Notícies

Presentació del darrer número de la Revista de Girona, que destaca pel dossier dedicat als nous camins del món rural

Foto : Miquel Millan
Ahir al vespre, al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, va tenir lloc la presentació del número 314 de la Revista de Girona, corresponent als mesos de maig i juny de 2019, que es distingeix per un dossier dedicat al món rural.

En concret, el treball, coordinat pel catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona Joan Nogué, se centra en una perspectiva poc convencional del món rural, ja que, lluny de resseguir fil per randa totes i cadascuna de les dimensions pròpies d'aquest àmbit, el que fa és focalitzar algunes dinàmiques que li són pròpies, poc conegudes però molt rellevants a l'hora d'entendre'n la situació actual i, sobretot, el futur que s'apropa.

Així, tal com explica Joan Nogué al pròleg, el dossier s'estructura en cinc àmbits, per a la redacció dels quals s'ha comptat amb l'antropòleg Xavier Busquets, la consultora d'Arrels a Taula Neus Monllor, la geògrafa Anna Roca, la doctora en geografia Isabel Salamaña i les historiadores de l'art Lluïsa Faxedas i Farners Cabra.

Concretament, el dossier s'inicia amb un article de Xavier Busquets en què s'evidencia que el fenomen neorural (plenament consolidat a casa nostra, però molt divers internament) no és tan homogeni com sovint ens pensem. Aquest aspecte es reforça amb l'article de Neus Monllor sobre les noves tendències de la jove pagesia. També és cabdal constatar, com ho fa Anna Roca, que si bé la pagesia continua treballant de manera atomitzada, cada cop és més conscient que la digitalització li pot permetre sortir d'aquest aïllament i establir sinergies tant amb la societat en el seu conjunt com amb el consumidor final en particular. Per la seva banda, Isabel Salamaña aprofundeix en les noves dinàmiques demogràfiques i residencials al món rural. I, finalment, Farners Cabra i M. Lluïsa Faxedas trenquen un altre tòpic habitual: que les pràctiques artístiques contemporànies són un fenomen principalment urbà i cosmopolita, i evidencien el fet que el món rural acull des de fa temps nombrosos espais de creació i de producció cultural.

La presentació d'aquest número de la Revista de Girona va anar a càrrec d'Albert Piñeira,vicepresident segon de la Diputació de Girona en funcions; Montserrat Tallant, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan les Abadesses en funcions; Gerard Bagué, director de la Revista de Girona, i Neus Monllor, col·laboradora del dossier. També van assistir a l'acte Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Anna Cervantes i Hector Garcia, productors dels ous ecològics Ca la Xica, i Mel Brusaferri, ramader i productor del formatge Les Vaques d'en Mel.

Altres temes

Aquest número de la Revista de Girona inclou diferents articles relacionats amb la història i l'actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaquen els treballs dedicats al fotògraf Valentí Fargnoli amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la seva mort: un article dedicat a l'exposició que es pot veure a la Casa de Cultura sobre la seva figura, i el primer capítol d'una nova secció que a partir d'aquest número s'afegeix a la Revista de Girona, i que porta per títol «Una nova mirada de Valentí Fargnoli». En cada capítol dels articles, escrits per Pere Bosch, es farà una comparació de diferents escenaris de les comarques gironines, presentant-los de la manera com els va fotografiar Fargnoli i com són ara en l'actualitat. El primer escenari protagonista és la plaça Major de Banyoles i, sobre la base de les dues imatges, Bosch aprofita també per explicar fets històrics relacionats amb el lloc i els canvis que ha experimentat la societat al llarg de prop d'un segle.

En aquest número també destaquen el perfil dedicat a Isidre Olivet i les biografies sobre Salvador Carreras i la desconeguda pianista Mercedes Padrosa. Així mateix, és important remarcar el reportatge escrit per Sara Montesions «Terres d'acollida contra el racisme quotidià»; el de Jon Iker i Fernando Aizpun sobre «Els últims escenaris de Walter Benjamin», o el dedicat als monjos benedictins d'Encalcat, a Besalú, escrit per Rafel Pujol.