Notícies

L’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Girona mantenen el seu compromís de millorar els hàbitats naturals i l’ús públic de l’illa de Portlligat

Foto : Platja de s’illa amb pites i figueres a eliminar en primer terme

L’any 2009, la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” varen iniciar els treballs d’eradicació d’espècies exòtiques a l’illa de Portlligat, al terme municipal de Cadaqués; un espai emblemàtic propietat de la Diputació de Girona i inclòs dins el Parc Natural del Cap de Creus. En aquell moment, el problema més important pel que fa a l’estat de conservació de l’illa era el bàlsam; una espècie de planta invasora que ocupava el 80 % de la superfície de l’illa. A partir d’aquell moment, ambdues entitats han anat desenvolupant accions de millora i manteniment d’aquest espai natural any rere any, amb el compromís d’arribar a convertir-lo en un referent de gestió i restauració eficient dels seus ecosistemes més valuosos.

El Pla de Gestió

Gràcies al Pla de Gestió de l’illa encarregat per la Diputació de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Girona han desenvolupat diverses accions de conservació i millora dels hàbitats naturals de l’illa, així com actuacions de millora de l’ús públic de l’espai mitjançant l’adequació de la zona de recepció de l’illa, com ara la poda d’arbres o la retirada de brossa. A la vegada, s’ha donat una importància especial a la difusió dels valors naturals de l’espai, mitjançant l’edició d’un tríptic educatiu i la realització d’unes jornades explicatives a l’institut de Cadaqués, entre altres accions.

Les tasques que es duen a terme:

Enguany, els treballs se centren principalment en dos aspectes:

D’una banda, en el manteniment dels treballs desenvolupats els anys precedents, que ha consistit bàsicament a fer un repàs del regenerat del bàlsam de tota l’illa, per tal d’eliminar aquells nous individus que havien germinat del banc de llavors encara existent. El bàlsam, també conegut popularment com a ungla de gat (Carpobrotus spp.), i tradicionalment molt emprat en jardineria en els ambients costaners, és una planta exòtica crassa que està causant un gran impacte sobre els ecosistemes litorals de tota la Mediterrània. Aquesta espècie entapissant desplaça la flora pròpia dels ecosistemes que ocupa, trenca cicles biològics vitals i crea paisatges homogenis. Del Carpobrotus spp., que està inclòs en el «Catàleg espanyol d’espècies exòtiques i invasores» (Reial decret 630/2013, de 2 d’agost), se’n prohibeix la plantació i tinença.

A la vegada, també hi ha noves intervencions previstes per aquesta tardor pel que fa al tractament i l’eliminació d’espècies de flora invasora. En concret, en breu s’eliminarà un rodal important de pites (Agave americana) presents a la platja de s’Illa, i alguna figuera de moro (Opuntia sp.), mitjançant la inoculació d’herbicides de manera controlada, segons els protocols creats per la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” a partir de diversos assajos experimentals.

D’altra banda, s’estan duent a terme accions de millora de l’ús públic de l’espai dins l’àrea de recepció de l’illa. Es tracta d’accions de retirada de runa i brossa acumulada, l’eliminació d’antics elements constructius obsolets, com ara jardineres, la restauració de murs de pedra seca caiguts a l’entorn d’aquesta àrea, o bé la col·locació de tres taules de pícnic amb bancs al sector de la pineda. 

Tots els treballs els duu a terme una brigada de quatre persones, dues de les quals són en risc d’exclusió social, i es preveu que el cost de la intervenció pugi a 35.000 euros.

Des de l’any 2009, l’entitat financera haurà invertit uns 200.000 euros en la millora d’aquest espai natural tan emblemàtic, el qual ha pogut recuperar el paisatge mediterrani que li és propi, i hi hauran intervingut més de quinze persones en risc d’exclusió social.

Finalment, cal destacar que aquest ha estat el quart any consecutiu en què s’ha organitzat un camp de treball d’estiu per a joves, amb el suport del Parc Natural del Cap de Creus i del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que ha contribuït a fer manteniments del regenerat del bàlsam. Entre els objectius principals hi ha el de fer partícips els joves sobre la necessitat de conservar el patrimoni natural, i el de fer pedagogia sobre l’alt interès de conservació dels ambients litorals.