La Diputació de Girona ha presentat el número 332 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de maig i juny de 2022. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació, inclou el dossier que porta per títol «Radiografia de la llengua» i que tracta sobre els símptomes de retrocés del català.
Coordinat per l'historiador i periodista Pere Bosch, el dossier compta amb articles de les també periodistes Lluïsa Fuentes, Gemma Tubert, Xavier Pi i Marina López, i de l'escriptor Pep Vila.
«Radiografia de la llengua» corrobora la situació de precarietat en què està el català, de la qual ja advertia la Plataforma per la Llengua fa dos anys i que, juntament amb la necessitat de recuperar un consens, ha empès a impulsar el Pacte Nacional per la Llengua.
El dossier ressegueix la salut del català a partir de quatre àmbits per fer-ne una radiografia.
La periodista Lluïsa Fuentes analitza la llengua dels nouvinguts, un factor determinant a l'hora de mesurar l'avanç en l'ús social de la llengua.
Gemma Tubert s'endinsa a les aules i els patis per posar de manifest que el català hi recula, mentre que Marina López ho fa als jutjats, un espai tradicionalment inexpugnable per a la llengua.
Xavier Pi, per la seva banda, analitza el paper de les empreses. Pep Vila, finalment, reflexiona sobre la salut del català que es parla, amb una bona mostra de paraules o expressions que es perden.
La conclusió de tots els articles és que el català mostra símptomes preocupants de retrocés en tots i cadascun dels àmbits, i també al carrer, fet que encara és més preocupant.
«Dos-cents anys amb els municipis»
Aquest número 332 també inclou un reportatge, «Dos-cents anys amb els municipis», dedicat al bicentenari de la Diputació de Girona.
Aquest maig es commemora la constitució de la primera Diputació de Girona, l'any 1822, durant el Trienni Liberal, tot i que no es va consolidar fins a tretze anys després.
Altres temes
La Revista de Girona entrevista Elvira Vinaixa, una ensenyant nonagenària que va cursar dues llicenciatures: ciències químiques i farmàcia. Quan ella estudiava hi havia molt poques noies que arribaven a la universitat, però encara eren més comptades en les carreres de ciències.
El reportatge fotogràfic està dedicat a en Manel, pescador artesanal del Port de la Selva, que fa més de vint-i-cinc anys que surt a navegar, sempre per la mar d'Amunt, a buscar-se la vida i a fer allò que li agrada més, pescar.
En l'apartat de «Biografia», en un article titulat «Josep Mestres Gumbau: fang a les venes», el lector podrà descobrir la figura del darrer oller de Cal Fusteret del barri del Raval de Quart, que era la cinquena generació d'aquesta nissaga de terrissers.
La publicació també fa un passeig sentimental per les hortes de Santa Eugènia. L'espai comprès entre el riu Ter i la séquia Monar, a Salt, i a l'antic poble de Santa Eugènia de Ter, constitueix un gran pulmó verd, però els vells hortolans i pagesos que el van configurar, el van treballar i el van convertir en l'espai que proveïa de planter totes les comarques i de verdura i hortalissa els mercats municipals, estan en risc de desaparèixer.
A més, hi podem trobar la secció de teatre, dedicada al fons Carme Montoriol de la biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, on hi ha el manuscrit del discurs que la dramaturga, poeta i novel·lista va escriure per a Maria Vila, probablement com un favor personal.
Presentació del número 332 de la Revista de Girona
De tots els temes que recull aquest número 332 de la Revista de Girona, se'n ha parlat a la presentació d'aquest dimarts, que es pot recuperar a https://www.youtube.com/watch?v=Pu9U0ArT4no
En l'acte, en format de taula rodona, hi van participar Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Pere Bosch, historiador, periodista i coordinador del dossier; Pep Vila, filòleg i historiador de la cultura, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.