34 Esteve PEIRIS ALEMANY
Nascut el 4 de febrer de 1920 al mas la Bolleria (Torroella de Montgrí?)
PARES
El pare es deia Josep Peiris Pagès i havia nascut a Bellcaire. Va ser pagès masover però alternà aquesta activitat amb d’altres de diferents: de jove va ser encarregat a la Casa Nova de l’Escala i va arribar a fer d’ajudant del mestre de Bellcaire. També va fer jornals plantant pins a les dunes del Montgrí (no queda clar si abans o mentre era masover). Un cop va ser masover del mas Julià, el propietari el va nomenar procurador del seu patrimoni.
La mare es deia Enrica Alemany Franquesa i era filla del mas la Bolleria (Torroella de Montgrí?). Va morir després de la guerra als 53 anys. De jove, va servir a la Torre Ferrana de Bellcaire fins al moment de casar-se.
GERMANS
L’entrevistat va tenir dos germans més petits: en Josep i, el més petit, en Quimet (morí de malaltia als 37 anys). Tots dos van néixer al Mas Julià de Torroella de Montgrí. Tots dos van fer de masovers.
MATRIMONI
No es varen fer preguntes sobre aquesta qüestions al llarg de l’entrevista. Només sabem que l’entrevistat es va casar després de la guerra i que actualment és vidu.
FILLS
Tampoc es varen fer preguntes sobre aquesta qüestió. Tanmateix, a l’entrevista hi participa també un fill (no se sap si és l’únic que té) de l’entrevistat que es diu Josep Peiris i que té una peixateria a Torroella de Montgrí.
AVIS
L’avi patern es deia Josep Peiris i va morir als 62 anys l’any 1934. Els seus pares procedien de la Dolla (?), població situada al Pirineu. Freqüentaven la zona de Torroella de Montgrí els hiverns quan portaven ramats transhumants a pasturar a la plana. Amb el temps els besavis de l’entrevistat varen acabar quedant-se i compraren una casa a Bellcaire, població on fixaren la seva residència.
L’àvia paterna es deia Antònia Pagès.
L’avi matern es deia Esteve Alemany Horts.
L’àvia materna es deia Maria Franquesa Gibert. De jove va treballar de mainadera a Can Camps de Bellcaire i després de minyona a Can Garrau també de Bellcaire. En casar-se deixà d’anar a servir.
Van ser masovers al mas la Bolleria (on neix la mare de l’entrevistat i el propi entrevistat) i més tard al mas Julià de Torroella de Montgrí.
TRADICIÓ MASOVERA
La família paterna de l’entrevistat no queda clar si eren masovers o no. Sembla que els besavis en establir-se a Bellcaire hi havien comprat una casa.
La família materna de l’entrevistat eren masovers i sembla que quan el pare de l’entrevistat es casà se n’anà a viure amb els sogres que eren masovers al mas la Bolleria.
El Mas la Bolleria el varen deixar el 1924 per anar-se’n al Mas Julià, propietat d’un tal Manuel Murtra, propietari de Torroella de Montgrí. S’hi van estar fins uns anys després de la guerra quan la mare de l’entrevistat morí. Llavors al Mas Julià s’hi quedà el germà petit de l’entrevistat (Quimet) amb la seva dona i dos fills petits mentre que el germà mitjà (Josep), la seva dona i el pare de l’entrevistat anaren a un altre mas anomenat Mas Déu. No se sap que va passar amb l’entrevistat en aquest moment. Sembla que es casà i va marxar de casa per dedicar-se a alguna altra activitat diferent a la de pagès.
TRAJECTÒRIA LABORAL
L’entrevistat va anar a escola fins als 14 anys. A partir d’aquell moment comença a fer de pagès a casa seva, activitat que alternà amb d’altres que li reportaven ingressos extres com ara la feina d’anar a plantar pins per evitar l’avenç de les dunes de sorra, a Torroella de Montgrí. Durant la guerra va estar mobilitzat i en acabar va haver de fer altra vegada el servei militar. No queda clar quan es casa i a què es dedicà a partir d’aquell moment. Sembla que no va seguir fent de pagès: “Perquè llavons ja em va tocar d'anar al Front i tal i quan vaig tornar ja em vaig procurar casam-se i fer una altra vida”.
MASOVERIES
Durant la seva vida, l’entrevistat ha viscut en dos masos:
1. La Bolleria. (Torroella de Montgrí?) Hi neix l’any 1920 i hi va viure amb els seus avis materns i pares hi fins el 1924.
2. Mas Julià. (Torroella de Montgrí). Hi van a viure el 1924 recomanats per un capellà de Torroella que, de petit, havia tingut com a mainadera a l’àvia de l’entrevistat. El mas era propietat d’un propietari de la mateixa població, Manuel Murtra, a qui posteriorment succeirà el seu gendre, un tal Saguer de Girona. Es tracta d’un mas petit, situat a la muntanya del Montgrí que té unes 20 vessanes de terra, olivar i vinya i unes 30/40 vessanes de pineda. L’arrendament del mas era a mitgeria, tant pel que fa a la terra com pel que fa el bestiar (vaques i porcs). Només hi havia 1 hort d’1 vessana del que podien disposar lliurement. Aparentment, l’entrevistat va abandonar el mas en casar-se (això, però, no queda gens clar en cap moment de l’entrevista).