El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, i l'autora de l'estudi, Anna Garriga, han presentat l'estudi elaborat per la UdG en col·laboració amb la Diputació de Girona, la Fundació "la Caixa" i CaixaBank.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, la degana de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona (UdG) i autora de l'estudi, Anna Garriga, i Gemma Batlle, directora de Banca Institucions Girona de Caixabank, han presentat avui a la sala de premsa Ferran Agulló de la Diputació, l'estudi sobre l'evolució de l'economia gironina entre 2008 i 2018.
L'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació "la Caixa" a través d'Acció Social de CaixaBank, és un informe socioeconòmic per sectors d'activitats i comarques. Conté les tendències generals de l'economia gironina fins als seus diferents impactes segons comarques i sectors d'activitat econòmica.
En la presentació s'ha fet un resum dels principals resultats, i s'han donat a conèixer, especialment, els principals trets de l'economia gironina que han marcat les tendències econòmiques i socials de les comarques gironines.
A grans trets, s'ha remarcat que el comportament cíclic de l'economia de Girona és molt semblant al de l'economia catalana en general, però lleugerament més marcat, i hi ha una tendència sostinguda de pèrdua de PIB per càpita a la província.
Així mateix, s'ha explicat que el comportament econòmic també depèn d'aspectes socials, culturals i històrics que depassen l'àmbit estrictament econòmic: la qualitat de les institucions, l'entorn cultural, l'existència de desigualtats, el nivell educatiu i la qualitat del capital humà, entre d'altres, són aspectes crucials per explicar el creixement i el bon funcionament d'una economia i les seves perspectives de creixement. En aquesta línia de pensament, al llarg d'aquest informe es configuren els trets més favorables que mostra l'economia gironina.
L'estudi destaca un primer tret econòmic i social, importantíssim, que distingeix Girona: l'elevada taxa de participació al mercat laboral, especialment la taxa de participació femenina. Tot i que s'ha reduït el diferencial positiu després de la crisi, el fet de mantenir una elevada taxa de participació és fonamental per al creixement econòmic i per a la cohesió social.
Un segon tret que destaca l'estudi és el fort dinamisme empresarial. Girona mostra una elevada capacitat de creació d'empreses, especialment al sector serveis. I mostra un teixit estable de grans empreses gironines que han esdevingut grans per mida, fortalesa i capacitat de creixement. Aquests dinamisme empresarial a Girona és característic per l'existència d'un ampli teixit d'empreses familiars, tant al sector industrial com al sector de serveis, que aporten una sòlida riquesa territorial que arrela l'economia gironina.
El tercer tret característic que assenyala l'estudi és el d'una economia molt oberta. El sector industrial gironí ha contribuït decididament a superar la crisi des de l'any 2011, i ha mostrat un comportament del PIB molt millor que el de la indústria catalana. Aquest millor comportament es deu a l'enorme capacitat exportadora de la indústria gironina. És menys conegut el paper econòmic que fa el sector turístic a Girona, que té un pes fonamental en moltes comarques i ha contribuït decididament a superar la crisi econòmica per la seva elevada capacitat de creació d'ocupació. El sector turístic, que atrau ingressos procedents de la resta del món, mostra una gran solidesa i durant la crisi ha millorat ostensiblement la qualitat de l'oferta, de manera que ha atresorat un elevat potencial de creixement.
En la presentació de l'estudi s'ha constatat que de la mateixa manera que en fer una anàlisi es posen de manifest els trets més favorables de l'economia, també sorgeixen els trets menys favorables.
Un primer element persistentment desfavorable a Girona és la manca d'inversió pública. L'entrada en funcionament de l'AVE ha significat una gran millora en la mobilitat de les persones, però no hi ha hagut cap millora significativa des de fa dècades en la millora de la mobilitat de mercaderies, un element fonamental per a sostenir l'economia gironina. I la manca d'una política ferma que consolidi l'aeroport és un coll d'ampolla, especialment per al sector turístic gironí.
Un element negatiu que apareix com a un resultat de la crisi econòmica són les majors desigualtats, tant en l'àmbit territorial com en el social. Cal fer especial atenció a l'economia de les comarques severament afectades per la crisi i crear condicions especials per corregir els indicadors de risc de pobresa.
Hi ha un tret que per la proximitat amb Barcelona podria esdevenir més positiu del que sembla. El fet és que Barcelona té una indiscutiblement elevada capacitat d'atracció de negocis, capital i inversions, a més d'una elevada capacitat de decisió política; i, per afavorir l'equilibri territorial del país, la resta del territori català hauria de constatar més sinergies favorables. En aquesta línia, sovint es presenta la inexistència a Girona de grans empreses multinacionals com una mancança des del punt de vista econòmic.
L'estudi ressalta que els reptes de futur de l'economia gironina semblen molt clars. La crisi econòmica ha conduït a canvis en la composició industrial i el sector industrial ha d'afrontar dos reptes importants. Un d'aquests reptes és que les exportacions són un estadi intermedi d'un procés d'internacionalització i en aquest estadi intermedi les empreses gironines han excel·lit i excel·leixen. A l'estudi s'assenyala que ara cal tendir cap a l'estadi següent, localitzar internacionalment la producció i consolidar a la província de Girona les activitats productives de major valor afegit. El segon repte de la indústria gironina és entrar al nou món que obre la intel·ligència artificial. La seva capacitat d'adaptació marcarà la producció futura, les diferències de productivitat i l'èxit econòmic futur del sector.
Aquest estudi ha posat de manifest el potencial de millora de què disposa el sector turístic gironí. I a la vista del diferent comportament econòmic del turisme de la Costa Brava i del turisme d'interior i del Pirineu, cal prendre noves mesures de política turística, especialment de promoció, a fi d'atraure un turisme de més qualitat de manera equilibrada al territori.
L'anàlisi comarcal de l'economia gironina és imprescindible per conèixer les tendències i aportar arguments per garantir el necessari equilibri territorial. Per això, també s'ha posat èmfasi en la necessitat de disposar de més informació econòmica.
El vicepresident Pau Presas ha destacat la importància de «disposar d'un estudi amb dades i indicadors com els que presentem avui, perquè el coneixement del territori i les particularitats de cada lloc són imprescindibles per poder dissenyar polítiques i programes adaptats a les necessitats del territori». I, per tant, a les administracions -ha assenyalat- «ens cal tota aquesta informació per tal de prendre les decisions més adequades i més necessàries en cada moment; i també a l'hora de prioritzar les corresponents polítiques. Estudis com aquest ens donen eines i indicadors necessaris per al desenvolupament local».
L'autora de l'estudi, Anna Garriga, ha comentat que «l'estudi té més valor a hores d'ara, perquè evidencia quins són els problemes estructurals que ja arrossegàvem, i el que ha passat amb la COVID-19 és que s'han afegit problemes a determinats sectors. Però les solucions havien de ser les mateixes que s'havien de prendre fa deu anys».
Gemma Batlle, de CaixaBank, ha assenyalat que «aquest estudi és de molta utilitat, i encaixa plenament en la nostra funció d'agent econòmic i social del territori. Qualsevol iniciativa que ens ajudi a conèixer i a discernir sobre com és el nostre present i la nostra realitat econòmica, ens ha de permetre adreçar un futur que no deixi ningú a fora i que permeti superar els reptes que Girona i el territori afronta en aquests mesos difícils que ens toca viure».
