La XXI edició dels Premis LiberPress ja té guanyadors

Aquest matí, a la sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona, s'han fet públics els noms dels guanyadors dels Premis LiberPress 2019. A l'acte hi ha participat Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, que ha estat acompanyat per Carles McCragh, president de l'Associació LiberPress, i pel vicepresident Pau Presas. Els guardons es lliuraran als premiats el proper divendres 20 de setembre a l'Auditori de Girona.

Durant la seva intervenció, Miquel Noguer ha remarcat que «la XXI edició dels Premis LiberPress constaten la permanent col·laboració de la Diputació de Girona amb l'Associació LiberPress en l'organització d'aquests premis, perquè a la Diputació també ens mou la solidaritat i, entre els nostres programes d'actuació hi ha un espai reservat a aquelles accions i projectes que ens facin avançar cap a una societat més justa i sostenible». I ha afegit que «En la majoria d'ocasions, els Premis LiberPress reivindiquen la valentia de tots aquests professionals que dediquen el seu treball a lluitar per les causes justes i que, en fer-ho, en moltes ocasions posen en risc la seva professió».

Carles McCragh ha incidit en el fet que els LiberPress «tenen com a objectiu obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació dins la societat _la seva independència, la implicació en matèria de solidaritat i la influència que exerceixen en la conscienciació sobre l'àmbit més solidari de la cultura_ atesa la importància mediàtica i la incidència que tenen en la opinió pública; i premiar els personatges d'àmbit mundial en totes les categories humanes i artístiques, i també en l'àmbit periodístic, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària».

Com cada any, els Premis LiberPress atorguen nou guardons, que es troben repartits en les següents categories: Memorial, LiVerdPress, Literatura, Cançó, Associació, Cinema, Camins, Catalunya i _el principal_ el Premi LiberPress. Enguany, els guardonats són els següents:

La guanyadora del Premi LiberPress és la periodista Lisa Lovatt-Smith que, des de la seva professió, que transforma, canvia i millora, va entendre que havia de posar la seva capacitat de comunicació al servei dels més desvalguts, treballant i explicant, amb coratge i compromís, la situació extrema que pateixen molts infants a l'Àfrica, tot i la perillositat de la seva feina. Un veritable periodisme de combat i d'humanitat.

El guanyador del Premi Liberpress Catalunya és el Poble Sahrauí per la seva lluita valenta per la independència i la llibertat del Sàhara Occidental, per l'enorme patiment i sacrifici dels seus homes i dones, pel compromís dels seus dirigents i, especialment, en homenatge a tots els sahrauís morts, torturats i empresonats per exigir la retirada del Marroc del seu territori i defensar el seu legítim exercici del dret a l'autodeterminació.

El Premi LiberPress Joëlle Stinkess de Cançó és enguany per al músic mexicà León Chávez Teixeiro, per la seva immensa carrera professional, en què ha creat i cantat (la majoria de vegades coralment amb molts altres compositors, músics i cantants) cançons compromeses amb la llibertat, la rebel·lia, la defensa de tots els vulnerables i, molt especialment, de les dones, utilitzant el vehicle de la seva esplèndida veu per crear un horitzó de solidaritat difícilment superable.  

El Premi LiberPress Camins és per a per a l'organització de caràcter internacional Women's Link Worlwide. Se li ha atorgat aquest guardó per ser una organització que ha procurat, des de l'inici, obrir sempre camins per a les dones, lluitant tant en el camp jurídic com més enllà, per la igualtat, la pau, el respecte dels drets humans per a nenes i dones. Ha aconseguit notables èxits, encara però, insuficients. Una organització absolutament necessària no sols per a les dones, sinó per a tota la humanitat.

El Premi LiberPress Associacions és per a la Fundació Crisálida i Jacinto Marqués Mancho per la seva unió, convivència, enginy i generositat, havent engegat i treballat un projecte pioner, que fan tirar endavant a força d'imaginació i esforç: un veritable exemple per a tots.

El Premi LiberPress Cinema és per a Radu Mihaileanu per ser un cineasta d'una extremada humanitat i compromís, i per utilitzar la seva sensibilitat, emocions, capacitat poètica i humor per explicar un munt d'històries que ens porten a conèixer la valentia dels homes i de les dones que lluiten per una societat més intel·ligent, tolerant, solidària i valenta.  

El Premi LiberPress Literatura Ramón Chao és per Nuccio Ordine, per la seva gran obra i treball tant en el camp filosòfic, literari, històric com assagístic; per ser un escriptor ple d'erudició, intel·ligència, sensibilitat, solidaritat, humanitat, tolerància, humor i rigor: en definitiva, un gran mestre en tot.  

El Premi LiVerdPress és per a SEO BirdLife (Societat Espanyola d'Ornitologia), associació fundada l'any 1954 i registrada com a entitat sense ànim de lucre i declarada d'utilitat pública que es dedica a la protecció, difusió i promoció de les aus. El premi se li atorga per la seva llarguíssima i meravellosa trajectòria, plena de denúncia, professionalitat, eficàcia i compromís pel medi ambient, representat especialment per les aus, aquestes criatures tan belles i necessàries, sense les quals, segurament, no existiríem. O, en qualsevol cas, tot seria diferent, i pitjor.

Enguany el Memorial LiberPress és per a Berta Cáceres, líder indígena hondurenya, feminista i activista mediambiental; que va cofundar COPINH (Consell Cívic de les Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures), com a reconeixement per a la seva lluita, al llarg de tota la seva vida, per la justícia i els pobles oprimits, intentant procurar el benestar i el respecte dels pobles indígenes, especialment de l'ètnia lenca; per denunciar els abusos dels governs hondurenys i les multinacionals, les desfetes i la rapinya del medi ambient, de l'aigua i de les terres. Va perdre la vida en aquesta noble lluita, havent-se tornat un referent i un símbol mundial.  

Enguany, el gest dels Premis LiberPress seran les mans aixecades, construint un triangle. Un gest que uneix les mans i junta els dits polzes i índexs per simbolitzar el sexe femení. Aquest gest va néixer espontàniament en un congrés a la Mutualité de París, el 1971, en què intervingueren Simone de Beauvoir i altres figures feministes i de l'esquerra. Va ser la romana Giovanna Pala la que, impulsivament, va fer per primera vegada aquest gest com un símbol o missatge feminista, en contraposició al puny tancat d'uns nois envers l'escenari, i així va anar molt més lluny que amb el puny. Des d'aleshores es tornà un símbol, un gest que s'identifica amb la lluita de les dones i nenes per la igualtat, contra el patriarcalisme i la subordinació de tot el que és femení, contra la falta d'expressió, l'explotació, la discriminació, la dominació i la violència que pateixen moltes dones per part dels homes i d'una societat encara massa masclista. Un gest que visibilitza una injustícia, una rebel·lia i una subversió. Un gest clar i revolucionari. Un gest imprescindible.