Automatització, control i gestió dels canals de reg de les comunitats de regants del Baix Ter
Informació bàsica de la 1a actuació Creació i funcionament del Centre per a la Millora del Reg (CMR) al Baix Ter |
Entitat sòcia: |
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) |
Àmbit territorial: |
Baix Ter |
Període: |
2018-2021 |
Cinc conceptes clau: |
Centre per a la Millora del Reg al Baix Ter, eficiència del reg agrícola, sistema de programació de regs GiroReg, sensors de mesura d’aigua al sòl, internet de les coses (IoT) |
DESCRIPCIÓ BÀSICA
L’operació ha consistit en la creació i la construcció del Centre per a la Millora del Reg (CMR) al Baix Ter, per assessorar els agricultors de com es pot millorar l’eficiència del reg utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per ser més eficients en la gestió agrícola de l’aigua, a partir d’una xarxa de parcel·les pilot automatitzades amb sensors d’aigua al sòl i un sistema expert de confecció a la demanda dels consells de reg (quan i quanta aigua cal aportar en cada moment) i transmès per mitjà de les TIC.
CONTEXT I JUSTIFICACIÓ
L’evolució de la disponibilitat hídrica al Baix Ter des de les darreres dècades del segle passat ha anat disminuint de manera creixent. Els efectes del canvi global (climàtic i d’ús del sòl), l’increment del transvasament d’aigua del Ter a la conurbació barcelonina i la gestió deficient de l’aigua dels aqüífers en poden ser les tres causes principals.
Amb els anys aquesta situació s’ha anat agreujant fins al punt de la quasi desaparició de l’aqüífer superficial, la pèrdua de boscos de ribera i la biodiversitat associada o un increment dels problemes de la qualitat de l’aigua, associats, principalment, als efectes de la intrusió d’aigua salina en la zona litoral i de l’augment de la concentració de nitrats.
Aquests esdeveniments, a més de comportar que hi hagi menys disponibilitat d’aigua per poder mantenir els usos actuals, ocasionen una disminució notable de la garantia de disponibilitat d’aigua al Baix Ter, que afecta les activitats socioeconòmiques, el medi natural i el paisatge.
OBJECTIUS
- Abordar la millora de l’eficiència de l’aigua en els regadius del Baix Ter a partir de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació és una de les mesures d’adaptació al canvi climàtic que pot permetre augmentar la garantia i millorar la garantia de disponibilitat d’aigua per al regadiu, tant d’aigües superficials del Ter com subterrànies dels aqüífers, respectant les necessitats dels altres sectors econòmics i les necessitats ambientals dels ecosistemes vinculats a l’aigua, en especial al mateix riu Ter.
ACTIVITATS REALITZADES
1. Creació i funcionament del Centre per a la Millora del Reg (CMR) al Baix Ter
S’han rehabilitat les plantes baixa i primera del Mas Badia per instal·lar-hi el Centre per a la Millora del Reg al Baix Ter durant l’any 2020. El projecte bàsic i executiu va ser redactat per ARQuilibri SCP (http://www.arquilibri.cat) i la rehabilitació executiva la va portar a terme l’empresa Obres i Construccions Celrà (https://www.oicc.es/en).
Actualment, aquestes dependències estan plenament operatives i acullen la seu de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, així com els tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que treballen amb temes de reg agrícola a Girona, a més de personal de l’estació experimental. A la vegada, el centre dona suport a les necessitats de diverses comunitats de regants de Girona, i en especial a la Comunitat de Regants (CR) de la Presa de Colomers, la CR del Molí de Pals, la CR de la Séquia Vinyals i la CR de Cervià de Ter, que són entitats participants no beneficiàries del projecte PECT «Girona, regió sensible a l’aigua».
2. Desenvolupament d’estratègies de millora de l’eficiència del reg agrícola
S’ha planificat, desenvolupat i implementat al territori l’eina de reg batejada com a GiroReg, que ha instal·lat més de 120 punts de mesura d’humitat al sòl. Cada punt consta de tres sensors de tecnologia FDR col·locats a 20, 40 i 60 cm de fondària, un comptador de reg, un enregistrador de dades (datalogger) que emmagatzema les lectures dels sensors realitzades cada quinze minuts i transmet la informació recollida al núvol. Els punts de mesura són representatius d’una parcel·la agrícola, que és la unitat de gestió de reg.
En el núvol s’ha dissenyat i implementat una plataforma (que hem anomenat WaterCrop, http://134.209.205.22, malgrat que sigui molt poc original) que, amb les dades de mesura d’aigua al sòl que recull dels punts implementats, juntament amb la previsió meteorològica per a les pròximes 168 hores (set dies) subministrades per Meteoblue (https://content.meteoblue.com/es/contacto) per a les diferents zones del Baix Ter i la modelització dels principals cultius, elabora les recomanacions de reg per a fruiters (pomera) i cultius extensius (blat de moro).
La plataforma WaterCrop genera, quan se la consulta o bé de manera programada, la informació necessària per a la programació dels regs per a cada usuari que hi està donat d’alta. Hi ha tres tipus d’usuaris: gestor del sistema, usuari col·lectiu (tècnics de cooperatives, tècnics d’empresa, etc.) i usuari agricultor (usuari final de la parcel·la o parcel·les). La informació que el sistema transmet té tres nivells de precisió: usuari amb sensors de mesura del contingut d’aigua al sòl a la seva finca, usuari sense sensors de mesura del contingut d’aigua al sòl (que utilitza la mitjana de recomanacions de les finques de la seva zona) i usuaris electrònics, en què la informació es transmet directament al programador de reg de la finca, sense la intervenció directa de cap persona. Aquesta darrera aplicació l’ha desenvolupat l’empresa de la marca dels programadors de reg més utilitzats: Agrónic (https://www.progres.es/es/productos/programadores).
També s’han implementat en la plataforma WaterCrop les especificitats per a la programació de regs dels cultius herbacis extensius, en especial el blat de moro, en què s’utilitza majoritàriament el reg a regues i són minoritaris, però molt més eficients, els regs a pressió, com l’aspersió i el degoteig. Amb la plataforma WaterCrop s’aconsegueix determinar l’inici i la finalització del reg, així com la influència de les pluges estivals en els diferents camps i agricultors que estan donats d’alta en el sistema, la freqüència del reg en les parcel·les de reg a regues i la quantitat d’aigua que cal aplicar en el cas de finques amb reg a aspersió o degoteig.
En aquesta activitat hi ha participat, també, la Cooperativa Girona Fruits i l’empresa Giropoma Costa Brava, SL, que són entitats participants no beneficiàries del PECT «Girona, regió sensible a l’aigua».
RESULTATS OPERATIUS
El Centre per a la Millora del Reg, des del novembre del 2020, ja és plenament operatiu, i ha significat una millora d’atenció qualitativa i quantitativa a tots els seus usuaris, tant els permanents com els ocasionals. La tecnologia de programació del reg GiroReg proporciona uns estalvis mitjans d’aigua de reg del 35 % en comparació amb el sistema tradicional del balanç hídric en finques de fruiters regades amb reg per degoteig.
Alhora, ja hi ha instal·lats 120 punts de control de mesura del contingut d’aigua al sòl, i hi ha uns 85 usuaris donats d’alta al sistema que reben la informació, molts dels quals són tècnics, que posteriorment transmeten la informació als agricultors.
Actualment, d’una manera directa o indirecta, el 70 % de la superfície de producció de poma a Girona és afavorida per la implementació d’aquest sistema de recomanacions de reg. En el cas dels productors de blat de moro, la incidència és molt més baixa, atès que la producció està molt menys tecnificada. Actualment es podria parlar del 10 % de la superfície que és beneficiada per l’activitat.
IMPACTE SOCIAL I TERRITORIAL
El Centre per a la Millora del Reg al Baix Ter ha començat a considerar-se com el centre de reunions per a la innovació en aquest àmbit. Les millores que es volen implementar de manera individual en el territori es pregunten i es consulten al centre, especialment si és d’àmbit agroalimentari.
Alhora, les empreses de proveïment de serveis en aquests àmbits (empreses de col·locació i manteniment de sensors de mesura d’aigua al sòl, empreses de generació d’energia fotovoltaica per al regadiu, etc.) cada vegada tenen més relació amb personal vinculat al centre, com a punt de suport per refermar l’extensió i la difusió de la seva tecnologia al territori del Baix Ter. D’aquesta manera, es contribueix a la generació directa, indirecta o induïda en nous mètodes de treball, a més de l’estalvi d’aigua evident, i la disminució de la contaminació difusa de nitrats d’origen agrari.
El desenvolupament, la difusió i la implementació del sistema de programació de regs GiroReg, basat en les eines TIC i en la tecnologia de transmissió de la informació de la internet de les coses (IoT), ha obert una porta al sector agrari, que ha passat a ser molt receptiu envers les noves eines TIC en altres àmbits també del seu interès relacionats amb la producció agrària. D’aquesta manera, la nova maquinària mòbil amb sistemes de conducció GPS basada en l’estàndard RTK o la visió artificial per a l’aplicació selectiva de tractaments fitosanitaris en determinats conreus, són noves tecnologies que comencen a tenir interès al Baix Ter.
Obres de rehabilitació de l’antic edifici del Mas Badia per acollir les noves dependències del Centre per a la Millora de Reg (CMR) al Baix Ter (IRTA)
Enregistrador de dades (datalogger), amb els sensors i el cabalímetre, instal·lat en un camp de fruiters, i esquema de funcionament del sistema de recomanacions de dotacions d’aigua GiroReg.
RECURSOS I ENLLAÇOS DE LES ACTUACIONS QUE S’HAN DESCRIT
- Vídeo de sensors d’humitat al sòl: https://youtu.be/wvZ8qdCdLDY
- Fitxa tècnica de la xarxa de sensors: PECT_«Girona,_regió_sensible_a_l’aigua»._Mòdul_5.pdf (ddgi.cat)
- Inauguració CMR: «Se inaugura el Centro para la Mejora del Riego en IRTA Mas Badia»
- Plataforma WaterCrop: WaterCrop
- Jornada «Usos i gestió de l’aigua al Baix Ter - PECT “Aigua”»: «Usos i gestió de l’aigua al Baix Ter - PECT “Aigua”. Taula rodona de la tarda - YouTube»