L'Escala ha acollit aquest divendres el simposi «Diàlegs per l'Escala: De poble a ciutat. Una nova governança». Aquesta jornada ha tractat sobre els reptes que representa el pas de poble a ciutat i s'ha estructurat en forma de diàleg des de la perspectiva de l'urbanisme, la governança, el turisme, el paisatge i la cultura. El simposi s'ha obert a professionals i interessats en tots aquests àmbits, i ha tingut més de seixanta inscrits.
«Diàlegs per l'Escala», disposat en format de diàlegs per a cadascun dels temes, amb dos «dialogants» i un moderador, ha esdevingut l'espai idoni per a un debat dinàmic i enriquidor i per poder reflexionar sobre els temes plantejats i trobar nous enfocaments.
Aquest simposi ha estat organitzat per l'Ajuntament de l'Escala, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de la demarcació de Girona; la Universitat de Girona; a Fundació Jordi Comas Matamala; i la Fundació Climent Guitart.
La jornada ha estat inaugurada per l'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, i el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i tot seguit el director de l'Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, n'ha fet la introducció.
Diàleg 1. Ciutat i urbanisme. Aquest diàleg l'han dut a terme els arquitectes Itziar Gonzàlez i Carles Llop, i ha estat moderat pel catedràtic de geografia humana de la UdG Joan Nogué. Els ponents han destacat que l'adquisició de la percepció de ciutat per part de la gent està per sobre de la qüestió demogràfica. Aconseguir una ciutat més compacta i restringir la perifèria és un dels objectius a aconseguir urbanísticament.
Així, prenen força conceptes com regeneració, recuperació, rehabilitació, repoblació, omplir forats¿ a fi de consolidar el centre de la ciutat. De fet, aquesta idea està assumida territorialment. L'Administració ha de comptar, per tant, amb eines que li permetin actuar, modificar i adaptar la ciutat, de forma dinàmica, sobretot per tal que es puguin absorbir els canvis actuals i futurs.
El fet d'esdevenir ciutat implica anar més enllà de l'Escala en si mateixa i assolir una centralitat respecte a altres entitats que l'envolten. Això s'ha de traduir també amb la dotació de serveis, infraestructures, equipaments, etc. Aquesta dependència relativament sobtada de les entitats del voltant cap a l'Escala ha estat impactant per a una ciutat que fa quatre dies era un poble com els altres. L'Escala, per tant, com a pol d'atracció, adquireix una escala d'influència territorial i esdevé el territori de les Empúries.
Diàleg 2. Ciutat i governança. En aquest diàleg hi han participat Pere Macias, enginyer de camins i professor de la UPC, i Oriol Nel·lo, geògraf i professor de la UAB, que han debatut sobre la idea de connexió i interrelació de les entitats per crear un sistema més complex i autosuficient. Per tal d'aconseguir-ho, és necessari un canvi d'escala en la percepció d'aquest nou sistema urbà intermunicipal. S'ha de deixar de pensar com a entitat individual a fi d'aconseguir un territori més connectat.
Totes aquestes qüestions impliquen la necessitat de plantejar noves governances, que possiblement sobrepassin l'àmbit municipal. És interessant la reflexió sobre la gestió de solucions supramunicipals capaces de superar els àmbits administratius, sobretot en un territori que tendeix a fragmentar-se, ja que cada vegada hi ha més municipis.
Diàleg 3. Ciutat i turisme. Els ponents Alejandra Ferrer, consellera de Territori i Turisme del Consell Insular de Formentera, i Josep Francesc Valls, catedràtic d'ESADE Business School, moderats per Esther Vera, directora del diari Ara, han reflexionat sobre el model turístic actual.
En aquest diàleg s'ha parlat de l'equilibri entre ciutadà i turista _en un territori on tots dos són necessaris i on, a més a més, es nodreixen l'un de l'altre_ com a punt reflexió, sobretot tenint en compte els canvis que s'han tractat en les ponències anteriors. Per una banda, el turisme és una font d'ingressos molt important del municipi i, per això, és evident que s'ha de cuidar i tenir molt en compte. Per l'altra, el ciutadà és el votant, qui roman quan el turista marxa i qui gaudeix i suporta la ciutat durant tot l'any. Precisament, el repte és trencar la frontera entre residents i turistes, per apostar per un model més integrador i sensible. En aquest sentit es planteja la reflexió entorn de la possibilitat _i viabilitat_ de plantejar polítiques de ciutat que siguin beneficioses tant per al ciutadà com per al turista.
Davant la pregunta d'on és aquest equilibri entre ciutadà i turista i com s'hi pot arribar, els ponents han conclòs que per aconseguir-lo, i alhora arribar a un turisme menys estacional, s'han de plantejar estratègies i polítiques per a l'Escala aplicables els dotze mesos de l'any i no només des del punt de vista dels tres mesos d'estiu. Per tant, s'ha de pensar en estratègies i polítiques que millorin la qualitat de vida dels que hi viuen normalment i dels turistes.
Per altra banda, a fi d'aconseguir un tipus de turisme que no sigui tan estacional, entre altres mesures, s'ha d'ampliar l'oferta turística més enllà del sol i la platja, i això és força complex, ja que planteja una nova qüestió: es poden crear altres pols d'atracció més enllà de la platja?
Diàleg 4. Ciutat i paisatge. En aquest diàleg presentat per Llàtzer Moix, subdirector de La Vanguardia, amb Martí Boada, doctor en ciències ambientals, i Maria Rubert, arquitecta, s'ha plantejat a escala regional la inserció ambiental dels assentaments urbans entre els espais naturals protegits: el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, tot relacionant-los amb la Xarxa Natura 2000 i els seus connectors.
Els ponents han proposat repensar l'artefacte de la ciutat des del paisatge, integrar els espais lliures urbans, sovint massa autònoms i descontextualitzats, en un rosari que enllaci amb la matriu territorial teixida sobre la malla entrecreuada dels camins de l'aigua, recs de drenatge i regadius, i dels camins de les persones, les arbredes, i les fites del patrimoni arqueològic i antropològic. D'aquesta manera, es poden reconstruir els límits de l'espai urbanitzat i consolidat respecte dels espais oberts i els sòls protegits amb transicions de vora més suaus i atentes a les manifestacions de la cultura popular que s'hi expressa.
Diàleg 5. Ciutat i cultura. En aquest diàleg s'ha parlat de la capacitat que té una ciutat per afrontar el futur i com depèn de la seva gent. I això requereix apostar per l'educació i per la cultura, perquè cohesionen, perquè aporten qualitat a una comunitat i perquè la situen en condicions de reconèixer-se ella mateixa i de ser reconeguda i valorada pels altres.
En aquest sentit, els ponents han assenyalat les possibilitats enormes que ofereix la recuperació de Vilanera per a l'Escala, amb un potencial cultural i mediambiental extraordinari. Alhora, s'hi afegeix la consciència creixent de la magnitud insòlita de la figura i obra de Caterina Albert (Víctor Català) dins la literatura catalana i europea.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha clausurat el simposi. En el seu discurs de cloenda ha destacat que «alguns dels reptes que ens heu plantejat i les oportunitats que se'ns obren en les seves solucions són de gran importància per quan un poble esdevé ciutat. Però en general van més enllà perquè afecten tot el món local i, de retruc, la ciutadania en general i a tots i totes en particular». Tal com va remarcar en la roda de premsa de presentació del simposi, «la Diputació de Girona, com a ajuntament d'ajuntaments, és al costat dels municipis, per acompanyar i assessorar en les noves demandes i necessitats que l'increment de població genera».
