La jornada de celebració de l'efemèride consta de dos actes, un d'institucional, que ha tingut lloc a les dotze del migdia a l'església del monestir de Sant Salvador, i un altre de cultural, que es farà al Cercle Bredenc a dos quarts de nou del vespre, amb un concert a càrrec de l'Orfeó Català.
L'acte institucional del migdia, amb celebració religiosa inclosa, ha comptat amb la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo; el pare abat del monestir de Montserrat, Josep Maria Soler; el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Camps; la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i l'alcalde de Breda, Dídac Manresa.
El diputat Jordi Camps, en el torn dels parlaments, ha destacat en aquesta commemoració que «la rehabilitació de l'església és un exemple més dels bons resultat que s'aconsegueixen quan diverses administracions i institucions treballen juntes amb un objectiu comú. Per sentir-nos orgullós del nostre passat, cal conèixer-lo, valorar-lo i defensar-lo!».
Jordi Camps també ha recordat que «els últims anys la Diputació de Girona ha subvencionat -des del Servei de Monuments- amb 92.600 euros diverses intervencions i obres de rehabilitació de l'església de Santa Maria de Breda, també coneguda com l'església del monestir de Sant Salvador».
Més informació
El conjunt del monestir de Sant Salvador està catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Els dos únics elements romànics que es conserven de l'edifici original són el campanar i l'ala nord del claustre.
Des de la parròquia de Breda es va crear la comissió per a l'organització d'aquest 950è aniversari de la consagració de l'església del monestir, a través de la qual s'han organitzat visites guiades, actes culturals i lúdics com ara representacions teatrals o concerts musicals, integrats en la filosofia d'aquest conjunt monumental.
Tot, amb un únic objectiu: aprofitar l'empenta de la commemoració per generar més recursos i continuar les obres de restauració, potenciar, promocionar i enfortir la projecció externa de la vila, amb una picada d'ullet històrica als vescomtes de Girona i a l'abat Sunyer, que aquell llunyà any 1038 van fer un pas molt ferm per situar Breda en el mapa.
