· S'hi incorporaran Albons, Bellcaire d'Empordà, Campllong, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Colomers, Garriguella, Jafre, Llagostera, Llambilles, Palau-sator, Pau, Pedret i Marzà, Riudellots de la Selva, la Tallada d'Empordà, Torrent, Verges, Vidreres, Vilajuïga i Ullà.
· Actualment, l'entitat local de l'aigua ja presta serveis a ajuntaments no consorciats, que a partir d'ara en formaran part com a membres de ple dret.
· Aquesta és la primera ampliació del CCB des que es va crear l'any 1971, com a iniciativa de la Diputació i de vint-i-set municipis litorals, per oferir un servei mancomunat del sanejament de l'aigua arran de l'auge turístic i urbanístic.
Una vintena de municipis del prelitoral de les comarques gironines estan a punt d'incorporar-se al Consorci de la Costa Brava (CCB). El primer pas per oficialitzar aquest tràmit s'ha fet aquest migdia, en una sessió a la Diputació de Girona que ha estat presidida pel mateix president de la corporació i del Consorci de la Costa Brava, Miquel Noguer, i en què han participat representants dels vint ajuntaments que s'integraran a l'ens local de l'aigua: Albons, Bellcaire d'Empordà, Campllong, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Colomers, Garriguella, Jafre, Llagostera, Llambilles, Palau-sator, Pau, Pedret i Marzà, Riudellots de la Selva, la Tallada d'Empordà, Torrent, Verges, Vidreres, Vilajuïga i Ullà. Fins ara, el Consorci ja prestava serveis a setze d'aquests ajuntaments i, ben aviat, també en prestarà als quatre restants (Colomers, Jafre, la Tallada i Verges). Amb la integració, tots aquests municipis passaran a formar part del CCB com a membres de ple dret. Comptant aquests municipis, ja són quaranta-set els pobles i ciutats que el Consorci de la Costa Brava proveeix d'aigua i/o dels quals gestiona les aigües residuals. Aquesta serà la primera ampliació del CCB des que es va crear l'any 1971 com a iniciativa de la Diputació i de vint-i-set municipis litorals per oferir un servei mancomunat del sanejament de l'aigua arran del desenvolupament turístic.
Alcaldes i tècnics dels ajuntaments que s'integraran al Consorci de la Costa Brava han participat avui a la sessió, al saló de plens de la Diputació. Tots hi havien estat convocats després que, el 12 de setembre passat, el ple del CCB va acordar l'inici del procediment per admetre com a nous membres tots els ajuntaments no consorciats als quals ofereix serveis de sanejament i/o abastament en alta.
Miquel Noguer ha obert l'acte i ha destacat: «L'entrada en vigor de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (LRSAL) va suposar una redefinició de les competències tant dels municipis i dels òrgans supramunicipals com de les diputacions. I és justament aquest marc normatiu el que ens va empènyer a iniciar aquest procediment. Tot plegat, a fi d'ordenar l'estructura del mateix ens local de l'aigua i de regularitzar la situació dels ajuntaments no consorciats amb els quals col·labora». Durant la sessió, el president ha estat acompanyat pel vicepresident primer del Consorci de la Costa Brava, Lluís Puig, que és l'alcalde de Palamós, i pel vicepresident segon de l'ens, Josep Maria Cervera, que és l'alcalde del Port de la Selva.
A l'acte, també hi han intervingut tècnics del CCB, que han explicat als assistents que l'objectiu de la integració d'aquests municipis és regularitzar la prestació dels serveis. D'aquesta manera, ara aquests ajuntaments passaran a ser membres de ple dret del Consorci per tal de participar en la gestió i la presa de decisions. A més, s'ha informat els representants dels ajuntaments sobre els aspectes jurídics i legals de la incorporació a l'ens. La previsió és que l'ampliació del Consorci amb aquests vint membres nous es faci efectiva abans que acabi el 2019.
A les taules adjuntes, s'hi reflecteix el nombre d'habitants dels municipis actuals i futurs del Consorci de la Costa Brava, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents a l'any 2018, als quals l'ens local de l'aigua ofereix serveis.
L'ampliació dels membres del Consorci de la Costa Brava suposarà la incorporació a l'ens de vint municipis que, en conjunt, hi aporten un 18,24 % més d'habitants. De tota manera, cal tenir en compte que aquestes dades no són del tot representatives, ja que la majoria de les ciutats i pobles actuals i futurs del Consorci experimenten un augment considerable de població al pic de l'estiu per l'afluència de turistes (i les dades de l'IDESCAT no inclouen aquests usuaris estacionals). Durant el període estival, es calcula que el CCB arriba a donar servei a un milió de persones.
Tot i que, tal com s'ha comentat anteriorment, a la pràctica el CCB ja oferia serveis a les poblacions no consorciades, l'ampliació també suposarà l'augment del 2,12 % d'usuaris de municipis consorciats als quals es presta el servei de sanejament en alta i l'increment del 26,76 % d'usuaris de municipis consorciats als quals es presta el servei d'abastament en alta. En canvi, de moment, cap d'aquests nous ajuntaments es beneficia del servei de reutilització de l'aigua.
Abastament en alta: aportació d'aigua potable als municipis a través de la captació d'aigües del medi, el transport fins a una estació de tractament d'aigües potables (ETAP), el tractament i la potabilització de l'aigua i, finalment, el transport a dipòsits de capçalera o al punt de lliurament establert amb l'ajuntament. El CCB disposa de tres xarxes de distribució:
- Costa Brava nord. Distribueix uns cinc milions de metres cúbics d'aigua cada any. Cobreix aproximadament un 80 % de la demanda total.
- Costa Brava centre. Distribueix uns set milions de metres cúbics d'aigua cada any. Cobreix aproximadament un 50 % de la demanda total.
- Costa Brava sud. Distribueix més de sis milions de metres cúbics d'aigua cada any. Cobreix aproximadament un 90 % de la demanda total
Sanejament en alta: transport fins a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) de l'aigua provinent del clavegueram dels diferents municipis. Se'n fa la depuració i se'n gestiona el retorn al medi. El sanejament s'organitza en quatre zones d'explotació -nord, centre I, centre II i sud-, en funció de la ubicació geogràfica. El servei es presta per mitjà de divuit estacions depuradores d'aigües residuals i de les infraestructures complementàries (180 quilometres de canonades, 138 estacions de bombament i quinze emissaris submarins). Anualment, tracta uns 30 milions de metres cúbics d'aigua.
Reutilització: tractament addicional (regeneració) de l'aigua depurada per convertir-la en apta per a l'aprofitament posterior. És per a usos no potables (principalment el reg). Permet estalviar aigua potable, reduir abocaments i augmentar la garantia de subministrament (en cas de sequera).
