Notícies

Lliurament dels Premis LiberPress 2018

Aquesta nit ha tingut lloc, a l'Auditori de Girona, l'acte de lliurament de la XX edició dels Premis LiberPress que la Diputació de Girona organitza conjuntament amb l'Associació LiberPress. Els guanyadors són: Peter Kuper, Almudena Grandes, Marina Rossell, Montserrat Fontané, Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, Metges Sense Fronteres, Carles Rahola, Silvia Venegas i Carlos Magdalena. El Premi Memorial recordarà Carles Rahola i Llorens, que va morir assassinat pel règim franquista als cinquanta-set anys.

Es tracta d'una edició que dona veu i reconeixement a la feina callada de tanta gent i institucions que treballen per fomentar els valors de la pau i de la llibertat de pensament i expressió. LiberPress reivindica la valentia dels qui lluiten per les causes justes i, a més, ho han de fer a contracorrent.

D'altra banda, aquest migdia ha tingut lloc un dinar al qual han assistit Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Carles McCragh, president de l'Associació LiberPress; Joelle Stikness, vicepresidenta de l'Associació LiberPress, a més dels premiats i diversos periodistes, que han pogut entrevistar els guanyadors.

En total, cada any s'atorguen els premis següents, repartits per categories: Memorial, LiVerdPress, Literatura, Cançó, Associació, Cinema, Camins, Catalunya i el principal Premi LiberPress.

PREMIATS

El guanyador del Premi LiberPress és Peter Kuper per la seva superba trajectòria artística i humana. Kuper, a través dels seus còmics i dibuixos aguts i valents, ha retratat i denunciat la insolidaritat, l'autoritarisme i molts aspectes de la deshumanització de la nostra societat. I ho ha fet des de plataformes que arriben i influeixen a tot el món. Un autor i caricaturista essencial, punyent i divertit alhora, a la recerca d'un món més digne i humà.

El guanyador del Premi LiberPress Catalunya és Metges Sense Fronteres per la seva trajectòria i tasca humanitària i solidària, en la qual ha atès una immensitat de gent necessitada. Allà on hi ha una persona afectada per qualsevol catàstrofe, epidèmia, confrontació, persecució, i malgrat el perill que això representa gairebé sempre per als seus voluntaris, apareix Metges Sense Fronteres, disposada a ajudar de forma incondicional. Una organització que dota d'humanitat, esperança i confiança la nostra societat. Els seus valors, sempre altruistes, són els valors que ens fan més bons i generosos.

El Premi LiberPress Cançó, que passarà en endavant a denominar-se Premi LiberPress Joëlle Stikness, és enguany per a Marina Rossell per la seva trajectòria musical, d'un gran virtuosisme, basada en la solidaritat, el respecte, la generositat i l'humanisme, i per entendre la cançó com una eina de pau, d'unió dels pobles i de les persones, però també de denúncia de les violacions i de defensa de la dignitat humana. Per a ella la música és el millor dels mons, un món que tothom pot entendre, sentir i gaudir, i procura donar aquest món de notes i lletres a tothom. Dotada d'una veu meravellosa i portadora d'una música universal i sense fronteres, és una cantautora imprescindible en el nostre país i arreu.

El Premi LiberPress Camins és per a Montserrat Fontané per la seva digníssima trajectòria dedicada a la restauració i a la cuina casolana, des de la qual ha obert molts camins, camins per a la bona gastronomia mundial, amb els seus tres fills: Joan, Josep i Jordi, «els artistes i autors culinaris d'El Celler de Can Roca», als quals ha transmès la humilitat, l'esperit de sacrifici, la il·lusió de fer les coses bé (en aquest cas el menjar i el beure) i la passió per la cuina, fins a arribar a crear un restaurant que ha despertat l'admiració i el reconeixement arreu del món. Segurament és ella l'inici i el fonament de tot aquest camí popular, apassionant i plaent.

El premi LiberPress Associacions és per a la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia per la seva tasca exemplar en intentar fer més suportable i menys feixuc el patiment dels nens i joves víctimes de càncer i altres greus malalties de llarga duració, i en acompanyar i ajudar en la lluita que diàriament duen a terme els seus familiars perquè tots puguin gaudir d'una vida més digna, oferint-los cures pal·liatives i donant-los assistència psicològica i social. La seva tasca és única i absolutament necessària, ja que supleix unes necessitats que són evidents i que no es reben des de cap administració pública.

El premi LiberPress Cinema és per a Silvia Venegas pel seu treball i compromís en tots els àmbits del cinema, denunciant les injustícies i defensant els drets humans, la dignitat de les persones i la necessitat de pau. A través dels seus magnífics documentals, tendres i crus alhora, transmet les imatges de persones i comunitats vulnerables. El seu testimoni gràfic és imprescindible per fer-nos recordar les mancances de la humanitat. És una cineasta molt jove que ha fet del seu talent una eina de lluita per a un món millor.

El premi LiberPress Literatura, que des d'ara passarà a dir-se Premi LiberPress Ramón Chao, és per a Almudena Grandes per la seva gran obra literària, dotada d'una bellesa i dignitat excepcionals i d'un compromís rigorós, per donar vida a tantes vides, pel seu llenguatge apassionat i riquíssim, emocionant i tendre; pel seu amor personal i literari a la llibertat pròpia i a la dels altres, i per la seva humanitat i entrega incondicional envers la convivència, la pau i la veritable democràcia.

El premi LiVerdPress és per a Carlos Magdalena per la seva aferrissada dedicació a la salvaguarda del món vegetal que ens envolta i ens fa viure; per haver estudiat, protegit i evitat la desaparició de moltes espècies de plantes i per contribuir amb això a fer-nos-les conèixer i a aconseguir que el nostre món sigui més habitable; en una paraula, un món més «verd».

A Carles Rahola i Llorens se li atorga un reconeixement amb el Memorial LiberPress. Carles Rahola i Llorens va néixer a Cadaqués el 1881 i va morir assassinat pel règim franquista als cinquanta-set anys, afusellat a la tàpia del cementiri de Girona (5 de març de 1939), ja que, pel que havia escrit, el consideraven «Uno de los más destacados separatistas de Gerona». Va ser, doncs, l'únic escriptor català executat per la seva obra. Carles Rahola va treballar com a escrivent a la Diputació de Girona, publicava articles a El Autonomista (després L'Autonomista) i va ser delegat de la Generalitat a Girona. Un home intel·lectual, culte, tolerant i bo. Entre la seva profusa obra històrica, assagística i literària cal destacar: Pequeños ensayos; En Ramon Muntaner. L'home - La crònica; La dominació napoleònica a Girona; Girona en l'antiguitat; Proses històriques; L'amor al llibre i els grans amics del llibre; Els jueus a Catalunya; La ciutat de Girona (Premi d'Història Botet-Monsalvatge); Antologia de poetes i prosistes catalans; Breviari de ciutadania; La pena de mort a Girona, o la seva col·laboració a la redacció de l'Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Hi ha instituts, carrers, estàtues i biblioteques que duen el seu nom, i la Diputació de Girona, juntament amb el Col·legi de Periodistes de Girona, va instituir el Premi Carles Rahola de Comunicació Local, així que aquest Memorial és tan sols un senzill homenatge més a aquest intel·lectual gironí exemplar.

Un llaç serà el Gest LiberPress 2018. En els darrers temps s'ha fet habitual a tot el món i per part de molta gent la utilització, com a símbol, de petites cintes de tela de diferents colors doblegades en forma de llaç per indicar el suport a una causa social o la integració en un grup que té uns objectius comuns, generalment en solidaritat amb col·lectius vulnerables, en suport de gent amb malalties o en defensa dels drets de les persones. Fins i tot algunes malalties com el càncer tenen un llaç d'un color diferent per a cada dramàtica varietat. Avui n'hem triat set: el llaç morat contra el maltractament i els assassinats de dones i contra la violència masclista; el llaç groc en suport i defensa de la llibertat dels presos catalans a causa dels fets de l'1 d'octubre; el llaç rosa en suport de les dones afectades per càncer de mama; el blanc en defensa de la pau; el vermell en solidaritat amb els malalts del cor o de sida; el lila contra l'Alzheimer, i el taronja contra el maltractament animal. Però això només és una mostra d'una gamma molt més àmplia. El món està ple de gent que ha de portar llaços de colors i és aquest el gest que volem accentuar. Per un món en què els llaços no siguin necessaris.