Com la resta d'exposicions guanyadores que l'han precedit (justament la darrera és la de Tura Sanz Sanglas), l'exposició comença el seu cicle itinerant a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (on es podrà veure durant tot el mes de setembre) i després iniciarà un periple d'un any per diversos municipis de les comarques gironines.
Algunes de les sales d'exposicions on es podrà veure la mostra són a Castellfollit de la Roca, Lloret de Mar, Ripoll, Blanes, Roses, Santa Coloma de Farners o Torroella de Montgrí.
Ahir al vespre van presentar la mostra el diputat de la Diputació de Girona, Quim Ayats; el director en funcions de la Casa de Cultura, Lluís Freixas, i la mateixa artista, Maria Mercader, en un acte al qual també van assistir programadors i professionals de l'àmbit de l'art i de la cultura, familiars i amics de l'artista.
L'exposició es podrà visitar a la Casa de Cultura del 5 al 28 de setembre, de dimarts a divendres, d11 a 20 h, i els dissabtes, d'11 a 18 h.
«El món com a meditació». Amb el projecte «El món com a meditació», l'artista Maria Mercader presenta un conjunt de peces a través de les quals ens convida a entrar en el seu univers plàstic, mitjançant el qual l'espectador podrà interpretar el món des de la seva perspectiva i des del seu món interior. En totes les pintures, Mercader parla del món, dels rajos del sol, de l'aigua, de la naturalesa, de les fulles, de les flors, de les llavors, del cos... i ho fa partint sempre de l'essència comuna a totes les coses: la gènesi, la vida i l'esdevenidor.
La mateixa artista explica que el projecte va lligat a la idea de preguntar-nos per nosaltres mateixos i pel que ens envolta. "Sempre estem pensant en això i ho fem des de diferents disciplines", explica; "intentar conèixer la natura, ja sigui des d'un punt de vista objectiu, com pot ser el de la física, o bé subjectiva , com des de les disciplines més artístiques".
El títol de l'exposició prové d'un poema de Walter Stevens que porta el mateix nom, en el qual l'autor també planteja un tipus d'interrogants molt similars als que exposa Maria Mercader amb la seva pintura i amb la seva idea del món.
L'artista treballa amb tècnica mixta i l'exposició es construeix amb obres fetes a base de plafons de fusta (tots de la mateixa mida) que es presenten sols o en grups de tres, de sis, de vuit o de deu. El color més utilitzat és el blau. És un dels colors que li agraden més a l'artista i és el que li serveix per explicar el seu missatge: "el blau és la foscor, és la llum; i la terra pot servir com una immersió en el cel, o en els oceans".
Es tracta de peces substancialment abstractes; Mercader explica que aquesta és la manera que té de treballar la seva "part més interna, més nuclear" i que per explicar-la s'apropa a l'abstracte, on "gairebé no hi ha traç"; així és com tota la seva obra l'acaben configurant peces que es construeixen a base d'un procés, de la providència del moviment, del destí que no es coneix.
La instal·lació. Segons l'artista, "la meva pintura és moure i esperar"; és com si treballés la terra, explica. Seguint amb aquesta mateixa línia, Mercader ha creat una peça in situ, dins la mateixa sala d'exposicions, que sintetitza a la perfecció tots els elements amb els quals treballa. Es tracta d'una piscina de petita profunditat coberta d'aigua amb la qual Mercader ha treballat de la mateixa manera com ho fa amb els seus quadres. El resultat és un quadre viu, sorprenentment suggeridor, que es mou a expenses de l'entorn humà i ambiental amb el qual conviu
La periodista Eva Vàzquez ha escrit en el text introductori sobre l'exposició que "La gravetat de Maria Mercader té a veure, és clar, amb aquest blau profund que és alhora aquós i celeste, que pot donar forma indistintament i de manera simultània a constel·lacions i mars. Però sobretot transmet una idea molt pregona del món, o més ben dit, de la seva interrogació sobre ell, perquè no és un blau monocrom, sinó de moltes gradacions, de moltes capes de profunditat. Un blau que en el fons de tot podia haver estat vermell, que sovint verdeja a clapes i que ha experimentat, doncs, una transformació, un creixement que ha tingut lloc dins els llims de la pintura, com una nimfea que s'obre perquè per sota seu s'ha mogut alguna cosa, potser un cos que balla".
L'artista. Maria Mercader (la Bisbal d'Empordà, 1969) és llicenciada en belles arts (1992) i en història de l'art (1995) per la Universitat de Barcelona. L'any 1992 va fer una estada a l'Acadèmia d'Art Lliure d'Augsburg (especialitat de pintura). Actualment viu a Celrà. En els darrers anys ha realitzat diferents mostres individuals i col·lectives, d'entre les quals destaquen les dutes a terme al castell palau de la Bisbal d'Empordà i al refugi antiaeri de Girona amb el grup Cercle de Conversa (2018), al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (2012) i a la Fundació Valvi de Girona (2009). La seva obra Els set dons de l'esperit va ser seleccionada per formar part de l'exposició de la novena edició de la Biennal d'Art de Girona 2017.
Exposicions Viatgeres. L'objectiu d'aquest cicle és apropar l'art i la cultura a la ciutadania, promoure la creació artística i potenciar sinergies i lligams de col·laboració entre els diferents professionals i especialistes del camp de l'art a les comarques gironines.
Exposicions Viatgeres forma part del programa d'exposicions itinerants que impulsa la Diputació de Girona amb la finalitat de posar a disposició dels municipis propostes expositives de qualitat. Els artistes que fins ara han estat protagonistes d'aquesta convocatòria són: Jordi Martoranno; Jordi Urbón; Adrià Ciurana; Jordi Isern; Víctor Masferrer; Àlex Nogué i Tura Sanz Sanglas. Cadascun d'ells ha presentat una exposició diferent que s'ha pogut veure en una dotzena de llocs, aproximadament, de la demarcació de Girona al llarg de tota la seva itinerància.
WEB RELACIONAT
http://www.ddgi.cat/exposicions/
