8.8.1 Criteris de redacció

Cal adequar la llengua al grau de formalitat de la carta, que pot tenir un nivell respectuós i neutre o bé cordial.

Les idees s’han d’expressar amb claredat, precisió i concisió, i el contingut de la carta s’ha d’estructurar de manera lògica, per mitjà de paràgrafs breus.

Quant al tractament personal, s’utilitza:

  • Per a qui emet el text, en general, la primera persona del singular (jo): us faig saber; agraeixo. La primera persona del plural (nosaltres) (us fem saber; agraïm) és adequada quan es vol accentuar el caràcter institucional per sobre del personal, o bé el valor col·lectiu de l’organisme.
  • Per a la persona destinatària, preferentment, la segona persona del plural (vós) (us demano; aprofito per saludar-vos), tot i que, opcionalment, també podem fer servir la tercera persona del singular (vostè) (li demano; aprofito per saludar-la), que resulta més distant amb l’interlocutor. L’ús del tractament de vós presenta la mateixa forma per al masculí i per al femení, en singular i en plural, i, per tant, serveix per a un o diversos destinataris i per a dones i homes: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament. En canvi, amb el tractament de vostè, cal fer: Aprofito aquesta avinentesa per saludar-lo/-la/-los/-les ben atentament. Amb l’ús del tractament de vós, també s’eviten ambigüitats quan intervé una tercera persona: Li comunico que la Diputació ha aprovat la seva proposta és una frase ambigua, perquè no queda clar si la proposta és de la Diputació o del destinatari, cosa que se soluciona amb Us comunico que la Diputació ha aprovat la vostra proposta.

La segona persona del singular (tu) només és adequada en casos de gran amistat i confiança mútua: rebràs; et comunico que.

 

Dubtes freqüents

  • En la carta, s’abreuja la fórmula de salutació?

    Les fórmules de salutació no s’han d’abreujar.

    • Benv. Sra.
    • Benvolguda Sra.
    • Benvolguda senyora
  • *En quant a

    Per introduir un tema nou en un escrit hem d’evitar de fer servir la construcció *en quant a, que es considera un calc del castellà. Podem fer servir les locucions pel que fa a, tocant a, a propòsit de, quant a, etcètera.

  • En relació amb, amb relació a o *en relació a?

    Sovint iniciem el nucli de la carta amb alguna d’aquestes locucions, o bé la fem servir com a connector per encetar un nou tema. En relació amb i amb relació a es poden considerar sinònimes quan adopten el significat de ‘pel que fa a’. En canvi, la variant *en relació a no és admesa per la normativa.

    • En relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber [...].
    • Amb relació a / En relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber [...].
  • *No obstant

    Aquesta construcció, que significa ‘sense que sigui obstacle’, contraposa dos fets o dues accions, i ha d’anar acompanyada del mot això, ja sigui davant o darrere (no obstant això / això no obstant). El pronom això també pot substituir-se per l’expressió de la paraula que obsta.

    • No obstant, la Diputació podrà establir-hi pròrrogues.
    • No obstant això, la Diputació podrà establir-hi pròrrogues.
    • No obstant el que s’ha dit, la Diputació podrà establir-hi pròrrogues.
  • Per o per a davant d’infinitiu?

    La distribució de les preposicions per i per a davant d’infinitiu és un punt conflictiu de la gramàtica catalana. A la Diputació de Girona adoptarem la proposta simplificadora formulada el 1971 per Coromines, ja prou estesa a l’Administració, i farem servir per davant d’infinitiu.

    S’ha obert el període per sol·licitar subvencions.

    Truqueu per obtenir més informació.

  • *Per últim

    De vegades, per concloure un escrit fem servir l’expressió no normativa *per últim. Per expressar la idea d’acabament o conclusió, cal que substituïm aquesta locució per alguna altra com ara finalment, per acabar, a l’últim, per fi, etcètera.

Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088