Notícies

«El delicte d'opinar. 80 anys de l'afusellament de Carles Rahola»

Taula rodona amb X. Carmaniu, J. Nadal i C. Masanés sobre l'assassinat de Carles Rahola

Dilluns 18 de febrer, a les 18 h, a l'auditori gran de la Biblioteca Pública Carles Rahola, ha tingut lloc la taula rodona «El delicte d'opinar. 80 anys de l'afusellament de Carles Rahola» amb els historiadors Xavier Carmaniu i Joaquim Nadal, i la periodista Cristina Masanés.

Sota el títol «El delicte d'opinar. 80 anys de l'afusellament de Carles Rahola», la taula rodona d'avui ha tractat sobre el periodista, escriptor, historiador i polític gironí Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 - Girona, 1939), que té el trist honor d'haver estat l'únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure. Els historiadors Joaquim Nadal (professor d'història de la UdG) i Xavier Carmaniu (autor d'una biografia de Rahola) i la periodista Cristina Masanés (curadora de diversos projectes expositius centrats en Rahola) recorden la seva trajectòria i el seu llegat de civilitat, respecte i tolerància.

Al llarg de la conversa Quim Nadal ha reivindicat també els altres 513 gironins afusellats _a part de centenars de milers d'exiliats_ per haver estat fidels al sistema republicà elegit democràticament. Malgrat els paral·lelismes innegables que pugui haver-hi entre la situació actual i la del final de la Guerra Civil, els dos historiadors coincideixen en dir que no es poden comparar: «Allò va ser infinitament pitjor». «Tot i les inevitables comparacions amb l'actualitat, els fets de l'any 1939 pertanyen a un episodi que no admet paral·lelismes. Va ser un capítol d'un dramatisme il·limitat», ha remarcat Nadal. Xavier Carmaniu ha assenyalat que la situació que es va viure durant la dictadura de Primo de Rivera «sí que era molt similar a l'actual, però el que va venir després va ser tan bèstia que ja no ens en recordem».

Cristina Masanés, que ha exercit de moderadora, recorda que Rahola va ser condemnat per rebel·lió militar i sedició, i que de fet era «un separatista intel·ligent i, per tant, perillós».


Seguint amb la conversa, Xavier Carmaniu ha lamentat que Carles Rahola sigui tan poc conegut fora de l'entorn gironí. I pregunta: «En quina altra població que no sigui ni Girona ni Cadaqués hi ha algun carrer que porti el seu nom?» També ha advertit que «el seu assassinat queda tan lluny, que correm el perill d'amorosir-ne el record, sobretot entre els joves».

Per la seva banda, Cristina Masanés ha constatat que «els més joves se senten commoguts quan se'ls dedica prou atenció per explicar-los aquella època històrica», i ha posat com a exemple les visites que organitza el MUME - Museu Memorial de l'Exili als antics camps de concentració francesos amb alumnes d'institut.

Per finalitzar la taula rodona i després del torn de preguntes del públic, Cristina Masanés ha reivindicat la lectura dels textos de Carles Rahola, especialment el Breviari de ciutadania: «Recordar la figura de Carles Rahola a la biblioteca que rep el seu nom demostra la voluntat de la ciutat de recuperar i reivindicar el seu llegat».

Setmana Rahola

Enguany la VII Setmana dels Rahola coincideix amb el vuitantè aniversari de l'afusellament de Carles Rahola. En la taula rodona s'ha recordat que aquesta mort, com tantes altres, va ser arbitrària i absurda, però especialment injusta perquè el règim franquista el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra i que, segons la sentència, eren constitutius de «rebel·lió militar»: «Contra l'invasor», «Refugis i jardins» i «L'heroisme», uns textos que reflectien l'angoixa per la tragèdia que vivia el país i l'esperança en el triomf final de la democràcia i la llibertat.

En aquesta edició no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als premis instituïts per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Per això s'ha incorporat a la Setmana dels Rahola aquesta taula rodona sobre el delicte d'opinar.

Carles Rahola va ser redactor, articulista i editorialista del diari L'Autonomista _fundat i dirigit pel seu germà, Darius_ fins al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i va treballar d'escrivent a la Diputació fins al dia de la seva detenció. Va ser assassinat el 15 de març d'aquell mateix any per haver comès el delicte d'opinar. És de justícia reivindicar, ara i sempre, la seva figura i el seu llegat, al cap de vuitanta anys del seu afusellament.


I dimecres, 20 de febrer, conclou la VII Setmana dels Rahola amb una taula rodona sobre  «Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític». Com s'informen els que informen? Com comproven la veracitat de les seves fonts, de les notícies que els arriben? Tenen temps d'aturar-se a reflexionar i construir el seu propi criteri? Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas, periodistes especialitzats en política, expliquen les interioritats del seu dia a dia en una conversa conduïda pel periodista Narcís Genís. Tindrà lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, a les 12.30 hores.