Notícies

Albert Piñeira participa en la presentació d'una columna hel·lènica descoberta al Ripollès

Aquesta tarda el vicepresident segon de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha assistit a la presentació d'una columna de tradició hel·lènica descoberta a la comarca del Ripollès. En l'acte, que ha tingut lloc a la capella castral de Sant Joan de Mata, Albert Piñeira ha estat acompanyat per l'alcalde del municipi de Gombrèn, Cèsar Ollé. A més, també hi ha assistit el doctor Eudald Maideu.

 

La columna va ser descoberta a l'interior del jaciment arqueològic del castell de Mataplana durant les excavacions que van tenir-hi lloc del 1986 al 1995. L'aspecte, arrodonit, i la formació, en una sèrie de cilindres sobreposats, sempre havien intrigat els professionals que hi havien treballat. Tanmateix, no ha estat fins ara que se n'ha descobert el possible origen.

 

Eudald Maideu, propietari de la finca on està ubicat el castell, ha explicat la probable provinença d'aquest element arquitectònic. Recentment se n'ha observat la similitud amb una sèrie de columnes que estan situades al temple d'Apol·lo de Delfos, a Grècia. Per aquest motiu, durant la presentació, s'ha ampliat la història del castell i la de la família que hi va viure durant generacions, la nissaga dels Mataplana, i s'ha fet especial èmfasi en la figura de la princesa Làscaris de Grècia, que al segle XIV va viure al castell i, fins i tot, en va ser governadora. Es creu que aquesta podria ser l'explicació de la procedència de la columna, donat que la princesa la podria haver ordenat construir per rememorar les existents en el seu país d'origen.

 

Durant l'acte també s'ha destacat la figura de Raimon d'Urtx, personatge d'una importància cabdal en la història de Catalunya, que, entre altres gestes, va ser intermediari en les negociacions entre el comte de Foix i el de la Seu d'Urgell en la formació de la nació andorrana. Raimon d'Urtx va tenir, a més, un paper clau en el casament d'una de les filles de la princesa Làscaris de Grècia amb Hug VIII de Mataplana, fill del mateix Raimon, cavaller i baró de Mataplana.

 

El vicepresident segon de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha volgut destacar el suport de la Diputació de Girona als descobriments que van tenint lloc en les restes del castell de Mataplana, i ha recordat la col·laboració de l'ens supramunicipal al llarg dels anys en què va durar l'excavació arqueològica.

 

El castell va ser descobert l'any 1983 pel doctor Maideu. Fins llavors l'edificació havia quedat coberta sota un turó arbrat ple de rocs. Havia estat un palau fortificat, habitat entre els segles XI i XV, centre de la Baronia de Mataplana. Alguns dels senyors d'aquesta nissaga van ser personatges destacats en les corts reials catalanes del segle XIII, guerrers i, fins i tot, trobadors. Es tracta d'una nissaga feudal de les més transcendentals a Catalunya, políticament, literàriament i arquitectònicament. A principis del segle XIV els Mataplana van abandonar el castell i es van establir a la Pobla de Lillet.


El castell també està relacionat amb la figura del comte Arnau, un dels mites més carismàtics de Catalunya i del qual existeix un museu al mateix municipi de Gombrèn. A més, des del 1992, al Casal de Cultura de la Vila s'hi poden trobar diferents elements arqueològics, literaris, mitològics i històrics relacionats amb el castell i la nissaga Mataplana.

L'acte ha estat emmarcat en les celebracions de la Festa Major de Gombrèn, que es van iniciar divendres passat, 30 d'agost, i que finalitzaran dilluns vinent, 2 de setembre.

 

ÀMBITCultura