Notícies

Kap, Femen i Pallassos Sense Fronteres, entre els guanyadors de la XIX edició dels Premis LiberPress

Foto : Kap, Femen i Pallassos Sense Fronteres, entre els guanyadors de la XIX edició dels Premis LiberPress

Carles Mc Cragh, president de l’Associació LiberPress, i Pere Vila, president de la Diputació de Girona, han fet públic avui el nom dels guanyadors de la XIX edició dels Premis LiberPress, uns guardons que es lliuraran el proper divendres 6 d’octubre a l’Auditori de Girona i que recolliran en mà els premiats.

Durant la seva intervenció, Pere Vila ha volgut constatar que enguany és un any especial, ja que “els Premis Liberpress sempre han defensat la veu i el llenguatge de la gent”. I ha afegit que “aquests premis volen posar veu i reconeixement a la feina callada de tanta gent i de tantes institucions que treballen per fomentar els valors de la pau i de la llibertat de pensament i expressió”. Carles McCragh ha incidit en el fet que els LiberPress “tenen com a objectiu obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació dins la societat; defensar els drets humans, premiar els personatges d’àmbit mundial en totes les categories humanes i artístiques, i també en la periodística, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària”.
En total, cada any s’atorguen els següents premis, repartits per categories: Memorial, LiVerdPress, Literatura, Cançó, Associació, Cinema, Camins, Catalunya i —el principal— el Premi LiberPress. Els guardonats d’enguany són:

El guanyador del Premi LiberPress és Jaume Capdevila i Herrero, Kap (Berga, 1974). És un gran dibuixant d’humor i caricaturista català. Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, a revistes catalanes com El Triangle o El Web Negre i a revistes estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (totes franceses) i L’Antitempo(italiana), entre d’altres. També publica als EUA mitjançant el Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, ha dibuixat en directe en programes de televisió com Els Matins de TV3 i forma part del consell de direcció de l’Instituto Quevedo del Humor de la Fundación General de la Universitat d’Alcalá. Se’l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa al dibuix d’humor i la premsa satírica. També és president de Dibuixants sense Fronteres i membre de l’associació internacional de dibuixants d’humor patrocinada per l’ONU Cartooning for Peace (Premi LiberPress Associacions 2013). L’any 2009 li van concedir el Premi Internacional d’Humor Gat Perich, i el 2015, el Premi Notari de l’Humor de la Universitat d’Alacant.

Kap rep el Premi LiberPress 2017 per una obra amplíssima, sense fronteres, provocadora, contundent, sàvia, profunda i plena d’un humor intel·ligent, refinat i satíric. També perquè és una persona senzilla, bona, republicana, imprescindible i divertida, un geni teòric i pràctic de l’humor gràfic i de la caricatura que sempre ha lluitat per les llibertats de la gent i dels pobles, especialment per la llibertat d’expressió, i un amic incondicional de LiberPress. Moltes gràcies per tot, Jaume!

Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948) rep el Premi Memorial LiberPress. Donava suport a la lluita obrera i la revolució armada per intentar fer caure la dictadura franquista. A la tardor de l’any 1973 fou detingut per la mort d’un policia en un tiroteig durant la seva detenció. Després de ser torturat i sotmès a un judici irregular i sense garanties, va ser condemnat a mort per un consell de guerra militar. Malgrat la pressió internacional perquè li commutessin la pena, el van executar amb garrot vil el matí del 2 de març de 1974 a la sala de paqueteria de la presó Model de Barcelona, enmig de la indignació popular.

El guanyador del Premi Liberpress Catalunya és FEMEN, un grup rebel i contestatari ucraïnès, fundat a Kíev el 2008 per l’economista Anna Hutsol i que ha esdevingut internacional. Els seus integrants, que són quasi exclusivament dones, es manifesten despullant-se davant el que consideren el totalitarisme i la hipocresia del poder: contra el fanatisme de les religions, el masclisme i l’explotació de la dona; a favor dels drets humans i l’avortament, i en contra de la pena de mort i totes les activitats polítiques antidemocràtiques.

Femen rep el Premi LiberPress Catalunya 2017 per la seva lluita i protesta pacífica, valenta, original, audaç, provocadora, eficaç, i seriosa i divertida alhora, mitjançant la qual denuncia els excessos de les religions, del masclisme, dels polítics antidemocràtics o democràtics estúpids, del conservadorisme, dels bons costums i de la hipocresia, i defensa principalment les dones oprimides, però també tota la humanitat, amb una ferma advocació dels drets humans.

El poble yazidita rep el Premi LiberPress Catalunya 2017 per la persecució i els patiments soferts durant tota la seva història com a minoria religiosa, especialment en els darrers anys, en els quals s’ha produït un veritable extermini (que hem de qualificar de genocidi), i en homenatge a tots els seus homes, dones i infants torturats, esclavitzats i morts, els quals s’han convertit en nous refugiats després de la terrible diàspora d’aquesta comunitat, que tan bé representen Nadia Murad i Farida Abbas, valentes lluitadores pel seu poble, per la seva memòria, per la pau i perquè el pes de la justícia universal caigui sobre els seus assassins.

El Premi LiberPress Cançó és per a Maria Farantouri (Atenes, 1947). Cantant i activista política i cultural. Rep el Premi LiberPress Cançó 2017 per la seva veu tendra, militant i compromesa amb la cançó social i de protesta grega, que ha denunciat la dictadura del seu país, els totalitarismes polítics, el reaccionarisme i la repressió; ha barrejat la contundència de la denúncia amb la bellesa de la poesia i ha participat activament en la lluita per la consecució de la democràcia, les llibertats i el respecte als drets humans.

El Premi LiberPress Camins és per a Roser Rosés Senabre (Barcelona 1926). El 1938 els seus pares la van enviar a la URSS per protegir-la dels perills de la Guerra Civil. Allà, però, va patir els estralls de la Segona Guerra Mundial sense poder tornar a casa, i va sobreviure miraculosament. Quan el 1947 va poder tornar a Barcelona, passant per Mèxic i amb papers falsos, es va trobar amb la misèria i la postguerra dels vençuts en la seva pròpia família. Ha impartit classes de català i rus, ha treballat de correctora i ha col·laborat amb el Club d’Amics de la UNESCO. Actualment, amb noranta anys, és voluntària al Museu d’Història de Catalunya, on forma part del Consell de Savis i explica als alumnes de diversos nivells les seves vivències a causa de les guerres. Ha publicat Trenes tallades (Edicions Cal·lígraf), la història del seu periple vital a Rússia, que ha estat un gran èxit.

El premi LiberPress Associacions és per a Pallassos Sense Fronteres, una organització no governamental catalana de pallassos, d’àmbit internacional, de caràcter humanitari i sense ànim de lucre, fundada a Barcelona el 1993. El seu objectiu és actuar en zones de conflicte o exclusió a fi de millorar la situació psicològica i emocional de les poblacions refugiades i de les dels països arrasats per la violència, la guerra o les catàstrofes naturals mitjançant les activitats artístiques, l’humor i la comicitat dels pallassos, així com sensibilitzar la societat sobre la situació de les poblacions afectades i promoure actituds solidàries.

El premi LiberPress Cinema és per a Paolo Bianchini, un director de cinema italià. Va començar com a ajudant de direcció de directors italians importants com Luigi Zampa, Mario Monicelli, Luigi Comencini, Vittorio de Sica, Mauro Bolognini i Sergio Leone, entre d’altres. Després es va dedicar al cinema comercial i a la publicitat, i va treballar per a grans empreses internacionals fins al 1997, quan va tornar al cinema amb La grande quercia, premiada al Festival de Berlín, al Festival Napa Valley (Califòrnia), al Chicago Film Festival i al Festival Internacional de Cinema per a Joves de Laon (França). Actualment, junt amb el seu fill, fa cinema dins de les presons italianes amb una websèrie de la televisió pública italiana sobre la reinserció dels joves.

Paolo Bianchini rep el Premi LiberPress Cinema 2017 per la seva extraordinària carrera cinematogràfica, dedicada en gran part al cinema social i de compromís, per la seva defensa i visió del món de la infància i l’adolescència a través del cine.

El premi LiberPress Literatura és per a José Irazu Garmendia, veritable nom de Bernardo Atxaga (1951, Asteasu, Guipúscoa). La seva obra, que inclou novel·la, conte, poesia i assaig, ha estat escrita i publicada íntegrament en eusquera, però també traduïda a diverses llengües. Rep el Premi LiberPress Literatura 2017 pel conjunt de la seva obra literària, feta amb originalitat, riquesa, sensibilitat i enginy, en la qual ha tractat amb tendresa i duresa alhora temes com la Guerra Civil, ETA, la transició democràtica i la vida dels homes i dones d’un País Basc rural, treballador i diferent, i ha insistit en la memòria social col·lectiva, amb tolerància, humanitat, bondat i valentia; i també per la seva defensa de la llengua i la cultura basques.

El premi LiVerdPress és per a Greenpeace, una organització no governamental ambientalista fundada el 1971 a Vancouver, Canadà. El seu objectiu és protegir i defensar el medi ambient intervenint en diferents llocs del planeta quan es cometen atemptats contra la natura i es posa en perill el medi ambient. Fa campanyes per parar el canvi climàtic, protegir la biodiversitat, promoure l’alimentació saludable, rebutjar la utilització de transgènics, disminuir la contaminació, evitar la desaparició de les espècies animals i dels paradisos vegetals, posar fi a l’ús de l’energia nuclear i les armes, i protegir els boscos i els paratges naturals, especialment el territori àrtic.

Greenpeace rep el Premi LiVerdPress 2017 per la seva tasca immensa, independent, valenta, perillosa i valuosíssima en defensa del medi ambient, per la seva lluita contra el canvi climàtic i a favor de la preservació de les espècies, per la seva denúncia i el seu esforç per aconseguir un món més racional, saludable i habitable.