La Diputació de Girona va presentar el divendres 5 de novembre la monografia local dels «Quaderns de la Revista de Girona» dedicada a Arbúcies, que ha escrit Jordi Pujadas Ribalta.
L'obra, editada conjuntament per la Diputació de Girona i la Fundació "la Caixa", es va presentar al Museu Etnològic d'Arbúcies i hi van participar Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; l'alcalde d'Arbúcies,Pere Garriga; la directora de l'oficina de CaixaBank d'Arbúcies, Neus Rubio, la directora de la col·lecció, Rosa Maria Gil, i l'autor del volum, Jordi Pujadas Ribalta.
Aquest llibre recull de manera molt sintètica les essències d'Arbúcies i allò que li dona identitat en el marc del país: l'entorn natural del Montseny, l'aigua, l'acció humana a redós del castell de Montsoriu, el pas de la vida tradicional a la industrial encapçalada per les carrosseries, la configuració urbanística, el comerç, el turisme, les formes de lleure, les Enramades, el dinamisme associatiu, el compromís solidari, la incorporació de la nova ciutadania, les llegendes, la bruixeria i les herbes remeieres, la vinya i les pomeres, la tradició flabiolística i un llarg etcètera d'elements peculiars.
Alguns dels temes que hi podem trobar són:
Museu Etnològic
El Museu Etnològic del Montseny - La Gabella (MEMGA) és fruit de l'interès de la Generalitat de crear una xarxa de museus, de la necessitat de l'Ajuntament d'Arbúcies de tenir un equipament cultural al servei del poble i d'una demanda social de recuperació del patrimoni i la història locals.
Montseny: Reserva de la Biosfera
El modelat del paisatge, la diversitat natural i la riquesa patrimonial i cultural del Montseny són el resultat d'una herència històrica. Les primeres veus que en defensaven la protecció daten de 1879, en plena Renaixença. Membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, origen del Centre Excursionista de Catalunya, van proclamar la necessitat de protegir-ne els boscos.
El Montseny és un dels primers espais d'Europa que han merescut la catalogació de Reserva de la Biosfera per part del programa Home i Biosfera (Man and Biosphere, MaB) de la UNESCO.
L'aigua
L'aigua és clau en la vida i la dinamització econòmica de la població arbucienca. Ha esdevingut un recurs turístic i una font d'inspiració poètica que ha mostrat la seva fragilitat davant dels impactes que ha rebut de l'activitat humana.
A finals del segle XIX es va començar a comercialitzar l'aigua de les fonts mineromedicinals. La primera va ser la del Regàs (1890), que ho va fer amb la marca Manantial de la Reina Regente. Hi perduren tres fonts més: les Agudes, Viladrau i Font d'Or, les dues darreres amb captacions al terme d'Arbúcies però amb brolladors i seus a Viladrau i Sant Hilari, respectivament.
Totes quatre empreses, d'origen familiar, han passat a mans de multinacionals. També amb relació a l'aigua, s'hi van instal·lar dues fàbriques de gasoses i sifons: la de Joaquim Bayés, comprada per Lluís Arimany, i la de Sebastià Martínez.
Carrosseries
Actualment Arbúcies té la concentració més gran d'Europa d'empreses de carrosseries d'autocar, com a resultat de l'evolució d'oficis artesanals: els constructors de carros es reconvertiren en carrossers i muntaven l'estructura de fusta sobre un xassís amb motor; els guarnicioners van passar a fer de tapissers de les butaques; quan el metall substituí la fusta, els perolers entraren en el procés de fabricació com a planxistes, i finalment s'hi incorporaren operaris, com ara soldadors, electricistes i pintors, o nous oficis, com els acabadors.
Les Enremades
Les Enramades són les festes que més identifiquen la comunitat arbucienca, un referent dels sentiments de pertinença a un barri i al poble. La continuïtat de més de quatre segles, la preservació de l'estructura original, la conservació de la vuitada i l'adaptació als canvis de la societat les fan úniques. Per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya les va distingir com a Festa Tradicional d'Interès Nacional el 1999.
Arbúcies va ser el centre d'una tradició de constructors i sonadors de flabiols. La població rural a muntanya era abundant, dispersa i mal comunicada, de manera que on no arribaven les orquestres, els flabiolaires es feien presents en aplecs a peu d'ermita, veïnats, balls en eres o festes en hostals.
El teatre i el cinema tenen un espai destacat en el relat arbucienc, per tradició i perquè actualment hi ha professionals de primera línia en el món artístic català, com l'actriu de cinema Mercè Pons i els actors de l'antic Teatre de Guerrilla: Quim Masferrer, Rafel Faixedas i el torroellenc Carles Xuriguera.
L'autor
Jordi Pujadas Ribalta (Figueres, 1958) és mestre i llicenciat en pedagogia. Ha exercit a Arbúcies al col·legi públic Dr. Carulla des del 1981 fins al 1997 i a l'INS Montsoriu entre els anys 1997 i 2018, com a professor d'orientació educativa i psicopedagogia.
Va ser membre del consell de redacció de la revista Perxada de 1994 a 2008, i és autor del llibre L'ensenyament en la societat arbucienca (1592-1975). També és coautor de l'obra Arbúcies: Recull gràfic 1870-1979 i col·laborador de diverses revistes i entitats.
La col·lecció
El volum Arbúcies és el número 214 de la sèrie de monografies locals dels «Quaderns de la Revista de Girona», una col·lecció divulgativa i plural dedicada a la difusió del coneixement multidisciplinari sobre les terres gironines. Consta de dues sèries: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a temes d'abast general).
Iniciada l'any 1985, la col·lecció s'ha convertit en una veritable enciclopèdia popular de les terres gironines. Es tracta d'un model original de col·lecció que pretén arribar a tots els lectors, i per això utilitza un estil planer i no especialitzat, sense que això suposi renunciar al rigor i la qualitat. En cada títol hi té cabuda la investigació, convenientment sintetitzada, i també el testimoni personal, el saber popular i l'anècdota local.