Així mateix, han posat en valor la tasca que duen a terme, així com el curs històric de la biblioteca a la ciutat, els seus fons, en especial la col·lecció local, i les professionals que n'han marcat la trajectòria al llarg dels anys.

La Biblioteca de Figueres va ser una de les vuit biblioteques populars fundades per la Mancomunitat de Catalunya. El Pla de Biblioteques el van dirigir Eugeni d'Ors, redactor del projecte inicial, del 1915 al desembre de 1919, i Jordi Rubió, que el va substituir i va consolidar el primer sistema a Espanya de biblioteques públiques.

El 2 de juliol del 1922, avui fa exactament un segle, s'inaugurava aquesta biblioteca, al carrer Ample, en la primera seu. Era una de les vuit biblioteques populars que va tenir temps de crear la Mancomunitat de Catalunya, dins el Pla de Biblioteques que encapçalava Eugeni d'Ors, abans que la dictadura de Primo de Rivera posés fre a un projecte exemplar, absolutament pioner i avançat al seu temps respecte al que s'havia fet fins aleshores a tot l'Estat espanyol.

El 1956 el Ple de la Diputació Provincial de Girona va acceptar estudiar el projecte d'ampliació i reconstrucció de la biblioteca i es va iniciar un projecte de reforma per annexionar a la biblioteca la part del local que la Caixa d'Estalvis Provincial havia deixat lliure l'any anterior. El 1960 i el 1961 van ser anys de reformes, fins a la inauguració del nou edifici de la biblioteca el 1962, en el mateix emplaçament de l'antiga biblioteca popular, que el 1969 va rebre el nom de Biblioteca Popular Carles Fages de Climent.

El diputat Jordi Masquef ha destacat en el seu discurs: «No estem exagerant pas. A començaments del s. XX, les biblioteques a l'Estat estaven reservades als estudiosos, circumscrites a les grans ciutats i carregades de pols i de solemnitat. El projecte noucentista de la Mancomunitat, en contrast, es va basar en les noves tendències anglosaxones i alemanyes per construir equipaments diàfans, accessibles, oberts a tothom, en xarxa (incloent-hi la Biblioteca de Catalunya), amb préstec interbibliotecari i a domicili, horaris amplis, espai de diaris i revistes, sales de lectura, activitats culturals paral·leles i professionals especialitzades de la flamant Escola de Bibliotecàries. És a dir, biblioteques modernes, distribuïdes pel territori, no tan diferents, a grans trets, de les actuals».
«Des de la Diputació de Girona apostem per aquests espais de coneixement i informació, de cultura, d'acollida i de trobada», ha afegit el diputat.