Tant Cortadellas com Pujadó continuaran vinculats a la Revista de Girona com a membres del Consell de Redacció, un òrgan d'assessorament extern format per una trentena de persones especialistes en diferents disciplines i àmbits del coneixement d'arreu del territori que participen de forma activa en la preparació de cada número i efectuen l'avaluació sistemàtica de la publicació.
La Revista de Girona és una publicació de periodicitat bimestral que s'edita des de l'any 1955 (fins a l'any 1976 es va publicar amb la capçalera de Revista de Gerona) i té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural i científica de temàtiques centrades en l'àmbit de les comarques gironines.
Gerard Bagué Hugas (Girona, 1967) és periodista, realitzador de documentals i escriptor. Ha treballat al Diari de Girona, al Nou Diari i a El País. Actualment escriu al diari Ara i treballa al Departament de Comunicació de La Cambra de Comerç de Girona. Ha rebut el premi Recull d'articles d'opinió. Ha realitzat documentals en què s'endinsa en mons marginals i clandestins: Frédéric B. (2005), Històries de L'Arc (2006) i Els nens de les escombraries (2007), emesos pel Canal 33; i audiovisuals per a exposicions que recuperen la memòria històrica: El somni republicà (2011) i Grup Praxis 75 (1975-1990): una guerrilla comunicativa (2012). Ha publicat els llibres La deriva dels grumolls (Llibres del Segle, 1997), Girona, guia de la ciutat (Triangle Postals, 2003) i Girona, viatge-bagatge (Ajuntament de Girona, 2012). Ha traduït al català Sang a les Drassanes, de Francesc Madrid (Acontravent, 2010), i a l'espanyol les memòries de Carles Fontserè.
Josep Pastells i Mascort (la Creueta, Gironès, 20 d'abril de 1966) és periodista i ha treballat en diferents mitjans de comunicació. Ha publicat una dotzena de llibres de narrativa i ha estat guardonat amb diferents premis literaris. Té un llibre infantil traduït a l'anglès, és guionista del còmic sobre el filòsof Ferrater Mora i actualment prepara un mosaic literari sobre la relació entre Girona i l'aigua.
Relleu a la col·lecció «Josep Pla»
La Diputació va convocar també un concurs públic per adjudicar el servei de direcció de la col·lecció «Josep Pla», creada l'any 1986 amb l'objectiu de constituir una biblioteca de treballs literaris i periodístics d'autors gironins en format d'antologies i assaigs. L'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, que n'ha estat l'adjudicatari, començarà els treballs de direcció de la col·lecció a partir del proper mes de gener.
La col·lecció ha estat dirigida, des de l'any 2008, per l'escriptor Lluís Muntada, que ha decidit no presentar-se al concurs públic en considerar que ja havia culminat una etapa. La col·lecció «Josep Pla» compta també, des de l'any 2008, amb un consell assessor, format per diferents persones amb una reconeguda trajectòria en l'àmbit de les lletres, que valora les propostes de publicació i acorda de forma col·legiada la programació de títols.
La col·lecció «Josep Pla» presenta, per tant, dues etapes diferenciades: un primer període comprès entre els anys 1986-2008, en què es publiquen vint-i-un títols; i una segona etapa, iniciada l'any 2008 amb el nomenament de Lluís Muntada com a director i la creació d'un consell extern d'assessorament, en la qual s'editen vint títols més. En aquesta segona etapa, la col·lecció s'orienta, per una banda, a la recuperació d'obres literàries ja exhaurides o descatalogades, i per l'altra, a l'edició de materials literaris que, per les seves condicions específiques, difícilment són atesos pel mercat editorial. En aquesta segona etapa, s'han reeditat obres de referència de les lletres gironines, com els dos volums de les Memòries d'Aurora Bertrana, Climent, de Fages de Climent, i Sang nova, de Marian Vayreda, entre d'altres.
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de junt de 1963) és escriptor i col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació, entre els quals, Vilaweb, on escriu cròniques d'opinió, i la revista Presència (suplement del Punt Avui), on manté una crònica titulada «A cremallengües». Ha rebut diversos premis literaris: el Serra d'Or, per la novel·la El navegant i, molt recentment, el Sant Jordi de novel·la de 2017, convocat per Òmnium Cultural i concedit en el decurs de la Nit de Santa Llúcia.