La col·lecció «Josep Pla», que edita la Diputació de Girona, acaba de publicar un nou volum en què es recull un conjunt de conferències pronunciades per Aurora Bertrana entre els anys 1930 i 1967. L'edició, que ha estat a cura de la filòloga gironina Adriana Bàrcia, té com a objectiu principal ampliar el focus envers la figura i l'obra d'Aurora Bertrana, coneguda com a escriptora amb un gruix d'obra heterogènia (articles, contes, narracions, novel·les, assajos, traduccions...).
La mateixa Bàrcia explica en la introducció del llibre que amb aquesta publicació, l'«escriptora cosmopolita, la intel·lectual moderna, la reportera intrèpida (...) es presenta com a conferenciant». I aquesta faceta «rebel·la el caràcter versàtil i polièdric d'una veu inconfusible».
El llibre. L'Aurora Bertrana conferenciant reforça la imatge polièdrica d'una escriptora mirall de la convulsa història del segle XX. Gràcies a dades bibliogràfiques, però sobretot als originals del Fons Bertrana de la Universitat de Girona (d'on provenen els textos del llibre) es pot corroborar que les conferències són una part destacada del conjunt de l'obra de Bertrana.
Aquest recull dibuixa la Bertrana que pujava a la palestra. A través dels discursos, es descobreix com desplegava tot un bagatge amb què era capaç d'atreure l'audiència.
Segons Bàrcia, la irrupció de Paradisos oceànics (1930) hi va tenir molt a veure, ja que durant el període de preguerra Aurora Bertrana recorria entitats, ateneus i centres culturals narrant el seu periple per la Polinèsia. En els discursos d'aquella època glossava els efectes del viatge quant a enriquiment personal, el rol de la dona i, ja en qualitat d'intel·lectual progressista i compromesa, reflexionava sobre diversos aspectes de la societat occidental i sobre la situació de la literatura en català.
En un segon moment, el del retorn a Catalunya desprès de l'exili, Bertrana torna a escena, però aleshores les seves compareixences van per altres camins. En un país sotmès a la dictadura, i ja en plena maduresa, enceta una etapa en què, havent assolit una veu pròpia, difon la literatura i la cultura catalanes i, sense despentinar-se, arremet contra la censura.
Passada la meitat del segle, els temps i les circumstàncies tornen a marcar nous contextos: presenta obres pròpies i d'escriptors afins, forma part d'homenatges, de jurats de premis literaris, etc.
Amb tot, la Bertrana del 1931 i la de 1967 formen una sola veu sense pèls a la llengua; especialment, si tenim en compte que aquesta edició ha tret a la llum fragments censurats. En aquest llibre hi ha, doncs, una Aurora Bertrana amb tota la seva essència.
Adrianna Bàrcia és llicenciada en filosofia catalana (UdG, 1997). Va centrar la recerca del programa de doctorat de literatura catalana contemporània (UAB, 2002) en el feminisme i els viatges d'Aurora Bertrana. Com a especialista en l'autora gironina i en feminisme, ha escrit articles i ha pronunciat conferències. També ha elaborat activitats didàctiques i ha col·laborat en diversos mitjans.
La col·lecció «Josep Pla». Es va crear l'any 1986 amb l'objectiu de constituir una biblioteca de treballs literaris i periodístics d'autors gironins en format d'antologies i assaigs. Camí de ronda, de Nif, és el volum número quaranta-quatre de la col·lecció, el penúltim publicat. Al llarg dels quaranta-cinc números publicats, hi ha tres etapes diferenciades: un primer període, comprès entre els anys 1986-2008, en què es publiquen vint-i-un títols; una segona etapa, iniciada l'any 2008 amb el nomenament de Lluís Muntada com a director i la creació d'un consell extern d'assessorament, en la qual s'editen vint títols més, i una tercera etapa, que comença amb el nomenament de Joan-Lluís Lluís com a director i amb un nou disseny de la portada i un nou logotip.
