Els aspres de l'Albera. Garriguella, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle

Any de publicació
2014
Número pàgines
150
ISBN
978-84-15808-05-3
Preu
13 €

La zona que engloba els municipis de Garriguella, Rabós i Vilamaniscle, per la seva situació geogràfica al bell mig de l'Albera s'ha convertit en un dels espais més agraïts de la serra. El seu patrimoni natural i cultural ofereix als visitants un munt de possibilitats per descobrir, enmig de camins i corriols que travessen la muntanya d'est a oest i de nord a sud, entre les quals s'inclou, segons la llegenda popular, un tram de l'antiga via Augusta. Aquesta zona, rica en monuments megalítics, ens mostra el pas dels nostres avantpassats des de l'edat prehistòrica fins avui, amb nombrosos vestigis arquitectònics que abracen des del segle VIII fins al XIX.


El monestir de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català encara a mig descobrir per molts visitants, es converteix en un punt clau per entendre la història d'aquesta zona. També, les nombroses esglésies i ermites escampades arreu dels tres municipis ens donen testimoni del ric llegat històric i religiós que ha arribat fins als nostres dies. El conreu de la vinya, principal revulsiu econòmic de la zona, assolí la seva màxima esplendor durant el segle XVIII. L'arribada de la fil·loxera, pel coll de Fornells, l'any 1879, sens dubte suposà un punt d'inflexió. A partir d'aquest moment, la població començà a disminuir progressivament i ja no s'ha tornat a recuperar.


Pel que fa al patrimoni natural cal destacar la presència de l'últim reducte de la població de la tortuga mediterrània que es conserva a Catalunya, i que des de fa anys s'intenta recuperar en el Centre de Reproducció de la Tortuga a Garriguella.


Per altra banda, l'arquitectura civil es tradueix en un bon nombre de masos escampats arreu i un bon grapat de trams de parets de pedra seca que delimiten vinyes perdudes, antics camins i finques particulars.


En els darrers anys, i en un intent per reforçar els lligams dels vilatans d'aquesta zona, l'ermita de la Mare de Déu del Camp s'ha convertit en un punt de trobada i pregària per als feligresos dels tres pobles.