Teatre
Victòria no és només un nom de dona: és una metàfora dels petits triomfs dels ciutadans d’una pobra, trista, bruta i desesperada Barcelona de l’any 1951, acabada de sorgir de la repressió i la postguerra. Els personatges i les situacions ens acosten a temps remots, en plena dictadura franquista, en què la por era la protagonista, però en què l’amor i l’esperança també eren presents.
El mes d’octubre del 2006 Tequatre va aparèixer per primera vegada als escenaris teatrals fruit de l’esperit emprenedor dels quatre primers socis –Carme Magester, Josep Pujol, Susana Torrijos i Jaume Pujadas–, que s’havien conegut gràcies a l’Aula de Teatre de Figueres. L’obra escollida per donar a conèixer la companyia va ser Retalls, una recopilació d’escenes d’autors diversos. Des d’aleshores, han passat gairebé divuit anys i la companyia ha tingut l’oportunitat de viatjar pels països catalans i l’estranger amb els seus espectacles: Retalls, La moda que incomoda, El compta comtes, La història del cavaller Torbat, Una mà de llegendes, La llegenda del Bruel, Les desventures d’en Pepet, Ai las! On són les velles moles, La llegenda de la comtessa de Quermançó, Antígona a Nova York, Figuretes de vidre, Metro (coproducció), Un marit ideal, El bruel de Carles Fages de Climent, Vols jugar..., Ens ha caigut la sogra, Cortal marí, Textos de l’any Joan Perucho, Theresienstadt (espectacle col·lectiu), No hi ha lladre que per bé no vingui, lectura de textos de Joan Margarit, La gran nit, Victòria, lectura de textos de Joan Fuster, (in)ToleRàncies, Allò que hem deixat enrere! (coproducció), lectura de textos de Josep Vallverdú, Stereo Estrip i Casa de nines (estrenada el 23 de març de 2024 a La Cate de Figueres).
