Notícies

Inauguració dels trams gironins de la ruta de la Tordera i la riera d’Arbúcies

Foto : Foto: Consell Comarcal Selva

Ahir es van inaugurar els trams gironins de la ruta de la Tordera i la riera d’Arbúcies, la Tourdera. En l’acte hi van assistir Jordi Masquef, vicepresident segon del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i diputat de la Diputació de Girona, i Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies i vicepresident del Consell Comarcal de la Selva, juntament amb altres alcaldes i representants dels diferents municipis per on passa la ruta.

La ruta de la Tordera i la riera d’Arbúcies, la Tourdera, engloba divuit ajuntaments (Arbúcies, Blanes, Breda, Fogars de la Selva, Fogars de Montclús, Gualba, Hostalric, Malgrat de Mar, Massanes, Montseny, Palafolls, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Santa Maria de Palautordera, Tordera i Vallgorguina), està coordinada pel Consell Comarcal de la Selva i rep el finançament de les diputacions de Girona i Barcelona.

La Tourdera és una ruta per fer a peu o amb bicicleta que ressegueix els cursos fluvials del riu Tordera i la riera d’Arbúcies i que enllaça la Mediterrània (la Costa Brava i la costa de Barcelona) amb el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

Aquest va ser un acte oficial i obert a la premsa, en què es van donar per finalitzades les obres constructives de la ruta i, doncs, per culminat el 100 % del recorregut.

L’execució de la ruta s’ha fet de forma gradual, de manera que l’any 2018 es van inaugurar els primers onze trams actius de la ruta a la demarcació de Barcelona, i enguany inaugurem els darrers set trams, corresponents als municipis de la província de Girona.

El diputat Jordi Masquef va assenyalar en els parlaments que: «Els espais fluvials tenen uns valors patrimonials excepcionals, tant pel que fa als vessants ambiental i productiu com per la importància de l’ús social que hi té lloc. La Tordera i la riera d’Arbúcies són bons exemples de cursos fluvials amb una gran significació en el paisatge i el poblament humà de l’entorn, i entre les múltiples funcions que s’hi poden desenvolupar hi ha la dinamització turística, concretament mitjançant el turisme actiu».

Un cop finalitzats els parlaments, es va fer un petit tram circular de la ruta, a peu, de 250 metres aproximadament, al voltant del molí de les Pipes, a Arbúcies, on s’ha creat un nou tram de camí per evitar que s’hagi de passar pel mig del molí.


Més informació:
El projecte «Ruta de la Tordera i riera d’Arbúcies» va néixer de la voluntat pública dels diferents promotors del projecte de dinamitzar els recursos naturals, culturals i immaterials vinculats al riu Tordera i a la seva conca, mitjançant la vinculació del senderisme i el cicloturisme al voltant d’un curs fluvial tan important com la Tordera i la riera d’Arbúcies, tal com s’ha fet en altres rius molt importants, com en el cas de la Ruta del Danubi o la Ruta del Roina, o, molt més proper i més petit, el «Camí natural de la Muga», a l’Alt Empordà.

La conca de la Tordera es troba en una situació privilegiada per a un projecte d’aquestes característiques: comunicacions excepcionals, la Costa Brava, el Parc Natural del Montseny, infraestructura turística, paisatges naturals de costa i de muntanya, patrimoni cultural, etc. Amb l’adequació d’aquesta ruta per al senderisme i el cicloturisme es pretén atreure visitants interessats pel territori i el seu patrimoni, diversificar l’oferta turística actual i contribuir a desestacionalitzar-la, com també es pretén que la ruta serveixi d’element vertebrador del territori i, alhora, que es converteixi en un eix d’activitat per a les empreses de serveis, per al comerç i per als equipaments disponibles en els municipis participants.

Un dels primers trets distintius del projecte és el nom amb què va ser batejat, Tourdera, en una clara al·lusió al nom del riu Tordera i també al mot francès tour. I és que la ruta de la Tordera i la riera d’Arbúcies és un itinerari, per fer a peu o amb bicicleta, que permet resseguir el recorregut de la Tordera, com també el de la riera d’Arbúcies.

Documentació