Els meandres del Fluvià. Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, sant Mori

Un dels paisatges més bonics de l'Empordà (n'hi ha molts, però cadascú té les seves preferències i arrels) és el comprès entre els dos rius i, sobretot, aquella zona a cavall del Fluvià, a dreta i esquerra del riu, on el seu curs comença a fer ziga-zagues, poc abans d'entrar a la plana litoral. Terra ondulada, de turons poc alts, gens monòtons, canviant, amable, sorprenent i molt ben conservada, tant des del punt de vista paisatgístic com del seu patrimoni històric. Un racó de món situat entre els grans eixos viaris que van de la frontera cap al sud, però miraculosament preservada -si més no, en gran part- de l'impacte que han sofert altres àrees i pobles que han crescut arran de carreteres generals o línies de ferrocarril. Els pobles i paisatges conserven l'encant i el regust d'abans, però viuen en plena actualitat, amb tots els serveis que trobarem a qualsevol altre indret de la contrada. Un indret que val la pena visitar.