24 Maria BATLLE SAIOLS
data naixement: 10 de juliol de 1941
lloc naixement: Can Trias de Sant Martí de Llémena
PARES
PARE Miquel Batlle
nascut a S. Martí de Llémena
hereu de la miserable masoveria de muntanya anomenada Can Trias
MARE Dolors Saiols
nascuda al veïnat de Buscarós, de S. Martí de Llémena
morta cap el 1998
GERMANS
La gran de 7 germans (Joan, Josep -mort als set mesos-, Anna, Rosa, Benjamí...) dedicats a la mecànica, la peixateria, la maquinària, etc. Cap dels germans ha estat masover
MATRIMONI
Es casa el 1961 amb Josep Aulet
Actualment és vídua
FILLS
Ha tingut quatre fills, nascuts al llarg dels anys seixanta: en Jordi (el gran), la Montse, en Xavier i la Marta.
AVIS
La seva memòria familiar és relativament propera ja que en prou feines recorda els seus avis
TRADICIÓ MASOVERA
La seva família eren masovers. La del seu home sembla que abans de la guerra havien estat propietaris, però unes parentes varen apropiar-se del patrimoni i, segons explica varen fer empresonar la mare del seu marit. Aquesta va casar-se (entenc que en segones núpcies) i varen fer de masovers de can Punxó de Caldes
TRAJECTÒRIA LABORAL
El testimoni de la Maria Batlle és la d’una filla i esposa de masovers dedicats sempre a la ramaderia, bovina en aquest cas.
A part d’un breu període de minyona en la casa d’una pastisseria de Caldes -en els anys anteriors al seu casament-, recorda de petita ja haver-se dedicat a “engegar” les vaques, fins avui que els seus fill regenten, al mas d’on ella és l’actual masovera, una granja de prop d’un miler de vaques, a Can Fresser d’Aiguaviva.
Recorda amb especial emoció el moment del seu primer trasllat del primer mas a Can Siberta de Caldes, passant per l’interior d’una Girona encara arcaica, amb carruatge, mobles, animals, etc. Això era cap a l’any 1956. Les raons d’aquest primer trasllat, juntament amb la resta de la seva família, va ser degut segons diu a la venda del mas pel seu propietari. Un motiu que es repetirà en la marxa dels següents masos, com també el fet que l’amo de les masoveries on ha estat ha residit en indret molt proper, o enganxat al mas. De Can Siberta de Caldes, un cop casada (1961), va passar a residir a la masoveria del seu marit Josep Aulet, Can Punxó, en el mateix municipi.
No va ser fins l’any 1970 que van passar a residir al Mas Prats de Llagostera, ja amb unes condicions molt millors: tant d’habitatge (electricitat...) com de condicions laborals. Aquí l’amo -Alfons Prats- ja els havia condicionat una “distribució” per les vaques, cantines (elèctriques) amb filons, que no només els incrementà la qualitat de vida sinó les condicions laborals, fins llavors miserables, i augmentar en número de caps de bestiar.
MASOVERIES
Can Trias de Sant Martí de Llémena
miserable masoveria de muntanya. La testimoni emfasitza molt les males condicions d'un 'mas de muntanya', l'accés difícil a la carretera,...
Any d’entrada en el mas: 1941
Any de sortida del mas: 1956
Propietari: No recorda el nom. Sembla que era un pagès de Sant martí
Motiu de l’entrada: Hi neix
Motiu de la sortida: El propietari va vendre el mas a un metge de Barcelona que ho va convertir en segona residència
Tipus de masoveria:
Hi està com a filla de masovers
Can Siberta de Caldes
Hi havia molt bosc
Any d’entrada en el mas: 1956
Any de sortida del mas: 1961
Propietari: Uns senyors de Lloret que no recorda com es diuen
Motiu de l’entrada:
Motiu de la sortida: matrimoni
Tipus de masoveria:
Hi està com a filla de masovers
Can Punxó de Caldes
No sap l'extensió que tenia, però hi havia molt bosc i poca terra de cultiu. Any d’entrada en el mas: 1961
Any de sortida del mas: 1970
Propietari: No el recorda, era de Barcelona
Motiu de l’entrada: Matrimoni amb Josep Aulet, masover d'aquest mas
Motiu de la sortida:
Tipus de masoveria: arrendament monetari
Hi està com a masovera
Mas Prats de Llagostera
No tenia apenes bosc. Havien de comprar la llenya. Dedicat a les vaques de llet.
Any d’entrada en el mas: 1970
Any de sortida del mas: 1983
Propietari: Alfons Prats, de Caldes
Motiu de l’entrada:
Motiu de la sortida: Els varen donar comiat perquè va canviar el propietari (per compra) i el nou propietari s'ho volia portar ell (explotació directa)
Tipus de masoveria: arrendament monetari
Hi està com a masovera
A més de la terra del mas, tenien arrendades altres parcel·les externes
Can Freser d’Aiguaviva
Té força bosc. Dedicat a les vaques (en tenen un miler).
Any d’entrada en el mas: 1983
Any de sortida del mas: encara hi viu
Propietari: Joaquim Gafes Freser
Motiu de l’entrada:
Motiu de la sortida:
Tipus de masoveria: arrendament monetari
Hi està com a masovera
A més de la terra del mas, tenien arrendades altres parcel·les externes
PATRIMONI
Cap el 1975 van comprar terres a Llagostera i Caldes al propietari del mas on vivien aleshores (Alfons Prats, de Llagostera). Varen pagar-ho amb els seus estalvis. A Llagostera té una parcel·la en un indret dit La Canyera, on s'hi pot construir una casa, té dos camps més i un troç de bosc. A Caldes hi té una parcel·la amb suros.
Una part de les finques que varen comprar aleshores les varen perdre com a conseqüència d'haver avalat un crèdit bancari a favor del propietari (Alfons Prats). Les finques els varen ser embargades i subhastades per impagament del deute que havien avalat.
Tot i que amb el temps ha esdevingut propietària de terrenys i parcel·les -comprats als seus antics amos de la masoveria vinguts a menys- ella s’ha considerat sempre masovera, ja que ha residit en habitatges que han estat propietat d’altres, així com els terrenys i la finca que han explotat agrícolament.
INVERSIONS
A can Punxó el propietari els va posar l'electricitat. I a can Prats ja n'hi havia quan s'hi varen instal·lar ells. A can Prats també tenien motor per extreure aigua del pou i un circuït de canonades per la casa
La major part de les inversions, però, les han realitzades pel seu propi compte, amb el permís de l’amo, a la masoveria de Can Freser d’Aiguaviva, propietat de Joaquim Gafes Freser. Actualment té una granja d'un miler de vaques
POLÍTICA
El pare va estar amagat durant la Guerra Civil.
Fa una valoració positiva del règim franquista