El vicepresident segon, Albert Piñeira, destaca que «el compromís de la Diputació amb la cultura és ferm, i ens complau que un projecte com aquest treballi per donar suport a la creació artística del territori»
L'obra Su(b)squeda, de Pep Sau, s'exposa juntament amb deu peces més, seleccionades entre les cent divuit que es van presentar a la convocatòria
Es presenta també el projecte de creació artística guanyador de la desena Biennal: La emancipación del Lord. Expansión, de l'artista Levi Orta
L'onzena edició de la Biennal d'Art de Girona s'ha inaugurat aquest dimarts a la Casa de Cultura, amb la presència d'Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Pep Sau, autor de l'obra Su(b)squeda, guanyadora de la Biennal d'Art d'aquest 2021; Levi Orta, autor del projecte de creació artística guanyador de la desena Biennal d'Art de Girona, el 2019; Lluís Freixas, director en funcions de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i Ro Caminal, membre del jurat de l'edició de la Biennal d'enguany.
Una vegada més, cada dos anys, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona té l'oportunitat d'obtenir una instantània del moment artístic i mostrar el treball de dotze artistes que un jurat especialitzat ha seleccionat. Els artistes que han participat en la convocatòria d'enguany procedeixen de diferents indrets de Catalunya, i han estat escollits d'entre cent divuit participants.
Les obres que es presenten són representatives dels diferents corrents de les arts plàstiques i de pràctiques artístiques que s'emmarquen dins el concepte d'arts visuals contemporànies. La peça guanyadora, Su(b)squeda, de l'artista Pep Sau (Olot, 1963), és una sèrie fotogràfica realitzada al llarg dels darrers tres anys, concebuda, per les evocacions que les imatges desperten i per les històries que s'intueixen darrere de cada una, com un viatge emocional a través de records i vivències personals de l'artista al voltant d'un indret que ja li era conegut: el pantà de Susqueda.
El vicepresident segon de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha destacat durant la inauguració que «seguim amb el compromís d'avançar al costat dels i les artistes. Des de la Diputació de Girona estem molt satisfets amb l'evolució de la Biennal d'Art. El nostre compromís amb la cultura és ferm, i ens complau que un projecte com aquest treballi per donar suport a la creació artística del territori i alhora l'apropi a la ciutadania de la demarcació».
Més informació
Des de l'edició de 2019, la Biennal d'Art de Girona premia dues modalitats: l'una, d'obra produïda, i l'altra, de projecte de creació. Enguany, el premi en aquesta segona modalitat s'ha atorgat a la proposta d'Edu Comelles (Barcelona, 1984) Bosc. Un paisatge imaginari, que s'exposarà en la propera edició de la Biennal, prevista per al 2023. Del contrast ofert per Pep Sau entre les boscúries muntanyoses salvatges i la supèrbia de l'enginyeria humana, que malda per domesticar les aigües, a la contraposició d'Edu Comelles: d'una posada en escena d'elegància tecnològica sòbria (altaveus sostinguts per peus telescòpics i il·luminats per focus que en subratllen una mena de presència totèmica) als sons del bosc, formats per un devessall indesxifrable de cruixits vegetals, rondineigs del vent, cants d'ocells, crides d'animals i brunzidera d'insectes. Per veure la proposta d'Edu Comelles caldrà esperar fins a la pròxima edició, tal com s'ha fet amb el projecte guanyador de la desena Biennal, del 2019: La emancipación del Lord. Expansión, de l'artista cubà resident a Vidreres Levi Orta.
Orta presenta el projecte de creació artística que ha estat desenvolupant durant dos anys, com a guanyador de la modalitat del premi que té com a objectiu que l'artista obtingui suport des del primer moment, que no s'hagi d'autofinançar i que tingui assessorament i seguiment per part d'un comissari, que, en aquest cas, ha estat David Santaeulària, crític d'art.
La peça que presenta Levi Orta parteix del fet que a finals de l'any 2017 es va convertir oficialment en lord del Principat de Sealand (una micronació situada en una plataforma petroliera en el mar del Nord, que no és reconeguda per cap estat de les Nacions Unides) i propietari de 30 cm2 del seu territori. En el marc del projecte becat per la Biennal d'Art de Girona, Orta va proposar a les autoritats de Sealand dur a terme una acció simbòlica que consistia a declarar la independència dels seus 30 cm2, en una clara referència als processos independentistes de diversos països del món i, particularment, de Catalunya. Després de rebre la negativa de les autoritats de Sealand a col·laborar en aquesta acció, va optar per una declaració unilateral. Insatisfet amb el resultat, va decidir ampliar les seves possessions i va adquirir sis títols nobiliaris més i les parcel·les de territori corresponents per, de nou, declarar-ne la independència unilateral. L'exposició mostra el resultat d'aquests intents i allò que Orta ha fet per aconseguir el seu objectiu.
Completen la mostra deu artistes de procedències geogràfiques i trajectòries diverses, tant consolidades com emergents. Les seves peces, que tracten sobre el que és local i immediat o bé que tenen relació amb els llaços propis d'un món globalitzat, són One euro to jump now ('un euro per saltar ara'), de Noemi Sjöberg (Madrid, 1978); Final feliz, d'Alexandra Garcia Pascual (Barcelona, 1983); L'espai liminar en temps vigilats i vigilants, de Jorge Conde (Barcelona, 1968); A la deriva, de Marc Anglès; Interval, d'Andrés Siri (Buenos Aires, 1974); Night ending, d'Eladio Aguilera (Los Corrales, Sevilla, 1995); Rèquiem, de Jordi Armengol (Santa Coloma de Farners, 1971); Això no és res, d'Irena Visa (Banyoles, 1983); Confins, d'Isabel Banal Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963), i Medusa, de Patrícia Maseda (Girona, 1977).
A diferència d'altres anys, el catàleg de la mostra es presentarà més tard, ja que es vol donar protagonisme a les peces amb bones imatges i fotografiar el muntatge per tal que quedi recollit, així com les instal·lacions de les obres que s'hi presenten. El text del catàleg serà a cura de Pere Parramon, doctor en història de l'art, professor, crític i curador, el qual, en representació del jurat, avaluarà les obres d'aquesta edició.
El jurat ha estat format per Robert Fàbregas Ripoll, director de Les Bernardes; Manel Margalef Arce, director del Museu d'Art Modern de Tarragona; Roser Caminal, artista guanyadora de l'anterior edició de la Biennal; Gisel Noè Rodríguez, directora del MIAIC, Mataró Art Contemporani; Mercè Vila Rigat, historiadora de l'art, restauradora i conservadora de béns culturals, i Pere Parramon Rubio, doctor en història de l'art, professor, crític i curador.
Els sis membres del jurat han coincidit a afirmar que l'elevat nombre de participants en aquesta convocatòria testimonia una vegada més la consolidació de la Biennal d'Art de Girona en el teixit artístic. Per atorgar els premis, el jurat ha fonamentat la seva decisió, d'una banda, en el fet que les propostes s'ajustessin a les bases reguladores de l'onzena Biennal d'Art de Girona, i, de l'altra, que en les propostes es reconeguessin els paràmetres d'excel·lència esperables en l'art contemporani. A partir d'aquests dos pilars, l'un normatiu i l'altre valoratiu, el jurat ha tingut en compte la presència de disciplines artístiques diferents, que reflecteixin la riquesa de mitjans amb què l'art connecta amb el públic (instal·lació, escultura, videoart, dibuix, fotografia, etc.); procedències geogràfiques diverses, que van des del que és local i immediat fins als llaços propis d'un món globalitzat; el reconeixement tant a trajectòries consolidades com a artistes emergents, i la cerca d'una paritat entre dones i homes.
L'exposició, inaugurada a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona el 26 d'octubre, es podrà visitar fins al 8 de gener de 2022 (de dimarts a divendres, d'11 a 20 h, i els dissabtes, d'11 a 18 h. Els festius estarà tancada).
