Des de fa temps, l'Oficina de Difusió de la Diputació de Girona està creant una sèrie d'audiovisuals per donar a conèixer l'obra i la trajectòria dels artistes del programa Exposicions Viatgeres. Es tracta d'uns treballs realitzats especialment per acompanyar la difusió dels projectes guanyadors de la convocatòria pública d'aquest programa, que obre la Diputació cada dos anys.
Amb aquests vídeos, que tenen una durada d'entre 15 i 20 minuts, es vol aprofundir en la feina de l'artista que hi ha darrere cada proposta per tal que el visitant de l'exposició pugui tenir més eines d'anàlisi i comprensió d'aquestes mostres d'art contemporani.
Amb l'objectiu de fer visibles aquests nous valors de la pintura, el dibuix i l'escultura gironins, els vídeos es poder visualitzar a través de l'adreça http://www.ddgi.cat/exposicions/expo-sub-list/114 i també al canal YouTube de la Diputació de Girona.
Les imatges ens permeten descobrir l'espai de treball dels artistes, i ells mateixos hi expliquen la seva obra i les tècniques que fan servir.
En cada convocatòria, els dos projectes guanyadors d'Exposicions Viatgeres són el resultat de la deliberació d'un jurat especialitzat en arts visuals i plàstiques. Durant més d'un any, les mostres guardonades fan un recorregut per diverses sales d'exposicions de les comarques gironines.
L'objectiu d'aquest programa, per una banda, és oferir un servei als municipis de les comarques gironines perquè puguin omplir la seva programació cultural amb propostes de qualitat. Per l'altra, es dona suport als artistes de les comarques gironines perquè es puguin donar a conèixer.
En total, al web d'exposicions de la Diputació de Girona hi ha deu audiovisuals disponibles:
«Plecs» és el treball de l'artista Tura Sanz (Ordis, 1992), una jova promesa de l'art gironí que, amb aquest projecte, va protagonitzar la quinzena edició del cicle Exposicions Viatgeres. L'artista presenta la relació entre el jo i el cos i combina peces de pintura a l'oli sobre fusta, escultura, dibuix i grafit.
«Origen», de Jordi Isern, engloba un petit cicle d'instal·lacions pictòriques que l'artista ha tingut l'oportunitat de crear i presentar al públic, i que recullen el procés creatiu que ha desenvolupat després d'haver passat per l'experiència d'itinerar, amb la mostra guanyadora, pel cicle Exposicions Viatgeres de l'any 2015.
«Un tren en pot amagar un altre» és el títol que Àlex Nogué ha donat al seu treball, en homenatge a un rètol habitual de les estacions de tren franceses _«Un train peut en cacher un autre»_ per explicar que una imatge pot contenir més del que veiem. Àlex Nogué experimenta sobre la manera com percebem les imatges i, en concret, juga amb la idea que «els milers d'imatges que envaeixen la vida quotidiana ens han fet desenvolupar l'habilitat d'identificar-ne ràpidament el significat, però això ha comportat la pèrdua de la capacitat d'embadalir-nos i de reconstruir les imatges des de l'experiència perceptiva de cada persona».
«Formes en correspondència» vol donar a conèixer l'obra plàstica de l'artista gironí Jordi Martoranno, un pintor de llarga trajectòria professional i amb un marcat carisma. La proposta pictòrica que presenta és un viatge a través de les formes de l'univers i de la unitat de l'ésser humà. L'artista analitza, des de la quotidianitat, les actituds i les maneres de sentir, percebre i viure que té l'individu.
«Clarianes de bosc» és el resultat del treball experimental de Víctor Masferrer. L'artista reflexiona sobre la relació que té l'ésser humà amb l'entorn natural, i ho fa mitjançant tots aquells elements que defineixen la seva personalitat artística. Malgrat que l'exposició inclou fotografia i dibuix, el projecte és, bàsicament, escultòric.
«Com un vas buit», de Jordi Isern, és una mirada a l'interior de l'home, a la necessitat humana de cercar l'essencial, però també s'hi evidencien una reflexió profunda a l'entorn de la concepció que té l'artista sobre l'art (entès com una via principalment espiritual) i una voluntat de recerca de noves maneres de relacionar-lo amb la societat. Aquesta és l'exposició més experimental que ha ideat l'artista al llarg de tota la seva trajectòria, sobretot pels materials i llenguatges amb què ha treballat: al paper, el ferro i la fusta, Isern hi afegeix radiografies, llençols, roba, draps, gases, i els relaciona amb objectes varis (llibres, mantes, plats).
«Pintura» és el nom de l'exposició que la Diputació de Girona, en col·laboració amb la Casa de Cultura, ha organitzat amb motiu de la cloenda de la itinerància de «Formes en correspondència», de Jordi Martoranno. Explorador incansable de nous plantejaments artístics, i contínuament connectat amb l'individu i amb tot allò que l'envolta, del projecte Exposicions Viatgeres Martoranno n'ha extret unes determinades vivències que han transformat el caràcter estètic i conceptual de la seva obra. «Pintura» és, doncs, el resultat d'un procés en què es manifesta la transformació del treball de Martoranno tant per mitjà dels espais expositius on s'ubica com de la voluntat i la sensibilitat pròpies de l'artista.
«Hipnosi», de l'artista figuerenc Adrià Ciurana, presenta una tècnica peculiar que ell mateix s'ha anat confeccionant a mida mitjançant l'experimentació amb un procés en què conflueixen característiques de les tècniques del gravat i el collage. L'objectiu d'«Hipnosi» és plantejar una reflexió a l'entorn del concepte de reciclatge i de la recopilació infinita de residus, un exercici que ha de transportar l'espectador a un procés d'hipnosi que li faciliti la possibilitat de modificar la seva mirada i entendre l'art d'una altra manera.
«Nàufrags» vol donar a conèixer l'obra de Jordi Urbón (Puigcerdà, 1962). L'artista, que al llarg de la seva trajectòria ha cultivat diferents registres, ha centrat els seus darrers anys de treball en un procediment nou que ell mateix anomena «pintura digital». L'exposició fa un retrat personal de la vida quotidiana per mitjà de dos personatges singulars que Urbón ha unit sota el títol de «Nàufrags». L'artista els utilitza per donar força narrativa a la història que vol explicar i cobrir-la d'hiperrealitat.
«Evolució, realitat i moviment», de Sergi Cadenas, es compon d'una vintena de peces. La majoria són quadres en els quals es combina l'oli i l'acrílic sobre tela, ferro o fusta, però també s'hi poden veure escultures de ferro forjat de petit i gran format. La mostra es planteja des de dues vessants: una, pensada amb l'objectiu de donar a conèixer la trajectòria de l'artista des dels seus inicis, i l'altra, centrada en les obres en què Cadenas ha estat treballant darrerament, que tenen el propòsit de donar sentit a la imatge tridimensional sobre una superfície plana. L'artista ho ha aconseguit convertint cada obra en un espai plàstic canviant mitjançant el moviment que necessàriament ha de fer l'espectador, caminant al voltant de l'obra.
Si voleu descobrir nous talents de l'art gironí, visioneu aquests vídeos.
