Notícies

La Casa de Cultura de la Diputació exposa mapes de les comarques gironines de principi del segle XVIII

Foto : D'esquerra a dreta, Lluís Amat, Marta Madrenas, Miquel Noguer, Ricard Font i el director de l'ICG, Jaume Massó. 

·    Miquel Noguer, Marta Madrenas i Ricard Font inauguren la mostra, que reflecteix la transformació profunda del paisatge durant els últims tres-cents anys

·    L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya organitza l'exposició amb el suport de la corporació

La Casa de Cultura de la Diputació de Girona acull des d'avui l'exposició «Plànols de castells, viles, esglésies i capelles de les terres gironines l'any 1719», que organitza l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) amb la col·laboració de la mateixa Diputació. La mostra exhibeix diferents mapes de ciutats i viles de les comarques gironines que procedeixen de l'atles del cartògraf francès Jacques Pennier, i reflecteix la transformació profunda del paisatge de la demarcació al llarg dels últims tres-cents anys. El president de la Diputació, Miquel Noguer; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el secretari general del Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, l'han inaugurat aquest matí. A l'acte, també hi han assistit el diputat de Medi Ambient, Lluís Amat, i la diputada Beatriz Ventura.

Una gran part dels mapes de l'atles de Pennier corresponen a l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Rosselló. En concret, l'exposició consta de dinou plafons en tela que reprodueixen quaranta-tres mapes i plànols de les comarques gironines (vint-i-vuit nuclis urbans, nou fortificacions i sis esglésies i casals), la majoria dels quals es confronten amb ortofotomapes de l'any 2019 elaborats per l'ICGC. A banda de reflectir els canvis en el paisatge de la demarcació des de principi del segle XVIII, l'exposició també mostra les estructures constructives que han perdurat fins ara i deixa constància de les que ja han desaparegut.

«Aquesta exposició de mapes de les comarques gironines del 1719 és molt important per tenir un testimoni històric de com eren alguns indrets de la demarcació fa 300 anys. Però també és essencial per al futur del territori, per exemple en el disseny de les vegueries. I és que, per fer el país d'avui i de demà, necessitem saber de quina Catalunya provenim», ha afirmat Miquel Noguer en la inauguració de l'exposició.

Un atles trobat a Viena
L'any 2017 l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va publicar l'atles d'un cartògraf militar francès anomenat Pennier, un llibre que reprodueix els cent-un mapes d'aquest atles manuscrit, datat el 1719 i que es conserva a l'Arxiu Militar Austríac, a Viena. Es tracta d'un recull de mapes de ciutats, viles i fortificacions aixecats per l'exèrcit francès en el període bèl·lic de la Guerra de Successió, i recollits al cap de poc en un volum que havia de servir de guia per localitzar indrets que permetessin allotjar les tropes durant la invasió de la península Ibèrica.

Els mapes realitzats pels cartògrafs militars a les ordres del rei francès, especialment des de mitjan del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, són una de les contribucions més rellevants a la cartografia de Catalunya. Pennier és un cartògraf pràcticament desconegut que, amb aquest i altres treballs, va contribuir d'una manera decisiva a la representació cartogràfica del Catalunya a principi del segle XVIII. Més enllà de nuclis urbans ja prou cartografiats en aquesta època (com ara la ciutat de Girona), l'atles en recull d'altres dels quals no s'havien trobat representacions anteriors.

Castells, viles, esglésies i capelles
 Alguns dels indrets cartografiats en aquesta exposició són:
·    Alp
·    Bàscara
·    Cabanes
·    Cadaqués
·    Calabuig (Bàscara)
·    Camprodon
·    la capella de Nostra Senyora de Pontós
·    el castell de Darnius
·    el castell de la Roca de Vilallonga de Ter
·    el castell de Quermançó, a Vilajuïga
·    el castell de Sant Mori
·    el castell de Vilamaniscle
·    Castellfollit de la Roca
·    Figueres
·    Foixà
·    El fort de la Trinitat, a Roses
·    El fort de les Medes, a Torroella de Montgrí
·    Garriguella
·    Girona
·    Hostalric
·    l'Escala
·    Llers
·    la Mare de Déu de les Salines, a Maçanet de Cabrenys
·    la Mare de Déu del Roure, a Pont de Molins
·    Palamós
·    Pardines
·    Peralada
·    Puigcerdà
·    Ripoll
·    Roses
·    Sant Climent Sescebes
·    Sant Joan de les Abadesses
·    Sant Pere Pescador
·    la Torre de Riu, a Alp
·    la Torre del Cap de Creus, a Cadaqués
·    Torroella de Montgrí
·    Vilabertran

L'exposició es pot visitar al primer pis de la Casa de Cultura fins al 24 de setembre, de dilluns a divendres, de les 10 fins a les 20 hores.