L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la diputada de la Diputació de Girona M. Àngels Planas, el professor titular d'història contemporània de la UdG Joaquim M. Puigvert i l’historiador gironí Genís Barnosell van presentar, el passat divendres 16 d'octubre a la sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona, el llibre Girona, 1833-1874. Una ciutat en transformació; una publicació que explica la història de la ciutat en aquest període decisiu per a la configuració de la Girona actual.
Es tracta d’un nou volum de la col·lecció «Quaderns d’història de Girona», editats per l’Ajuntament i la Diputació de Girona. Iniciada l’any 1987 i amb un total de setze volums ja publicats, la col·lecció té per objectiu posar a l’abast d’un públic ampli, de manera sintetitzada i a càrrec dels millors especialistes de cada etapa històrica, la informació existent sobre el passat de la ciutat.
Amb aquest títol i amb el volum dedicat a la Girona del segle XVI que es publicarà l’any vinent i que posarà fi a la col·lecció, els «Quaderns d’història de Girona» hauran completat, per mitjà d’un total de disset volums, l’estudi de totes les etapes històriques de la ciutat, des dels seus orígens fins a les primeres eleccions democràtiques.
El llibre fa un repàs a aspectes urbanístics, demogràfics, polítics, culturals i laborals de la ciutat, acompanyats per un conjunt d’imatges que formen un verdader àlbum de fotos de la Girona de l’època. La imatge de la portada, per exemple, és una reproducció de la primera fotografia que es va fer de la ciutat, datada a l’entorn de l’any 1852 i que es conserva a la National Library of Ireland. Recentment, però, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona n’ha rebut una reproducció digital. A la imatge, s’hi pot veure el lloc on actualment hi ha el pont de les Peixateries Velles i on aleshores hi havia un pont de fusta d’aspecte bastant precari que connectava les cases d’ambdues ribes del riu Onyar.
Genís Barnosell (Verges, 1968) és doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i professor de ciències socials a l’Institut Pla de l’Estany de Banyoles. És col•laborador de la revista L’Avenç, de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i del Grup d’Història del Parlamentarisme (UAB). Ha investigat sobre els segles XIX i XX en àmbits com són ara la història política, el republicanisme, la religió, la història del sindicalisme i la Guerra del Francès.