El fort declivi de la biodiversitat als rius i a la natura

L’Informe sobre el planeta viu (Living Planet Report; WWF 2020) presenta una imatge inquietant de l’impacte de l’activitat humana sobre la vida silvestre, la biodiversitat, els boscos, els oceans, els rius, els llacs i el clima del planeta, i subratlla que la nostra capacitat de reacció per actuar és cada vegada més limitada. Per tant, hi ha una necessitat urgent que la comunitat global es replantegi com actuar i com redefinir col·lectivament les accions per protegir i restaurar la natura.

232

Imatge 1 Bucòlica sortida del sol a la gola del Ter, un entorn humanitzat que amaga importants riscos ambientals i ecològics derivats de l’activitat humana, com són la pèrdua del cabal ecològic, la baixa qualitat de l’aigua i la pèrdua de biodiversitat. Foto. Exit Design, S.L. (Miquel Ventura Monsó)

 


Estudis recents de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el Fons Mundial per la Natura (WWF) i el Stockholm Resilence Centre sobre biodiversitat i els límits dels biomes més importants del planeta indiquen que les poblacions globals d’espècies de vertebrats han disminuït, de mitjana, en un 60 % en poc més de 40 anys. 

Durant les darreres dècades, l’activitat humana ha afectat greument els hàbitats i els recursos naturals de la vida salvatge dels quals depèn la humanitat, com ara els oceans i els esculls de corall, els boscos, els rius, llacs, aiguamolls i manglars. Per exemple, el 20 % de l’Amazònia ha desaparegut en només 50 anys, i es calcula que en els darrers 30 anys els mars del món han perdut aproximadament la meitat dels seus coralls poc profunds.

Les causes més importants de la pèrdua actual de biodiversitat són la desaparició d’entorns naturals salvatges, la sobreexplotació dels recursos naturals i l’agricultura, tot això vinculat a un augment continu del consum humà. Les societats humanes estan fent minvar la capacitat de la natura per alimentar i mantenir les nostres vides, les societats i les economies. La humanitat, la manera alimentar-nos i de finançar les nostres societats i economies està empenyent la natura i els serveis que ens mantenen al límit. Vint anys després de la publicació per primera vegada de l’Informe sobre el planeta viu, aquest document de referència continua mostrant una visió global de l’estat del nostre món natural.

A través d’indicadors com ara l’índex del planeta viu (LPI), proporcionat per la Zoological Society of London (ZSL), l’índex de l’hàbitat de les espècies (SHI), l’índex de la llista vermella de la UICN (RLI) i l’índex d’inactivitat de la biodiversitat (BII), sumats als límits planetaris i la petjada ecològica (gràfic 1, Network Ecological Footprint), se’ns presenta un panorama inquietant i antagònic: l’activitat humana empeny els sistemes naturals del planeta que suporten la vida a la terra al límit abans del col·lapse.

232

Gràfic 1 La petjada ecològica mesura la superfície de terra i aigua que requereix una població humana per produir el recurs que consumeix i absorbir les seves emissions de diòxid de carboni. Es mesura en hectàrees globals per càpita, on l’hectàrea global (gha) es normalitza a la productivitat mitjana ponderada per àrea del tipus de terra específic.

 

L’Informe sobre el planeta viu fa una cosa realment important i única: ens proporciona una instantània del panorama global de la pèrdua de biodiversitat i les amenaces que les nostres activitats socials col·lectives representen per al món natural. 

Una dura realitat que mostra que les tendències de l’abundància mundial de fauna salvatge, poblacions mundials de peixos, aus, mamífers, amfibis i rèptils van disminuir, de mitjana, un 60 % entre 1970 i 2019. Les principals amenaces per a les espècies identificades en aquest informe estan directament relacionades amb les activitats humanes, inclosa la pèrdua i degradació de l’hàbitat i la sobreexplotació de la fauna.

La ciència ens mostra la crua realitat que pateixen els boscos, rius i oceans. Pam a pam, espècie per espècie; la reducció del entorns salvatges i de la biota que hi viu és un clar indicador del gran impacte i la pressió que estem exercint sobre el planeta, que trenca la xarxa interdependent del teixit viu que ens sosté a tots: la natura i la seva biodiversitat. Aquest bany de realitat s’esdevé també a casa nostra des de fa dècades. A la província de Girona, la Muga, el Fluvià i el Ter, el principals rius de la província, en son un clar exemple que ens hauria de fer reaccionar a temps. 

Tot i que les estadístiques són esfereïdores, no podem perdre l’esperança. Com diu el professor Ken Norris, director de ciències de la Societat de Zoologia de Londres (ZSL), «tenim l’oportunitat de dissenyar un nou camí que ens permeti conviure de manera sostenible amb la vida salvatge de la qual depenem, però hem de de ser conseqüents  amb una ambiciosa agenda de canvis en què cal que tots participem». 

Hi ha un antagonisme quan es diu que l’activitat humana sacrifica la capacitat de la natura de donar suport a la humanitat, però això és un fet irrefutable.
La revisió de l’Informe sobre un planeta viu torna a incidir en la importància i el valor de la natura per a la salut i el benestar de les persones, per a les nostres societats i economies. A escala mundial, la natura proporciona serveis per valor d’uns 125 bilions de dòlars (EUA) l’any, alhora que contribueix a garantir el subministrament d’aire fresc, aigua neta, aliments, energia, medicaments i altres productes i materials.

En el context de la pèrdua de la biodiversitat, l’informe analitza específicament la importància dels pol·linitzadors responsables de la fecundació d’infinitat de plantes, així com de la producció dels cultius, i de quina manera factors com ara un clima incert i canviant, la contaminació de rius i llacs, les pràctiques agrícoles intensives, la introducció d’espècies invasores i les malalties emergents han afectat l’abundància d’espècies clau, la diversitat i el seu estat de salut.


Durant la major part de la història, l'home va haver de lluitar contra la natura per sobreviure; ara comença a adonar-se que, per sobreviure, ha de protegir-la.
Jacques-Yves Cousteau (1910, Saint-André-de-Cubzac, França - 1997, París, França)

2.1 Fragmentació dels rius i pèrdua de biodiversitat

Els rius son uns dels ecosistemes més diversos del planeta i dels quals depenen més les societats humanes i la biodiversitat, però, com ja s’ha dit, estan molt amenaçats per l’explotació, la contaminació i la fragmentació dels seus hàbitats. Actualment, a escala mundial, hi ha més de 58.400 grans preses de rius que serveixen principalment per al reg, la producció d’energia hidràulica, el subministrament d’aigua i el control d’inundacions (ICOLD 2016).

Les preses fragmenten més del 60 % de tots els grans rius d’Europa i els nivells de fragmentació dels rius més petits encara és més elevada; el riu Ter n’és un clar exemple. Al nostre continent només el 22 % dels rius tenen un grau de circulació de l’aigua ecològicament acceptable (WWF 2017).

A causa de les limitades oportunitats de mobilitat de les espècies eminentment aqüícoles, hi ha fortes desconnexions entre els diferents hàbitats i trams al llarg dels rius. Aquests són efectes especialment perjudicials per a les espècies migratòries o de mobilitat dinàmica, cosa que fa que els resulti més difícil o fins i tot impossible evitar les barreres als peixos i d’altres invertebrats, amb una pèrdua dramàtica de vigor híbrid de les poblacions per l’efecte aïllament.

232

Imatge 2 El fartet (Aphanius iberus) és un peix de la família dels ciprinodòntids, una de les espècies de vertebrats ibèrics en perill d’extinció. El seu caràcter endèmic i la dràstica regressió que ha patit en quatre dècades han fet que se la catalogués en totes les llistes d’espècies amenaçades, nacionals i internacionals. El seu estat actual de conservació a la Península ibèrica s’ha vist empitjorat notablement a causa del deteriorament dels rius. Foto: Carlos González Revelles

 

No trobaràs ningú semblant a cent mil milions de galàxies. La ciència és més que un simple conjunt de coneixements: és una manera de pensar. La primera gran virtut de l’home va ser el dubte, i el primer gran defecte, la fe. La Terra és el lloc més bonic per als nostres ulls de tots els que coneixem.

Carl Sagan (1934- 1996), Brooklyn, Nueva York, USA.

 

En resum, hi ha una pèrdua dramàtica de la biodiversitat aquàtica continental, amb un 37 % dels peixos d’aigua dolça d’Europa amenaçats i un 6 % gairebé en perill d’extinció.

Estudis recents (UICN, 2018) alerten que entre 5.000 i 6.000 espècies animals i vegetals d’aigua dolça estan en regressió, i d’aquestes un 35 % estan en risc d’extinció (Vörösmarty et al. 2010), unes taxes que són 1.200 vegades més altes que en condicions normals, cosa que explica el fort descens de l’abundància d’espècies d’aigua dolça als rius i llacs del país des de mitjans dels anys vuitanta.

Per saber-ne més: