El president Miquel Noguer participa en la taula rodona «Línies polítiques de futur» juntament amb Jaume Dulsat
La jornada ha tingut lloc a Lloret de Mar i s'ha pogut seguir per la plataforma Zoom i pel canal de Youtube de la Taula Gironina de Turisme
El Debat 2020 identifica 6 reptes principals per a la transformació del turisme a Girona
La Taula Gironina de Turisme (TGT), que representa la veu del sector privat de la indústria turística, ha celebrat avui la darrera jornada del Debat 2020, sobre els reptes de futur del sector del turisme a les comarques de Girona. A la sessió d'avui s'han presentat les conclusions globals d'aquest cicle de debat, que identifiquen 6 reptes principals: pal·liar l'impacte de la pandèmia (el més urgent); intensificar la promoció; destinar recursos suficients per a la cura dels serveis públics, l'entorn i el patrimoni; assegurar la sostenibilitat ambiental i econòmica; desestacionalitzar en pro de l'activitat econòmica global, i millorar la connectivitat del territori. Jordi Martí, president de la TGT ha anunciat que «Aquest diagnòstic és només el punt de partida per assolir l'objectiu de transformació que és necessari. La TGT vetllarà per donar una continuïtat a aquesta feina mitjançant la creació de grups de treball per a cadascun dels 6 reptes que hem identificat».
La jornada d'avui, moderada pel periodista Albert Closas, ha començat amb un acte inaugural que ha comptat amb la participació de Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona; Salvador Balliu, president del Consell Comarcal de la Selva; Ernest Plana, president de FOEG a Girona; Cristina Cabañas, presidenta de la Fundació Climent Guitart, i Enric Dotras, membre de la TGT. Seguidament, els 4 ponents responsables de les sessions han presentat les conclusions de la jornada: Joaquim Majó (sobre l'oferta turística a les comarques de Girona), Josep Maria Aguirre, (sobre turisme, medi ambient i paisatge), Anna Garriga (sobre turisme i economia) i Xavier Canosa (sobre turisme i arquitectura: urbanisme i infraestructures).
La tercera sessió, titulada «Línies polítiques de futur», ha comptat amb la participació, per via telemàtica, del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; del vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, i del director general de Turisme, Octavi Bono.
A continuació, ha pres la paraula Alfonso González Bondia, director general d'Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat, que ha exposat la situació del nou període de programació i dels fons de recuperació europeus. Finalment, Jordi Martí, president de la TGT, ha detallat les conclusions del Debat 2020.
La TGT, integrada per organitzacions empresarials, representants de tots els sectors turístics i la Universitat de Girona (UdG), ha promogut al llarg del 2020 un gran debat sobre temes d'actualitat del sector, per definir línies estratègiques de present i de futur. La jornada ha tingut lloc a Lloret de Mar i s'ha pogut seguir per la plataforma Zoom i pel canal de Youtube de la TGT.
L'objectiu d'aquesta jornada del Debat 2020 és que els ponents de cada una de les sessions de debat posin sobre la taula les conclusions i que els representants polítics exposin les línies de govern de futur per al sector turístic, de manera que es generi un darrer procés de debat amb tots els agents implicats, es defineixin línies d'actuació futures i es consensuïn polítiques per al turisme de Girona.
En la taula sobre les línies polítiques de futur «El futur del turisme de les comarques gironines. Reptes de futur» s'ha destacat que la pandèmia de la COVID-19 planteja a la comunitat mundial i al sector turístic el desafiament més important de la seva història. Atesa la situació, les destinacions i empreses turístiques gironines es troben en un moment crític en què preval la salvació, la reactivació i la recuperació d'aquesta activitat econòmica.
La indústria turística es veu abocada a transformar-se i a evolucionar. Es preveuen canvis en el comportament dels turistes i dels mercats emissors i, també, en l'estructuració de l'oferta de productes i serveis turístics de les destinacions d'arreu del món, d'acord amb nous paràmetres normatius i de tendència.
El moment actual accelera la definició del model turístic de la Catalunya del futur. Aquest model, que ha de ser transversal i inclusiu a tot el país, pivota sobre valors com la sostenibilitat i la innovació. És fonamental introduir un canvi de mentalitat en la cultura de les organitzacions i les empreses, implementar nous sistemes de gestió, processos i tecnologia, innovar en la creació de productes i conèixer els mercats i les necessitats dels consumidors per ser competitius i enfortir la indústria turística com a motor econòmic del país.
En la seva intervenció, el president Miquel Noguer ha assenyalat que les polítiques turístiques de futur s'han de fonamentar en diversos pilars sobre els quals caldrà construir estratègies de màrqueting, promoció, comercialització i comunicació per part dels governs i agents del sector: sostenibilitat i responsabilitat social i ambiental; transversalitat sectorial i territorial; inclusió social; innovació (digital i de productes, als quals cal afegir aspectes de seguretat, salut i singularitat en tota la seva cadena de valor); aliances i cooperació publicopública, publicoprivada i privada-privada; lideratge i aliances.
Pel que fa a la sostenibilitat, el 2021 s'intensificarà la transició de la destinació cap a una sostenibilitat turística transversal i real a fi d'instaurar una nova cultura, perquè qualsevol nou producte turístic que neixi ho faci amb els paràmetres de sostenibilitat incorporats. És fonamental l'alineació de tots els actors del sector per consolidar aquest nou posicionament de les marques i productes de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, ha remarcat el president Noguer.
«A la destinació tenim projectes molt interessants que treballen en aquesta línia. Un exemple molt recent és el del Pla de Sostenibilitat de Torroella de Montgrí i L'Estartit». Noguer ha afegit que tampoc podem oblidar el treball conjunt a través de les cartes europees de turisme sostenible que apliquen els diversos parcs naturals del territori, en les quals participem activament, un dels quals, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
En la taula també s'ha assenyalat que la pandèmia ha accelerat el procés de digitalització que s'havia iniciat amb anterioritat, i les empreses i els ens públics s'han hagut d'adaptar a la virtualitat.
Miquel Noguer ha dit que «amb l'objectiu de fer evolucionar l'activitat turística del sector, des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona s'aposta per incorporar a les organitzacions i empreses la digitalització en la seva gestió i, alhora, per aplicar eines i plataformes per millorar els processos en la seva operativa de màrqueting i donar resposta i solució a les noves tendències de consum.
També s'ha parlat de la seguretat i salut com a eixos importants en el turisme del futur, que s'han reforçat arran de la pandèmia. Es referma la necessitat de dirigir els esforços no només a la captació de més volum de visitants, sinó a un turisme més responsable socialment i ambientalment, diversificat en el temps, segmentat per productes i aficions, distribuït arreu del territori i que contribueixi amb una despesa superior en les seves estades a la nostra destinació. A més dels anteriors i de manera immediata, els productes i serveis de les destinacions cal que afegeixin aspectes de seguretat i salut en tota la seva cadena de valor.
També s'ha remarcat la singularitat de la Costa Brava, i s'han assenyalat els avantatges i fortaleses de les destinacions Costa Brava i Pirineu de Girona: la situació geogràfica; la varietat de recursos naturals i culturals; la diversitat i la qualitat de l'oferta turística; l'experiència i la professionalitat del sector; la connectivitat amb els seus mercats emissors de turisme; l'alta capacitat de resiliència i transformació; i el prestigi de la marca.
Jaume Dulsat ha apuntat que: «l'Agenda 2030, amb els seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) és una estratègia a incorporar en el dia a dia de les organitzacions i empreses de tots els sectors i de la societat en general, i en particular al sector turístic. Cal fer l'exercici de veure amb quins objectius contribuïm en el dia a dia, en la pròpia dinàmica de cada organització. El sector turístic ha de contribuir a fer un món millor, no en pot quedar al marge, ja que està en joc el futur del planeta i el prestigi del sector».
La ponent de «Turisme i economia» ha citat Joan Cals, a la Revista de Girona núm. 231, de juliol¿agost del 2005: «La política de turisme del futur ha d'utilitzar responsablement el patrimoni que hem heretat i ser creativa per generar nous recursos turístics. La seva eficàcia i legitimació social dependrà molt de la capacitat que tingui per fer¿se més transversal. Sabem que això implica una major complexitat en l'elaboració i la gestió d'aquesta política, l'única que pot integrar¿se bé en una perspectiva de desenvolupament sostenible.»
