data naixement: 1921

lloc naixement: Rupià

Adreça:

c/ Catalunya,6

Corçà

Tel. 973 63 04 58

El testimoni ha preparat l'entrevista prèviament buscant papers i notes sobre la família i sobre la seva etapa com a masover.

Té una memòria familiar més elaborada i consistent que altres entrevistats. Recorda el nom i lloc d'origen dels besavis paterns)

Estudis

Té estudis primaris. Va anar a escola a Rupià des dels 7 anys, aproximadament, fins que va esclatar la guerra (14 anys). També va rebre classe ('anaven a conferència'), però durant poc temps, després de la guerra, de part d'unoficial refugiat procedent de la marina de Palamós que va ostatjar-se al mas Valls

PARE Tomàs REBUGENT

    nascut a Madremanya

MARE Palmira BONET

    nascuda a Rupià, a can Banyeres

Els pares sabien llegir i escriure.

És el tercer de TRES germans (dos nois i una noia)

Narcís REBUGENT BONET

    casat amb Adela Expósito, de St Joan de Mollet, filla d'un tractant de bestiar

    És l'hereu. Es va quedar al mas Valls amb els pares. Va fer de masover fins la jubilació.

Francisca REBUGENT BONET

    Es va morir jove.

Data matrimoni: 1947

Esposa: Conxita PRESES (també és present durant l'entrevista)

Filla de Corçà. Els pares eren menestrals, vivien en una casa, al costat de la carretera. Tenien terres (unes 30 vessanes) i les cultivaven.

Té estudis primaris, fets a l'escola de Corçà. Havia fet estudis de confecció a can Cayol de La Bisbal i, de soltera, es dedicava a cosir, a fer pantalons.

Ella no havia fet mai de pagesa i quan es va casar va haver d'aprendre'n, fet que suposà un canvi important en la seva vida.

Es varen conèixer en el ball de La Bisbal

avis paterns

Va anar de Medinyà al mas Valls quan el pare tenia tres anys (A Medinyà ens Argemí, marquesos de la Torre, també hi tenien terres)

Va morir als anys 40, mentre el testimoni feia el servei

avis materns

    Vicenç BONET

    Maria PARNAL

        Li sembla que la família Bonet procedeix de Fonalleres i Ullastret.

Els avis eren analfabets.

El testimoni va conèixer a tots els avis

Els avis paterns eren masovers. Quan el pare tenia tres anys, varen anar de Medinyà, on els Fonsdeviela - Argemí (marquesos de la Torre) hi tenien terres, al mas Valls de Rupià. Els pares varen ser sempre masovers del mas Valls i el germà hereu va continuar essent-ho fins que es va retirar i va deixar el mas.

La família materna era de Rupià, de can Banyeres, però no té clar si havien estat masovers

Al mas Valls, els pares es dedicaven només a fer de masovers. De jove ell va fer de mosso al mas de can Ferran (no recorda exactament quan, potser durant la guerra). També recorda que un oncle i tres persones més, entre les quals hi havia el seu germà hereu, a l'hivern - quan hi havia poca feina al mas- se n'anaven a escatir oliveres a jornal; però ell no hi va anar mai.Tampoc havia anat mai a veremes

Als 14 o 15 anys va anar a aprendre per fer de barber a la barberia de Rupià, habilitat que encara conserva i practica amb la família.Li donaven 3 o 4 pessetes a la setmana. Durant la guerra s'entén que el barver va marxar i ell va dedicar-se a tallar cabells per les cases (tarifa: 3 pts per afaitar i tallar cabells) fins que va acabar la guerra.

Com a fadristern que era, estava obligat a marxar dela casa paterna i, per tant, podia triar. Tot i que en algun moment afirma que 'va ser burro' perquè va ajudar més ell a l'hereu que al revés, està clar que

Quan es van casar uns oncles per part de l'àvia paterna (Dolors) els varen oferir d'anar a viure amb ells, a Celrà, i treballar a la fàbrica de Celrà

Varen accedir a la Rupiana quan va tornar del servei militar i es varen casar, el 1947.

La seva esposa (Conxita Preses) anava a fer mercat a La Bisbal. Hi anava amb autobús.

A la Rupiana varen tenir un mosso i contractaven treball a jornal per les oliveres, per la batuda,...

En l'entrevista destaca la duresa del treball al mas i el fer que, passats els comptes, a ells no els quedava gran cosa.

En algun moment abans dels anys 80 va convertir-se en 'empresari': amb el carnisser, el secretari un botiguer i el del cafè varen posar una sala de cinema a Rupià.

Actualment està jubilat. Varen estar a La Rupiana fins que es varen jubilar tots dos. De fet, després de jubilar-se en Lluís, varen allargar quatre anys més per matenir l'explotació fins que ella va haver-se de jubilar. Entremig hi havia el permis legal per tenir les vaques.

Mas relativament gran, d'entre 60 i 70 vessanes. El pare tenia vaques, però eren 'de lloguer' (conlloc)

Any d’entrada en el mas: 1921

Any de sortida del mas: 1947

Estada: 26 anys (caldria descomptar els anys en el servei militar)

Propietari: Argemí

Motiu de l’entrada: naixement

Motiu de la sortida: fadristern

hi està com a com a fill

Motiu de l’entrada:S'instal·len a la Rupiana quan es casen ("Ens vam casar i un any abans vam sembrar la Rupiana i llavores vam anar-hi tots dos a estar-nos allà")

Motiu de la sortida:jubilació

Tipus de masoveria: parceria al terç, amb direcció forta del propietari i sense participació d'aquest en moltes de les despeses d'explotació (fet que motiva algun conflicte)

hi està com a masover titular de l’explotació

Una particularitat d'aquest cas és que les dues masoveries estaven a la mateixa localitat i pertanyien al mateix propietari (la família Argemí). A això s'hi afegeix que l'altre mas va continuar essent menat pel pare i pel germà hereu, establint-se relacions d'ajuda familiar entre ambdues explotacions.

Els pares no varen ser mai propietaris ni tenir patrimoni propi: "No van comprar res. A l'últim, una tia de la meva mare els hi va deixar un camp per ells i un camp per la meva germana, perquè tenia atacs epil·lèptics, no estava bé, i li va deixar un camp, i ara és clar els dos han anat a parar al meu germà, i en Lluis sense res sempre. Però bueno és igual, no em sap pas cap greu."

L'herència paterna (llegítima) va ser poca cosa.

L'herència de la dona (Conxita Preses) va ser una mica més alta (20.000 pts) i els va donar per comprar una munyidora.

Els avis (entenc que paterns) tampoc varen tenir mai propietats de cap mena, ni camp ni horts,...

Ell tampoc va comprar res al llarg de la seva vida i l'únic patrimoni que té, a banda de la casa on viu, és una feixa d'hort a Rupià, dins el mas Valls, que li varen donar els propietaris quan va deixar la masoveria.

El 1947 varen comprar una dalladora amb el pare. De fet, en comptes de donar-los diners pel viatge de noces, com a regal de casament va comprar la dalladora i la feien servir els dos masos ("va ser una bona idea perquè qualsevol vagi a segar amb una màquina de rampins i lligar i tot això"). Aquesta màquina anava amb tres animals de tir

Quan es varen instal·lar al mas La Rupiana ja hi havia electricitat, però era de 125 volts. Ells varen pagar la transformació a 220

Varen comprar un munyidora amb la llegítima de la seva esposa.

el 1975, en Lluis Rebugent va comprar el primer tractor, Un Massei de 30 cavalls

No reconeix cap trajectòria política familiar: "No perquè ja ens la portava, el propietari ja ens la portava"

No va tenir càrrecs polítics. Però diu ell mateix, a diferència del seu pare i germà, el testimoni va estar sempre embolicat en el poble. Va ser jutge de pau, tot i que ho va acceptar a contracor.

Tampoc va estar vinculat a associacions, ni a sindicats agraris (amb excepció de l'Hermandad de Labradores y Ganaderos)