Viktor Petrovich és un anònim fotògraf oficial de l’agència TASS que treballa pel diari local de la ciutat d’UFA, situada als Urals, a 1.300 quilòmetres a l’est de Moscou. El novembre del 1987 rep l’encàrrec d’acompanyar el mundialment reconegut ballarí rus i renovador de la dansa clàssica Rudolf Nureyev durant el permís de 48 hores que ha rebut de les més altes instàncies governamentals de França i Rússia per entrar al seu país natal i visitar la seva vella i malalta mare. Rudolf Nureyev té pendent a Rússia una condemna de deu anys de presó a Sibèria, per culpa de la seva deserció a occident durant una visita del seu ballet a París ara ja fa més de trenta anys. El fotògraf, que desconeix per complet qui és aquest tal Nureyev, compartirà i viurà al costat del genial ballarí, aquest emotiu últim viatge de Rudolf Nureyev a la seva estimada i enyorada Rússia. Una altra visió de la derrota, el fracàs i la tristesa que acompanyen moltes vegades les grans figures mundials de l’art. I segurament és aquest fracàs íntim i devastador el motor inicial i la força generadora dels grans artistes universals.
L’alegria que passa; Canigó; La punyalada; Van Gogh; La vida secreta de Tennessee Williams; L’últim viatge de Rudolf Nureyev.