Característic espai de la muntanya mitjana humida, situat a la zona d'intersecció de les comarques d'Osona (Barcelona) i el Ripollès i la Garrotxa (Girona). L'àrea que en l'actualitat gaudeix d'una protecció bàsica abasta una superfície de gairebé 16.000 ha, i forma part de l'extrem oriental de la serralada Prepirinenca. A la demarcació de Girona, els municipis que inclouen part del seu terme dins d'aquest espai són Riudaura, la Vall d'en Bas, Ripoll, Vidrà i Vallfogona del Ripollès.

Des del punt de vista geogràfic, es comprèn la subcomarca del Vidranès. En el seu conjunt la zona està integrada per les serres de Milany, Santa Magdalena de Cambrils, Freixeneda, els Llancers i el Puigsacalm, Curull, Bellmunt i Bufadors. Pel que fa als límits naturals de tot aquest complex muntanyós, al nord hi trobem les rieres de Vallfogona i de Riudaura, al sud els vessants meridionals de les serres de Bellmunt i Curull -al llindar amb la plana de Vic-, a l'est els plans del Fluvià i de la Vall d'en Bas, mentre que a l'oest l'espai fineix en contactar altre cop amb la riera de Vallfogona i arribar a la vall del riu Ter.

En relació a les variacions en alçada, aquestes se situen entre els 700-800 m de les cotes més baixes i els poc més de 1.500 m als indrets culminals. En aquest sentit, el punt més elevat és Santa Magdalena de Cambrils, amb 1.547 m, al qual segueixen el puig Obiol (1.552 m), el cim de Milany (1.526 m) i el Puigsacalm (1.515 m).

La gran extensió de la zona i el bon nombre de serres que la integren, fa que siguin també força els torrents i les rieres que hi circulen. Entre aquests corrents d'aigua, els quals drenen l'espai en totes direccions, hi destaquen la riera de Vallfogona, la de Riudaura, el Gurn i el Ges, aquest últim en una posició poc o molt central en relació al conjunt de l'àrea.

Des del punt de vista geològic, els materials dominants són llims, gresos i margues que es dipositaren en un antic sistema deltaic ara fa uns 50 milions d'anys. Els fenòmens tectònics i els agents erosius han donat lloc a un relleu que es caracteritza per la presència de planells inclinats, els quals cauen sobtadament o formant una mena d'esglaons gegantins.

El caire muntanyós de la zona i un clima humit de règim atlàntic -les pluges caigudes arriben en alguns llocs als 1.200 mm anuals-, donen lloc a l'estructuració d'un paisatge i una coberta vegetal realment esplendorosos. Els boscos de caducifolis, representats en la seva major part per les fagedes, s'alternen de manera harmònica amb els prats i les pastures. El resultat és un context natural molt divers i d'una gran bellesa. L'element humà, així mateix, s'hi disposa en forma de petits masos i llogarrets perfectament integrats en el si del territori.

Al cantó de les fagedes hi apareixen també altres formacions com són les rouredes, les avellanoses o les freixenedes. Les coníferes hi estan representades per les pinedes de pi roig, les quals poden formar boscos mixtos amb el faig. L'alzinar muntanyenc, que s'enfila fins als 900 m en alguns vessants assolellats, constitueix l'únic testimoni del paisatge mediterrani en un context de clar domini eurosiberià.

La fauna és també la típica dels ambients de muntanya mitjana humida, amb una significació important dels animals vinculats als ambients forestals i a les pastures. Igualment s'hi localitzen espècies característiques de la regió pirinenca, algunes d'elles amb efectius poblacionals força migrats al conjunt del país. Els rius i rieres, en un bon estat de conservació i amb aigües relativament netes, acullen al mateix temps una fauna molt interessant.

Pel que fa a l'aspecte historicocultural, al marge de les nombroses mostres d'arquitectura popular que s'escampen arreu, són de destacar la parròquia romànica de Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà), el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (Sant Pere de Torelló), l'església de Santa Magdalena del Mont i el santuari de la Mare de Déu de les Olletes -ambdós al vessant septentrional del Puigsacalm-, així com els vestigis dels castells de Milany i de Curull, al capdamunt de les serres que els donen nom.

Les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt tenen una gran tradició excursionista. No debades el paisatge és altament frescal, alhora que l'alternança de fagedes -sovint amb un sotabosc força transitable- i pastures conviden a caminar-hi. Per tal de conèixer convenientment l'espai, hom suggereix pujar fins al castell de Milany -que se situa al cim d'aquest mateix nom i al límit entre les comarques del Ripollès i Osona-, al qual s'accedeix des del poble de Vallfogona del Ripollès. El castell, del qual en l'actualitat només queden restes, és documentat ja al s. X. Des de dalt del cim es gaudeix d'una magnífica panoràmica de totes aquestes muntanyes i de bona part de la serralada dels Pirineus.

Una altra possibilitat de descoberta és enfilar-se al Puigsacalm, a l'extrem oriental de l'espai. S'hi pot accedir des del poble de Vidrà o des dels nuclis de Sant Privat d'en Bas i de Joanetes. La visió que s'obté sobre la comarca de la Garrotxa i la vall del Fluvià és també excepcional. Si el que es vol és utilitzar el vehicle o recórrer els fons de vall, una bona alternativa és prendre la pista que des de Vidrà arriba fins als petits nuclis de Siuret i de Collfred, ben bé al mig de tot aquest sistema muntanyós.