data naixement: 1937

lloc naixement: Sant Gregori (mas Can Reixach)

PARES

Pares: tots dos de St Gregori i masovers, no propietaris, eren parents.

PARE

nom: Joan Teixidor Fàbrega

nascut a St Gregori (al mas Can Mates) l’any 1902 aprox.

mort: desaparegut -mort- en la retirada de la guerra civil, cap a Gavà

Ocupació i trajectòria laboral: Els avis entren de masovers al mas Reixach quan el pare era petit. Ell va continuar la masoveria.

MARE

(nascuda del , del mateix propietari que el mas Reixach, i morta ). Després de Can Forroell va anar a viure a Can Turón, un mas proper, fins que es va casar.

nom: Rosa Fàbrega Timonet

nascuda a St Gregori  (al mas Can Forroell) el 31-12-1910

morta el 21-11-2006

Ocupació i trajectòria laboral: nascuda al mas Can Forroell de St Gregori, que era del mateix propietari que el mas Reixach. Després de Can Forroell va anar a viure a Can Turón, un mas proper, fins que es va casar i va anar a viure al mas Reixach.

GERMANS:

Fill únic, hereu

MATRIMONI

Any del matrimoni: no se li pregunta

Edat del testimoni: no consta

Nom: no consta

nascut/da a: era de Falgàs de Dalt (cap a Joanetes).

Família de procedència

com es varen conèixer: no se li pregunta

trajectòria laboral: de casada ella va treballar a la botiga de la cooperativa de la qual ell va ser un dels socis fundadors a principis dels anys 1980s.

FILLS

2 fills, no pagesos

nom: Joan

nascut a: no consta, c. 1965

Trajectòria laboral: administratiu a la UdG

nom: Claudi

nascut a: no consta

AVIS

avis paterns

nom: Antoni Teixidor Noguer

nascut a: no ho sap

mort c. 1947 

Trajectòria laboral avi patern: es va casar 2 vegades (Elvira i Carme, no en sap res més, ni l'ordre, no les va arribar a conèixer). No sap on havia nascut, havia fet de mosso. Va ser masover del mas Can Mates i mentre era masover també feia de bosquetà i va treballar en les obres del tren d'Olot en la "Brigada constructiva del muro blindante del río Ter". Després va al mas Reixach com a masover, un mas més gran i només fa de pagès. Amb l'avi patern Florenci va conviure al mas Reixach, amb la mare i dos germans del pare (oncle i tia). Mai va ser propietari.

nom: Elvira

nom: Carme

Trajectòria laboral àvia paterna: Àvia paterna (no queda clar si Elvira o Carme) morí jove, no la va conèixer, amb els diners de fer de dida va poder comprar una vedella.

avis materns

nom: Pere Fàbrega

nascut a:    l’any:

mort a:    l’any:

nom: Carme Timonet

nascuda a:    l’any:

morta a:    l’any:

Trajectòria laboral avis materns:  Eren ermitans, s'estaven (no sap amb quina mena de contracte) a la capella de St Guerau.

Diu el nom dels avis materns mirant el DNI de la mare, no els sap de memòria, no els va arribar a conèixer, van morir joves.

TRADICIÓ MASOVERA

qui va heretar la masoveria dels pares? l’hereu. Efectivament al front de l'explotació primer hi va haver l'avi, després el pare, després l'oncle (que de jove també havia fet de paleta) i després ell.

TRAJECTÒRIA LABORAL DE L’ENTREVISTAT

Ja va néixer a la masoveria del mas Can Reixach de Sant Gregori. Ell no va fer mai de mosso però sí jornals: des dels 15 anys feia jornals fora de casa (fent pallers) o a Bescanó tallant feixines i a partir de 22-23 anys portant una màquina que era d'un mas veí. Va estar anant 3 o quatre anys (cap als 18-20 anys) a temporades a Bescanó a fer de manobre per aprendre de paleta quan no havia d'ajudar al mas (combinava les 2 feines) fins a finals dels anys 1950's. Cap als 20 anys (c.1960) quan s'instal·la la Nestle i comença a demandar llet, ell comença a substituir el seu oncle al front de l'explotació deixant de fer feines molt intensives en mà d'obra que reportaven poca o cap renda (netejar marges o plantes que s'haguessin de cavar) i orientant l'explotació més cap a vendre, cap al mercat (posant vaques de llet). Cap al 1964 compra un tractor de segona mà i també fa jornals amb el tractor. Cap a mitjans 1960s el propietari (que havia fet un intent fallit a mitjans anys 1950s de portar-se terres directament pel seu compte amb assalariats) els dóna més terra per portar (n'agafa molta a mitges amb un veí i compren 2 tractors), i ja només fa de pagès (a casa i fent jornals amb una cosechadora que van comprar entre uns quants), tot i que eventualment segueix fent algunes feines de paleta i va treballar un hivern de nits en una agència de transports a Girona (és a dir: no treballava al 100% del temps en la masoveria). No ha deixat mai de fer campanyes d'estiu de batre fins fa uns 7 anys. Es va jubilar el 2003 i des de 1985 aprox. viu al mas Centinella (veïnat d'Argelaguer, St Gregori), una casa amb 2 vessanes que va comprar a mitjans anys 70s, i on començà de nou amb 9 vaques daneses i un camp arrendat de 20 vessanes. El 1985 (pensant en la jubilació) va començar a treballar a l'Institut de Salt (primer com a jardiner i conserge i fent cursets va ascendir fins a la categoria de manteniment). Propietari només des de mitjans anys 1970s: 15 vessanes (que li van donar com indemnització quan va deixar la masoveria) + Can Centinella (casa + 2 vessanes). En els darrers anys del franquisme va ser un dels primers afiliats a la Unió de Pagesos de la zona, en va ser un actiu col·laborador; va ser d’UP fins a finals dels anys 80s. Vers 1990 s’afilia a ERC, n´és president de la Secció local però està a punt de deixar-ho. Va ser regidor de l’Ajuntament de St Gregori portant l'àrea d'agricultura i camins rurals a la primera legistatura (1980 fins al 1982) en una llista independent de St Gregori. A principis dels anys 1980s va ser un dels socis fundadors de la Cooperativa Sant Guerau de St Gregori (va fer fallida i ja no existeix).

MASOVERIES

mas Can Reixach

localització: St Gregori

característiques bàsiques: mas a muntanya amb 24 vessanes de conreu (2 ves. horta, 2 fileres de fruiters variats, i 6 ves. vinya però només en temps de l'oncle) + 400 ves. de bosc, i bestiar (sempre del masover: en temps del pare -abans de la guerra- 18 o 20 vaques i ramat; en temps de l'oncle -després de la guerra- 2 vaques per criar, algun cavall, euga o mula, 2 porcs i 2 parells de bous per criar, corral; en temps seus -a partir c.1960-, 30 vaques de llet, 5 o 6 truges uns pocs anys, al final porcs integrats, conills, cap bou). Fins als anys 1940s tenia dret d'anar a pasturar a les deveses de St Gregori (que creu que també eren del propietari) i tenien arrendades 2 ves. més d'hort al mateix propietari. Al front de l'explotació primer hi va haver l'avi, després el pare, després l'oncle (que de jove també havia fet de paleta) i després ell. El mas Reixach tenia mosso.

any entrada al mas: ell el 1937 (la família paterna des de 1921: ja hi van entrar els avis paterns)

any sortida del mas: 1986 aprox.

Propietari: Ignacio Sánchez de Arrospide (marquès de Valderas, és un títol del s. XIX), vivia a Madrid. Mor solter. Els hereus (vàrios) al final s'ho venen a un que era gerent de les escombraries de Girona, que s'ho va tornar a vendre al cap d'uns 3 anys a un metge que vivia a Girona

motiu entrada: ja hi entra l'avi

motiu sortida: els hereus del propietari es volen vendre el mas i l'indemnitzen amb terres perquè marxi

contracte oral o escrit: la parceria al terç del 1954 en contracte notarial

tipus de masoveria: Als anys 30 i 40 arrendament en diner, a preu acotat; des de 1954 parceria al terç (contracte notarial).

Hi està com a fill de masover i com a titular de l’explotació.