data naixement: 21 gener 1935

lloc naixement: Adri

Residència actual:

Celrà

Actualment està jubilat.

Té estudis primaris, cursats a l'escola d'Adri. Va plegar als 12 o 13 anys per posar-se a treballar en substitució del pare que havia emmalaltit

PARES

    PARE Pere TEIXIDOR COMTE

        nascut a Pinsach (Mieres)

        mort el 1992 (?) a Celrà

    MARE Conxita SITGES BASSEGODA

        nascuda a can Figueres, Sant Climent d'Amer

        morta el 1992 (?)

GERMANS

Eren ell i una germana. Era el gran

La germana es diu Catalina TEIXIDOR. Es va casar amb un masover d'un mas de Cartellà que 'era més petit que nosaltres' i que se'n va anar a treballar a Girona a can Julià, fins que es va jubilar.

MATRIMONI

es casa el 1961 amb Marcelina TORRENTÀ CAMPOLIÉ, de Biert (Adri). Es varen conèixer el 1959. A casa seva també eren masovers i tenien un petit hostal (l'Hostal de Biert). Cap el 57-58 els pares d'ella varen comprar una casa a Adri (can Genet). Feien embotits i un dels germans va acabar posant una fàbrica d'embotits

La família de l'esposa eren set germans i als 12 o 13 anys se'n va anar a servir a Banyoles, a una sabateria.

Varen anar de viatge de nuvis a Mallorca

Varen fer Capítols matrimonials. Ella només tenia 500 pts que li va donar la seva mare d'amagat

FILLS

Ha tingut dues filles

    Nuri TEIXIDOR TORRENTÀ

nascuda el 1962

Va treballar en una fàbrica de manetes de porta per cotxe a Celrà. La varen acomiadar. Va treballar un temps a la Nestle i després 10 o 11 anys en un taller mecànic, fent de secretària. Quan el taller va fer fallida va trebalalr en una agència

    Imma TEIXIDOR TORRENTÀ

nascuda el 1970

farmacèutica. Treballa a la farmàcia de Vilablareix

AVIS

avis paterns

    Esteve TEIXIDOR

    Dolors COMTE (no recorda bé el nom). Va morir a Celrà

avis materns

    Pere SITGES

    Catalina BASSEGODA

    L'àvia paterna havia viscut sempre amb ells

TRADICIÓ MASOVERA

Tant per part paterna com materna, eren masovers. El pare va néixer al mas Pinsach (Mieres) i la mare a can Figueres, de Sant Climent d'Amer. El pare va anar a viure a can Heras d'Adri i la mare van anar a viure a can Bosch d'Adri (propietat dels Planes, de Santa Coloma de Farners). Allà varen conèixer-se i es van casar.

El pare, de jove, havia fet de volander (segador ambulant). Després també havia anat a bosc a fer carbonet.

TRAJECTÒRIA LABORAL

No va anar mai de mosso. El testimoni havia anat a bosc a fer carbonet.

Quan viva a Celrà, al mas Veray, també anava a fer jornals fora del mas, a esporgar arbres d'un viver (Viver d'en Planas)

El 1973 va començar a treballar a la Nestle. Al·lega que va perdre molta de la terra que treballava (a causa de la construcció del polígon industrial de Celrà) i li va quedar un rem massa petit. Va treballar a la Nestle en diferents seccions i torns durant 27 anys, fins el 2000.Va ser a partir d'aleshores 'quan vaig començar de fer algun cèntim, perquè de casa en visquíem i lo que guanyava allà ho adelantàvem'

Entenc que també anava a fer alguns jornals de llaurar amb el tractor.

MASOVERIES

Era un mas molt gran. Hi havia 50 o 60 vessanes de cultiu, però tot eren feixes molt pedregoses.Hi havia molta olivera (800 i escaig arbres), fajol, melca, panís, mill, blat, ordi, civada, fesols, faves, blat de moro. Hi havia un hort on hi feien mongeta,... L'extensió de bosc era molt gran. Tenien un parell de bous per treballar, sis o set vaques per criar vedells i compraven vedells per engreixar. No feien llet. En un any podien engreixar entre dos i set vedells. També tenien un cavall, un ramat de 30-40 ovelles i 10-12 cabres que pasturaven pel mas, un parell de truges

Any d’entrada en el mas: 1935

Any de sortida del mas: 1959

Estada: 25 anys

Propietari: Manel Heras

Motiu de l’entrada: Hi neix

Tipus de masoveria: parceria al terç

hi està com a fill

Havien tingut un mosso

mas d'unes 80 vessanes, de les quals 40 eren de cultiu amb unes 4 vessanes de regadiu. El testimoni el considera un mas petit i, de fet, mentre hi vivia va arrendar una quantitat notable de terres externes al mas (aproximadament unes 20 vessanes més). De bestiar havien arribat a tenir un toro (semental), 12 o 13 vaques i uns quaranta vedells. La construcció del polígon industrial de Celrà, però, li va reduir l'extensió de terres (tant les procedents del mas Veray com les externes) i el rem li va quedar massa petit. Aleshores va treure el bestiar

Any d’entrada en el mas: 1959

Any de sortida del mas: 1996 o 1997

Estada: més de 35 anys. Els darrers vuit o nou anys ja no vivia al mas.

Propietari: Jaume Veray

Motiu de l’entrada:

Tipus de masoveria: terços de tot

hi està com a masover titular de l’explotació

Els avis (paterns i materns) no tenien terres en propietat. Cal tenir present que es reconeix com a procedent d'una familia pobra.

El 1946 el pare va comprar una 'casota' a Llorà (can Congentura o Conjuntura, amb 28 vessanes amb bosc i un camp bo) perquè tenien un conflicte amb el pastor de can Heras, que els acusava de robar. Els va costar 50.000 pts; varen manllevar diners i varen passar-ho negre per pagar-les perquè el pare es va posar malalt de tant treballar (i el testimoni, segons diu, va haver de plegar d'escola per resoldre la situació). Era una època d'absència de l'amo (separació de la seva dona) i varen estar a punt de deixar la masoveria. Quan va tornar l'amo, però, va frenar la seva marxa.

Com que no varen anar a Llorà, varen posar-hi un masover. Es tracta, per tant, de masovers amb masovers. Interessant. Varen arribar a tenir-hi, des de 1946, dos masovers i al final ho varen arrendar a 'uns xaves de Barcelona'. Actualment ho tenen com a segona residència.

Actualment viuen en una casa pròpia a Celrà. Era una casa vella que varen comprar cap a 1966 - 1967 i la varen arreglar treballant els dissabtes i diumenges (el pare feia de manobre, ell anava a buscar el material amb el tractor i varen pagar un paleta). Els va costar 525.000 pessetes. Hi varen anar a viure el 1978

TRAJECTÒRIA POLÍTICA

No reconeix cap trajectòria política familiar

No va tenir càrrecs polítics