Notícies

El president Miquel Noguer assisteix al lliurament dels Premis Octubre a València

Foto : El president Miquel Noguer assisteix al lliurament dels Premis Octubre a València

Es lliuren els premis Vicent Andrés Estellés, de poesia; Joan Fuster, d'assaig; Andròmina, de narrativa, i Pere Capellà de teatre

Els guardons celebren aquest any la cinquantena edició amb un total de 295 obres presentades

Aquest dissabte s'han lliurat els Premis Octubre a València. A la cerimònia de lliurament hi ha assistit el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, juntament amb Eliseu Climent, promotor cultural i impulsor d'aquests certàmens literaris i amb moltes personalitats de la cultura i la política, entre les quals hi havia autoritats com ara Enric Morera, president de les Corts Valencianes; Natàlia Garriga, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya; Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València; Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València; Joan Carles García Cañizares, president de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona; Miquel Àngel Maria Ballester, conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, i Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià.

Aquesta festa literària, convocada cada any per l'editorial Tres i Quatre, arriba a la cinquantena edició amb molta vitalitat, ja que s'hi han presentat 295 obres.

En el marc dels Premis Octubre, s'han lliurat els premis Vicent Andrés Estellés, de poesia; Joan Fuster, d'assaig; Andròmina, de narrativa, i Pere Capellà, de teatre. Els Premis Octubre han celebrat mig segle d'existència, i han recuperat la gala de lliurament després de dos anys: en cinc dècades d'història, els Premis Octubre només s'han deixat de celebrar en dues ocasions, el 2020 per la pandèmia i el 2019 com a protesta per la sentència de l'1 d'Octubre.

A més dels Premis Octubre també s'ha lliurat el premi d'Actuació Cívica a la Federació Llull, que formen l'Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià, per tal de destacar la seva tasca en favor de la llengua i la cultura catalanes. Han recollit el premi el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acompanyat d'Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural, i de Josep de Luís, president de l'Obra Cultural Balear.

El Premi Joan Fuster, d'assaig, l'ha guanyat Gabriel Ensenyat per Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista, una obra que compara la societat mallorquina i la valenciana durant el franquisme. El jurat ha valorat d'aquesta obra «l'enfocament original del tractament en comparar similituds i diferències entre totes dues societats, la mallorquina i la valenciana, i com el franquisme va tractar d'anul·lar-ne la identitat».

En la categoria de poesia, el Premi Vicent Andrés Estellés se l'ha endut Ricard Ripoll per Fènix, un poemari que aborda el suïcidi. Segons el jurat, «es tracta d'un llibre colpidor i estremidor construït amb poemes que indaguen en la brutalitat del suïcidi, amb una escriptura que connecta la literatura catalana amb els corrents europeus del segle XXI».

En teatre, les obres Retrat de Juan Piqueras realitzat per Josep Renau, de Pedro Montalbán-Kroebel i Antonio Cremades; i Procés a Margarida Porete, de Rafael Fabregat, han obtingut ex aequo el Premi Pere Capellà.

De Procés a Margarida Porete, el jurat ha dit que «recupera una figura històrica femenina fidel als seus principis i clau per a entendre el final de l'edat mitjana». I, sobre Retrat de Juan Piqueras realitzat per Josep Renau, ha destacat que, rescatant la figura del crític i cinematògraf comunista, ens col·loca «entre el terror feixista de la guerra d'Espanya i un món d'avui on la història importa poc».

El Premi Andròmina, de narrativa, que ha rebut 99 originals, ha quedat desert. En 50 anys, el guardó de narrativa només havia quedat desert tres vegades, i aquest any ha estat la quarta.

L'acte ha acabat amb la interpretació de La Muixeranga.

El jurat ha estat format per Lluís Calvo, Martí Domínguez, Marina Massaguer, Jordi Muñoz i Carme Vidal Huguet en la categoria d'assaig; Lluïsa Julià, Jordi Marrugat, Ricard Mirabete, Jaume C. Pons Alorda i Ester Xargay en la de poesia; Borja Bagunyà, Manuel Baixauli, Núria Cadenes, Marina Porras i Anna Punsoda en la de narrativa, i Francesc Foguet, Andreu Gomila, Manuel Molins, Fanny Tur i Aina Tur en la de teatre.